Cada mes de juny se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la miastènia gravis i l’objectiu és donar visibilitat a una malaltia crònica neuromuscular poc coneguda.
“Està lligada a una mutació cromosòmica que fa que el nostre sistema immunitari ataqui la placa motora (unió neuromuscular), provocant que deixi d’actuar l’acetilcolina, un neurotransmissor indispensable perquè funcionin els músculs”.
Ho explica Gabriel Salazar, cap de Servei de Neurologia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST).
El perfil de població que la pot patir, continua Salazar, serien “homes i dones d’entre 18 i 90 anys d’edat, sent més prevalent en dones al voltant dels 50 anys”.
Pel que fa als símptomes, el cap de servei de Neurologia del CST comenta que “hi ha diferents símptomes, depenent del tipus de miastènia que es tingui”.
Si es té miastènia ocular els símptomes són “visió doble i debilitat a les parpelles, que dificulta poder obrir els ulls”.
“La miastènia generalitzada, però, compta amb més símptomes, com dificultat per parlar o veu nasal, dificultat per empassar o disfàgia, debilitat dels músculs proximals amb dificultat per aixecar els braços, pujar escales, pentinar-se o altres”, afegeix.
A vegades “pot haver-hi dispnea o dificultat per respirar, la qual cosa pot ser molt perillosa”, detalla.
Salazar assegura que aquesta malaltia es diagnostica “mitjançant la valoració neurològica, les proves d’electromiografia i les proves serològiques”.
Modular el sistema
Sobre els tractaments, l’especialista apunta que ”van dirigits a modular el sistema immunitari i a augmentar els neurotransmissors que estan afectats en aquesta malaltia (acetilcolina).
Comencem amb un fàrmac anomenat piridostigmina, acompanyat de dosis baixes de corticoides”.
A mesura que la malaltia avança o s’agreuja “s’hi afegeixen fàrmacs immunosupressors, que inhibeixen la immunitat natural per evitar el procés inflamatori”.
Actualment, agrega Salazar, “disposem de fàrmacs molt eficaços per al control de la immunitat, alguns d’ells d’infusió intravenosa cada 8 setmanes i d’altres fins i tot subcutanis, que s’administren al domicili”.
L’especialista del CST subratlla que “se segueixen investigant noves estratègies i creiem que el pronòstic d’aquests pacients és cada cop millor” i sosté que “la miastènia ocular té un curs benigne, mentre que la generalitzada requereix molts controls neurològics i tractaments.
Tot i això, avui dia les persones afectades poden tenir una bona qualitat de vida”.
