Que existeix la “riojitis” és un fet indiscutit que reconeixen en qualsevol celler català. Més que la fama d’altres denominacions vitivinícoles, és la poca valoració dels vins de ca nostra. I, tanmateix -tal com es va reivindicar ahir a la finca de Can Font de Gaià-, la vinya ha estat un dels grans cultius del Vallès. I és indestriable del patrimoni pagès de la comarca.
Tant és així que existeix una varietat de raïm anomenada Terrassenc i que data de l’any 1459, segons documentació escrita.
Malgrat això, va desaparèixer a finals del segle XIX. Segons l’enòleg Joan Rovira, la pèrdua es deu a “l’arribada de la fil·loxera des de França i el procés d’industrialització”, motius combinats que van fer que els pagesos anessin abandonant les feines de camp.
Probablement, més d’un segle més tard, el raïm Terrassenc torna a germinar a terres vallesanes. I és que els impulsors de la rehabilitació de la masia Can Font de Gaià van plantar dimarts fins a 300 ceps d’aquesta varietat. “Ha estat un procés complex, arribar fins aquí. Però anar reintroduint la vinya a Terrassa és emocionant”, explicava Núria Lao, consellera delegada de l’empresa Barrancs de Gaià.
De fet, mitja dotzena de pagesos van anar plantant els empelts en un terra humit pels flocs de neu que van sorprendre la comarca en el matí d’ahir. Ajudats d’un sistema de geolocalització, els operaris van anar plantant sengles fileres de ceps, recoberts de cera en la part exterior del tronc per protegir-los del fred i els fongs.
El regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, va detallar l’origen dels empelts. “Han estat proveïts per l’Institut Català de la Vinya i el Vi, que ens va proveir de fins a 600 empelts. Després de passar per un viverista del Penedès per poder-los fer créixer i estar en condicions de ser plantats, la minva ha fet que en quedessin 300 ceps, que són els que ara es planten”.
Uns 5.300 ceps
Tanmateix, està previst que l’any vinent s’afegeixin 700 ceps més. A més a més, aquests dies es dedicaran a plantar fins a 5.000 ceps més, corresponents –a parts iguals– per dues varietats de raïm negre (Garnatxa i Sumoll) i tres de blanc (Garnatxa, Picapoll i Malvasia).
El calendari passa ara per tres anys d’espera fins que els ceps estiguin en condicions de ser veremats. “Ja el segon any –o sigui, el 2025– imaginem que faran una mica de raïm, amb el que potser fem una microvinificació per veure com evoluciona”, apunta l’enòleg Joan Rovira. “Però és el tercer any, el 2026, quan ja esperem poder recollir una quantitat significant de raïm i fer la primera collita”, afegeix.
Com fan altres viticultors del Vallès, és probable que portin el raïm a vinificar a algun celler del Penedès.
I què serà? “Doncs no se sap, dependrà de com surtin les anàlisis, els tanins… Depenent d’això, potser dediquem el raïm a fer vi jove, o a envellir-lo en bota, o a fer un escumós, o un cupatge amb altres varietats…”, conclou Rovira.
A l’espera d’autorització
En tot cas, allò que surti, serà el primer vi de raïm terrassenc plantat en terra vallesana. Només existeix una microparcel·la a la comarca del Bages, gestionada per la mateixa Denominació d’Origen, que ens els darrers anys ha vinificat terrassenc.
I de fet, sense comercialització, perquè encara és una varietat alegal. S’espera, però, que els anys vinents sigui autoritzada pel Ministeri d’Agricultura.
