Generacions i generacions de terrassencs han entrat a escola sota la seva mirada. Un element físic, sí, però d’un valor intangible: la pilota de drap que va estar encaixada en el rebaix d’una finestra de la façana de l’
Escola Pia.
Probablement, generacions recordin aquella pilota de drap. El que potser no saben és què resta guardada per la direcció del centre. L’actual director,
Carles Cereceda, la mostra al
Diari de Terrassa com a símbol de l’imaginari col·lectiu dels escolapis.
La direcció la va rescatar com a curiositat a preservar, sense cap més valor que el sentimental, a finals de 2007 (quan es va executar la restauració de la façana).
La transmissió oral entre generacions ha anat funcionant i es creu que la pilota dataria de la dècada dels anys 40. No hi ha evidències documentals, més enllà de les veus orals. En tot cas, pel material del qual està feta (drap, lligat i premsat), la seva vida es mesura en dècades.
De fet, l’edifici de l’Escola Pia és ple d’idiosincràsies. No debades, va ser construït
l’any 1864, com a
Real Colegio Tarrasense.
L’edifici s’inspira en el l’edifici històric de la UB, a la Plaça Universitat (que acull el Rectorat i la facultat Filosofia i Lletres). És d’estil neo-romànic, com es percep en els arcs de mig punt (datats del segle XIX).
Un “college” britànic
Aquest projecte inicial està considerat un intent dels fabricants de l’època de fer un College d’inspiració britànica, però no va ser reeixit. De fet, l’any 1901 arriben els escolapis a reorientar el centre, el qual passaria a rebatejar-se Escola Pia.
El centre entroncarà a cops amb la història amb el
Cop d’Estat de 1936, quan els republicans el reconverteixen en caserna militar. Tècnicament, va ser el
CRIM número 15: un centre de reclutament i instrucció militar. Hi donava també allotjament de milicians i de l
’Exèrcit Regular de Catalunya.
Arriba Azaña
Ja a finals d’octubre de
1937, el Gobierno de
la II República es trasllada a Barcelona i la residència de
Manuel Azaña s’habilita a
la torre Salvans de La Barata (Matadepera). I la guàrdia personal d’Azaña dormirà a l’Escola Pia.
Tant és així que queda constància de la possibilitat de començar l’excavació d’un refugi al pati interior del conjunt d’edificis. Es va arribar mai a fer una palada?
El refugi que sí que es va construir va ser el que travessava
el Turó d’Argila (avui el pati exterior), connectant els carrers Cisterna i Era. Avui en dia encara hi ha vestigis del que fou.
[caption id="attachment_499140" align="aligncenter" width="700"]
El mestre Jordi Oliv, mostra la zona del pati interior on la guàrdia personal d’Azaña podria haver iniciat l’excavació d’un refugi antiaeri / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
Un altre rastre del president republicà Azaña el trobem a la casa Alegre de Sagrera, on es troba la taula en la que es va fer el darrer Consell de Ministres abans d’emprendre el Camí de la retirada i creuar els Pirineus fins l’exili francès.
Els mosaics de Santiago Padrós
Un cop passada la guerra, el centre va anar prenent l’actual forma: el Turó d’argila va passar a ser un pati. La veïna bòbila Segués va extreure les matèries i a canvi va cedir a l’escola els maons per a l’ampliació. Així, de l’edifici inicial en forma d’“L” (oest-nord) es va passar a construir el volum sud, que inclou una gran sala polivalent en la que destaquen els mosaics de la capella, obra de Santiago Padrós, en els tres àbsids del retaule.
Tot i així, és probable que la torre de l’escola pia sigui essent l’element més icònic del centre, i probablement també de l’skyline de la ciutat.
https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2023/06/16/refugis-antiaeris-terrassa/
