“No tenim cap fàrmac específic per tractar les persones amb TEA”

Terrassa

A partir dels 18 anys, els diagnòstics són menors i es perden

“No tenim cap fàrmac específic per tractar les persones amb TEA” - — “No tenim cap fàrmac específic per tractar les persones amb TEA”

ARA A PORTADA

Lluna Fabregat

Publicat el 02 d’abril de 2024 a les 19:15

Actualitzat el 02 d’abril de 2024 a les 19:18

Aquest dimarts 2 d'abril es celebra el Dia Mundial de Conscienciació Sobre l’Autisme, una jornada que pretén conscienciar la població perquè entengui la situació de les persones amb autisme i reafirmar i promoure la realització de tots els seus drets humans fonamentals. L’any 2022, a Catalunya s’identificava una prevalença de 14.684 menors d’edat amb trastorn de l’espectre autista (TEA), unes xifres que suposaven el 83,95% dels casos. Els majors d’edat representaven el 16,05% restant amb un total de 2807 casos. Al Vallès Oriental i Occidental, els sistemes públics detecten al voltant d’un 1,3% de menors d’edat amb trastorn de l’espectre autista. Segons Amaia Hervás, cap del Servei de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa (HUMT), “hi ha una bona detecció al territori pel que fa als trastorns de l’espectre autista”. Tot i això, Hervás explica que, “a partir dels divuit anys, la detecció i els diagnòstics són molt menors”. De fet, algunes persones perden aquest diagnòstic. Per aquest motiu, la professional considera un repte de vital importància millorar aquesta detecció i diagnòstic en edat adulta. Un altre problema al qual s’enfronten les persones de l’espectre autista és la manca de fàrmacs específics per tractar-se. En aquest sentit, Amaia Hervás reconeix que és un dels reptes que es tenen actualment, però detalla com es tracta en “edats precoces”: “Tenim l’opció d’abordar-ho de manera psicoterapèutica, creant ambients molt estimulants i duent a terme una fase més conductual”. Tot i això, Hervás assegura que no es té un programa específic per a l’abordatge del tractament en centres de salut mental d’infantesa i joventut. Fet que es deu a una manca de recursos notable. La cap del Servei de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’HUMT reitera que, tot i que hi ha projectes educatius per a la integració i la millora de la sociabilitat, no hi ha programes que permetin desenvolupar mètodes viables. “Es necessiten programes específics adaptats a les diferents realitats i situacions de les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA)”, afegeix.

Inclusió social des de la infantesa

Les persones de l’espectre autista tenen dificultats pel que fa a la integració social. Les seves capacitats diverses i el tracte que reben per part d’algunes persones fan que hagin de “conviure diàriament amb una sensació de marginalització social”. Per aquest motiu, és tan important l’educació i conscienciació. Pel que fa als infants, Amaia Hervás reivindica que durant els primers anys de vida és essencial que els nens juguin i utilitzin el simbolisme per establir les bases de la creativitat. “És important que els nens amb trastorns de l’espectre autista puguin jugar amb altres nens i socialitzin”. Aquest context de joc, es va reduint a causa de la tendència a l’individualisme que susciten les noves tecnologies. En aquest sentit, Hervás assenyala que la tecnologia “aïlla” els nens i fa que es relacionin de manera “artificiosa”. “Si canviem les necessitats evolutives dels nens, canviem la seva naturalesa. Per això, és important retardar el contacte dels més petits amb les pantalles” afirma la professional.

Accés a l’àmbit laboral

L’edat adulta comporta canvis importants. Una major responsabilitat, independència, l’entrada en l’àmbit laboral, entre altres circumstàncies són alguns dels reptes als quals s’han d’enfrontar tots els adults. Però, en el cas de les persones amb TEA, les dificultats s’intensifiquen. Un dels principals reptes és el de l’ocupació professional. Així ho explica Amaia Hervás: “En el cas dels adults, és necessari desenvolupar recursos socials perquè puguin preparar-se per la vida, per a socialitzar amb altres persones però, sobretot, per introduir-se en l’àmbit laboral”. Per fer-ho, Hervás diu que s’ha de “corresponsabilitzar a les persones perquè la societat integri a les persones amb trastorn de l’espectre autista”. Un altre agent imprescindible per a la inclusió social són els qui contracten, és a dir, les empreses. Per a Hervás és imprescindible que les empreses es responsabilitzin i que “incloguin en els seus plans d’integració les persones amb TEA”. “Ells tenen habilitats que són molt aplicables i que poden encaixar en les empreses”. Un exemple en poden ser l’ordre, la memòria i la concentració. Amaia Hervás reconeix que cada vegada hi ha més programes d’integració laboral, “però encara són pocs”, ja que poques persones adultes poden accedir a aquests serveis. Cal recordar que l’espectre autista és molt divers i, per aquest motiu, es necessiten programes d’integració específics i adaptats als diferents nivells de capacitats cognitives. A Terrassa, l’Ajuntament ha programat un total de nou activitats en commemoració del Dia Mundial de la Conscienciació de l’Autisme entre el 2 i el 18 d’abril. Ho ha fet en col·laboració amb TEAdir, LaFACT Fupar, l’HUMT, l’EEE Crespinell i CDIAP Magrco. Entre les activitats destacades hi ha xerrades, exposicions, narracions d’històries i un espai radiofònic per a les persones amb TEA.