Terrassa

Terrassa, capdavantera en recerca per a un tèxtil més sostenible

La indústria tèxtil, una de les més contaminants, afronta un canvi de model per convertir-se en un sector més net. L’Intexter lidera diverses línies d’investigació per augmentar la reutilització de residus i aprofitar noves tecnologies per a una millor traçabilitat

Si una ciutat ha destacat en la història de la indústria tèxtil, aquesta és Terrassa. Primer amb grans fàbriques productores i després també en l’àmbit de la formació superior i la investigació. El sector afronta ara un moment de canvi de model per aconseguir un sector més sostenible i Terrassa està disposada a contribuir-hi amb tot el seu bagatge.

El tèxtil és una de les indústries que generen més impacte al medi ambient. Es calcula que la producció en aquest sector emet l’equivalent a 1,2 milions de tones de CO2 i si el consum de roba segueix el ritme actual, s’estima que el sector serà el responsable del 25% de les emissions d’efecte hivernacle el 2050.

Les empreses ja han començat a posar fil a l’agulla per revertir aquesta realitat, però el paper dels experts és clau. La nostra ciutat compta des de mitjans del segle passat amb l’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (Intexter), una unitat acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya que té com a objectiu principal el foment de la investigació en el sector tèxtil i el treball que està fent per aconseguir un tèxtil més sostenible és destacable, com s’ha pogut comprovar aquest divendres en la 5a jornada Indústria tèxtil i sostenibilitat organitzada pel mateix Intexter.

L’institut treballa actualment en diversos projectes centrats tant en la gestió circular dels residus tèxtils com en l’ús i valorització de residus d’altres activitats per a aquest sector, però també en l’aplicació de les noves tecnologies.

Residus agrícoles

En el sector hi ha una certa inquietud per buscar alternatives més sostenibles en la producció de fibres tèxtils i una certa tendència per tornar a les fibres naturals, com ha explicat Marta Riba. Així, l’Intexter està treballant en els residus agrícoles com a potencial matèria primera. En una línia, estan investigant els residus sòlids del procés de fabricació de l’oli (peles i ossos), extraient-ne la fracció colorant per a usar com a tintura de peces de roba. I en una altra, en l’obtenció de fibres de cànem per a fer fil, havent aconseguit ja produir teixit amb proves validades en laboratori.

A més, també investiguen sobre la possibilitat de fer servir extractes de les pells de les ametlles per aconseguir també colorants, un mètode amb el qual ja han aconseguit tenyir llana, com ha apuntat Fernando Carrillo.

Residus tèxtils

Però més enllà de fer ús de residus d’altres sectors també cal treballar en la reutilització dins la mateixa indústria del tèxtil i el centre terrassenc treballa, com ha detallat Diana Cayuela, en el desenvolupament d’un procés que permeti reciclar la major part de les fibres dels residus tèxtils que arriben a les plantes de classificació de residus sòlids urbans, evitant que entrin en contacte amb altres tipus de residus i es degradin encara més.

Tecnologia “blockchain”

Tots aquests usos de materials sostenibles hauran de quedar certificats de forma fiable i l’Intexter també està desenvolupant una plataforma basada en la tecnologia “blockchain” que incidirà directament en tota la cadena de valor dels productes tèxtils, permetent la certificació fiable. La iniciativa en qüestió porta el nom de Trick, és finançada pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea (UE) i hi participen una trentena de socis, entre els quals el centre terrassenc, que s’encarrega de la supervisió tècnica de les tasques i la coordinació administrativa.

“Si en el procés de fabricació s’utilitza roba de cotó ecològic, s’ha de poder assegurar que és així a través de certificats oficials que quedaran registrats a la xarxa i que no es podran modificar ni destruir. D’aquesta manera es genera la confiança entre les empreses del sector i s’assegura, d’una manera fiable i transparent, el seu camí cap a l’economia circular”, ha explicat Carla Fité, membre de l’equip.

El concepte i els criteris de mesura, principals reptes de l’ecodisseny

El sector tèxtil avança cap a un nou paradigma en què el desenvolupament dels productes tingui més en compte la reducció de l’impacte ambiental. És el que s’anomena ecodisseny. Encara hi ha, però, diversos factors limitants a la seva implementació.
El principal problema, segons han coincidit eks diversos membres de la taula final de la 5a jornada Indústria tèxtil i sostenibilitat de l’Intexter, és la definició del concepte de l’ecodisseny i els criteris de mesura per poder definir quan una peça ha estat ecodissenyada o no. “L’ecodisseny ha de contemplar el plantejament previ del producte, considerant tot el cicle de vida i tots els usuaris”, ha assenyalat Heura Ventura, professora de la UPC i investigadora de l’Intexter. “L’ecodisseny és incorporar la variable ambiental en el procés de disseny al mateix nivell que totes les altres variables”, ha apuntat, per la seva banda el director del centre, Enric Carrera, per a qui ja “hauria de ser essencial” tenir en compte això.

Els diversos ponents han estat d’acord també en què la regulació ha d’ajudar a ordenar i a definir criteris clars i combatre el “greenwashing”, l’ús del màrqueting per a promoure la percepció que uns productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat no és així. “La normativa no pot ser una càrrega, però cal que sigui rigorosa perquè la informació darrere d’un producte que s’anuncia com a eco estigui contrastada”, ha exposat Marta Escamilla, responsable de l’àrea de sostenibilitat de Leitat, que ha demanat que la “regulació sigui una guia per saber com mesurar, però que cada sector la pugui adaptar a les seves característiques i necessitats diferents”.

Els conferenciants han reconegut que en alguns casos fa falta més sensibilització en la mateixa indústria, com en la moda. “En general, prima l’estètica per sobre de l’ètica quan una cosa i altra es poden combinar perfectament”, va expressar la dissenyadora Miriam Ponsa, que va compartir els bons resultats d’experiències com la seva en la producció sota demanda (només es produeix allò que el client ha comprat prèviament i així no es genera estoc).

Quant al tèxtil tècnic, la roba laboral, Vicenç Camps, responsable de vendes de Technitiger, va lamentar la poca sensibilització dels clients, però també normatives de protecció que no tenen en compte l’impacte ambiental i entren en contradicció amb els objectius de sostenibilitat que es demanen al sector tèxtil.

Terrassa, capdavantera en recerca per a un tèxtil més sostenible
To Top