28-M: Dos anys per encarar reptes com les rieres i el POUM

Fa dos anys, Jordi Ballart i la seva formació, Tot per Terrassa (TxT), van revalidar la victòria electoral de 2019. A les eleccions municipals de 2023, TxT va augmentar la seva representació amb un regidor més (11), i va formar un govern tripartit amb ERC (2) i Junts (2) en majoria. 

La resta de grups que van obtenir representació al consistori van ser PSC (7 regidors), Vox (3) i PP (2).

Des de llavors, el govern municipal ha patit tres canvis destacats: la sortida d’ERC per discrepàncies sobre el model de ciutat l’octubre del 2024 i la dimissió de dues regidores de pes de TxT. Això ha obligat Ballart a reconfigurar l’executiu, que ara governa en minoria amb Junts. L’escena política també s’ha vist remoguda per la irrupció de l’extrema dreta.

Els reptes pel poc més de mig mandat restant no són pocs. Els propers dos anys, Terrassa ha de revisar el pla d’ordenació urbanística (POUM) del 2003, té pendent el pla de l’habitatge, i ha de definir el futur de la mobilitat i el pla de les rieres, una de les grans apostes del projecte polític que lidera Jordi Ballart. 

La renaturalització de les rieres del Palau, les Arenes i Rubí, que actuen com a eixos vertebredors de la ciutat, s’ha quedat fins a tres vegades sense fons Next Generalitat. Però ara, l’Ajuntament acaba d’iniciar el procés de contractació dels serveis de consultoria i redacció del pla estratègic que ha d’estar adjudicada a la tardor per 435.600 euros. El govern preveu que el segon semestre de 2027 la ciutat compti amb un pla que inclogui propostes tècniques, un calendari d’execució i els resultats de la participació ciutadana.

Mobilitat

En els darrers mesos, les entitats veïnals de Terrassa han intensificat les seves reivindicacions, especialment en l’àmbit de la mobilitat. Temes com l’illa de vianants, els aparcaments i la implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) han estat al centre del debat ciutadà. La ZBE, que va entrar en vigor l’1 de maig, encara està pendent del sistema que ha de permetre les sancions, així com de l’ampliació fins a l’avinguda d’Àngel Sallent, prevista per a l’aprovació al ple d’aquest mes.

La sessió plenària monogràfica sol·licitada per PSC i ERC per abordar aquestes qüestions es va celebrar, però no es va assolir cap consens. Mentrestant, s’ha iniciat la redacció del Pla de Mobilitat 2026-2031, amb reunions als districtes. A més, a  l’estiu, es preveu atorgar les llicències d’obres per la transformació de la Rambleta del Pare Alegre, que suposarà una entrada sud renovada a la ciutat. 

Continua sobre la taula la reclamació dels veïns dels carrers Arquimedes i Galileu, que des de fa anys demanen l’eliminació del trànsit de pas en aquestes vies paral·leles a la Rambla. Els veïns consideren insuficient la vorera més ampla prevista a Arquimedes per al 2026 i el govern demana paciència a l’espera de l’ampliació de la ronda de Ponent i dels canvis urbanístics al sud. 

Entre les decisions recents de l’executiu, destaca la reversió dels canvis de circulació a Can Boada, implementats el 2021 amb la col·locació de contenidors de càrrega lateral, i el canvi i rectificació del mateix en menys d’un mes al Ramón y Cajal. La votació de la proposta dels veïns de Can Boada al ple del març va suposar el primer revés per a l’executiu de TxT i Junts des de la sortida d’ERC. 

Una font de discrepàncies amb els antics socis de govern ha estat el projecte del nou pàrquing al Portal de Sant Roc. Esquerra  s’ha mostrat contrària a l’encàrrec fet per l’Ajuntament de redactar un projecte d’un nou aparcament on hi havia l’anterior, tancat des de fa sis anys per problemes estructurals. El nou aparcament amb la creació de 237 places hauria d’estar enllestitat el 2029 si el govern compleix les previsions. 

Marca Terrassa

L’Ajuntament ha iniciat, a més, el procés per crear la “marca Terrassa” amb una presentació prevista per al 3 de juny a la Nova Jazz Cava. L’acte donarà el tret de sortida a un procés participatiu que inclourà diversos tallers temàtics amb agents locals i ciutadania, amb l’objectiu de definir els elements que singularitzen la ciutat. Un cop votades les diferents propostes, es preveu tenir enllestit el pla al desembre.

Segons el govern, una marca de ciutat ben definida pot influir significativament en l’atracció d’inversions, talent i visitants, ja que la percepció externa representa fins al 26% de l’impacte econòmic de Terrassa. El projecte busca reforçar la identitat local i projectar una imatge coherent i atractiva tant per als residents com per a l’exterior.

TRES CRISIS I CRISPACIÓ AL PLE

La marxa d’ERC del govern: Tot per Terrassa i Junts arriben en minoria a l’equador del mandat

La sortida d’ERC del govern municipal a l’octubre de 2024 va deixar l’executiu liderat per Jordi Ballart en minoria. Amb la marxa dels dos regidors republicans, Ona Martínez i Pep Forn, el govern va quedar format pels 11 regidors de Tot per Terrassa (TxT) i els 2 de Junts per Terrassa, a un escó de la majoria absoluta, fixada en 14 regidors. Segons va explicar aleshores la portaveu d’ERC, Ona Martínez, la decisió de sortir de l’executiu es va prendre per discrepàncies amb el model de ciutat, especialment pel desacord en la reobertura al trànsit de dos eixos de l’illa de vianants del centre, una mesura impulsada per l’equip de govern a la que els republicans s’oposaven frontalment. 

La marxa dels republicans va obligar a moure fitxa al govern local. Tot per Terrassa va lamentar la decisió presa, però va reiterar que la “continuïtat del projecte de ciutat” estava garantida i Junts va expressar sorpresa. 

L’adeu de Sarai Gascón: La regidora que va deixar el govern municipal després de 13 mesos

Sarai Gascón va renunciar  al seu càrrec de regidora el juliol de 2024 per “motius personals”, després de 13 mesos al govern municipal. Tot i deixar l’acta, va assegurar que continuaria vinculada a  Tot per Terrassa. Va ser la primera de de les dues regidores destacades de TXT que han abandonat el govern. La nedadora paral·límpica anava de 3 a la llista electoral el 28-M i fins a la seva marxa va ser regidora d’Esports.  Gascón va considerar “curt però intens” el seu pas per la política institucional. La seva decidió de deixar-ho va obligar Jordi Ballart a fer els primers canvis al govern, en aquell moment encara amb els republicans dalt del vaixell. L’alcalde va lamentar la seva renúncia però va mostrar-se “absolutament” respectuós amb els motius de l’esportista. El seu relleu, Alberto Muñoz Salmerón, va prendre posessió com a regidor d’Esports i del districte VI el 2 de setembre de 2024. 

Maise Balcells, l’última crisi: L’oposició posa en dubte l’estabilitat del govern

La marxa de la número 2 i primera tinenta d’alcalde, Maise Balcells, el febrer de 2025, ha estat l’última crisi.  Va al·legar també motius personals derivats de circumstàncies familiars. Balcells era  una figura clau en l’executiu de Jordi Ballart, liderant àrees com Serveis Generals i Govern Obert, Serveis Econòmics, Gestió Tributària, Contractació, Educació i Innovació, entre d’altres. La seva marxa, doncs, va obligar a reconfigurar el govern local.  

I l’oposició va expressar preocupació per la continuïtat del projecte de govern, assenyalant que la dimissió de Balcells, sumada a la de Gascón i a la sortida d’ERC, reflectia “una situació d’inestabilitat i falta de lideratge”.  La vacant de regidora la va ocupar Ruth Hibernón, següent a la llista de TxT. Laura Rivas va assumir la tinença d’alcaldia de Serveis Generals i Govern Obert i Patricia Reche va ser nomenada la nova primera tinenta d’alcalde. 

La irrupció de Vox: frenar l’ofensiva de l’extrema dreta 

La irrupció de Vox a l’arena política de la ciutat ha obligat també a Jordi Ballart a gestionar les tensions amb l’extrema dreta i defensar el respecte institucional. A l’abril els tres regidors de Vox van ser expulsats del ple municipal per portar samarretes amb un missatge ofensiu cap a l’alcalde, vulnerant el reglament municipal. L’episodi es repetia després que l’alcalde ja hagués hagut de suspendre la sessió uns dies abans perquè la portaveu del partit, Alicia Tomás, va exhibir la mateixa samarreta, que resava “¿Por qué Ballart silencia las violaciones en Terrassa?”. El 28-M de 2023 l’extrema dreta entrava al plenari amb tres regidors i Cs despareixia. El seu discurs, que associa inseguretat amb immigració, ha intentat generar controvèrsia en una ciutat on la població immigrant és d’un 14,49% del total. A més, s’han hagut de desmentir notícies falses, com la de l’origen del marit de l’alcalde.