Publicitat
Artur Moncal Serrallonga Nebridi Aróztegui (2)
Festa Major

Compte amb els bandolers que assaltaran Terrassa

Entrevista al primer Serrallonga, Artur Moncal

Artur Moncal (66 anys), abillat de bandoler un any més / NEBRIDI ARÓZTEGUI

Fa 20 anys que Serrallonga i la seva banda, sempre amb Capablanca entre les seves aguerrides files, i amb la Joana, la seva amant, assalta Terrassa. Trabuco en mà, però amb versos com a projectil primordial per a la ferida, els bandolers ataquen amb el Ball de Serrallonga, que despleguen, sobretot, en l’acte central d’aquest dilluns de Festa Major. Artur Moncal Casanovas (66 anys) va encarnar la figura del mític bandoler durant els deu primers anys. Ara la partida l’encapçala un altre, però Artur Moncal continua en el grup de guerrillers de la intempèrie.

“Tot va començar gràcies a l’obstinació d’un grup format, entre altres, per Maria Dolors Duocastella, Lluís Puig, Marc Galí i Montse Trullàs. Es parlava d’organitzar un ball parlat. Ens vam anar animant i es va triar la figura de Serrallonga. Hi ha mitja dotzena de grups de Serrallonga a Catalunya i vam dissenyar un argument especial, adaptat a Terrassa i els seus voltants. I es va incloure el Capablanca, el bandoler d’aquesta zona”, recorda l’Artur.

Artur Moncal Serrallonga Nebridi Aróztegui (4)

El bandoler, preparat / NEBRIDI ARÓZTEGUI

El ball es resumeix així: arriba Serrallonga i assisteix a l’oferiment d’uns bandolers que volen formar part de la seva banda d’assaltants de camins. Cada aspirant es presenta, exagerant les seves malifetes. Durant l’actuació, els bandolers deixen anar versos satírics. Aquesta és l’essència de la batalla: “La nostra visió no és clàssica. Elaborem versos de crítica social que canviem cada any. I tot, amb pinzellades d’humor”. Aquest dilluns, a les 18.30, començarà l’actuació central a la plaça de Josep Freixa i Argemí. Acabarà a la Plaça Vella.

La rauxa

Disparen a l’aire i alguna vegada han simulat atracaments a vianants. “Al, principi, si l’assaltat no és algú afí al grup i no sap el que hi ha, sí que s’espanta, però després es deixa robar”. I alguna vegada els bandolers han arribat a subhastar víctimes. Quan es va posar de moda el neologisme “càsting”, doncs van fer “càstings” per seleccionar bandolers entre el públic.

Els mètodes de filtre no semblen ortodoxos, però han funcionat: de moment, cap nouvingut els ha traït. I això que els procediments selectius han inclòs llançament de pinyols d’oliva i menjar amb rapidesa un quart de síndria (ara és com deglutir caviar) i una pugna de força amb un pal que enguany serà substituïda per un joc d’enginy. En batusses a la serra “a vegades és molt més útil l’enginy que la força”, diu el bandoler Artur Moncal-Serrallonga. Que ningú s’enganyi: ell gairebé deixa de ser Artur Moncal, l’exmestre jubilat, quan es posa la faixa i el barret i agarra el trabuco o la pistola. “Et creus el paper i, en companyia dels amics, t’endinses en una vivència d’un altre temps i marxes del segle XXI”.

Per la colla han passat unes 100 persones. Moltes han estat convidades a la Festa Major d’enguany per celebrar el 20è aniversari. Hi ha molt de bandoler solt: “Totes les cultures necessiten un bandoler. Aquesta part emocional de necessitat ancestral és com un punt de rauxa alliberadora”.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Compte amb els bandolers que assaltaran Terrassa
To Top