Una passejada pels principals espais verds de la ciutat permet comprovar que la sequera està fent estralls a alguns parcs i places, on les clapes sense vegetació sovintegen, tot i que l’arribada de la primavera ha fet
rebrotar el verd arreu.
A Terrassa, l’aixeta del reg és tancada. Des del gener del 2023 el reg per aspersió o per difusió està prohibit i des d’aquest any també ha quedat eliminat el reg d’arbustives i vivaces. El resultat és que la vegetació dels espais públics de la ciutat passa set i en alguns casos no sobreviu.
Una passejada pels principals parcs i places permet tenir una radiografia del verd de
Terrassa, un retrat desigual, amb espais que han perdut la vegetació i altres que la conserven, que fins i tot han brotat de nou amb l’arribada de la primavera. La imatge d’uns parcs i jardins grocs, pelats, assedegats, no es dóna a Terrassa de forma generalitzada i vàries són les raons que fan que avui, a la ciutat predomini el verd.
Una és generalitzada i té a veure amb la climatologia, que ha tancat
un mes de març amb precipitacions. Un respir per als espais verds de la ciutat.
La segona està relacionada amb la decisió municipal de deixar enrere la gespa i
implantar pastura, prat. Un llit més resistent, que necessita poca aigua i amb una gran capacitat de regeneració. El resultat és que les primeres restriccions van afectar poc el rec dels espais públics, que entre octubre i març pràcticament no es regaven.
Una coberta protectora
D’altra banda, l’àrea d’Espais Verds i Biodiversitat ha pres la decisió de mantenir una coberta vegetal de prats a certa alçada que funcioni com a capa protectora i conservadora de la humitat.
La tècnica ha funcionat “a molts espais de la ciutat”, comenten des del servei.
Situació diferent és la dels arbres. Terrassa té
35.000 exemplars distribuïts per jardins, places i parcs públics, la majoria arbres adults que estan patint la sequera, especialment des de la declaració de l’emergència, ara fa un mes.
A Terrassa s’estan regant només els arbres joves, els plantats els anys 2023 o 2024. Són només 300, un 0,85% del total.
Se’ls aplica el reg per supervivència i s’utilitza
aigua freàtica, procedent de pous i mines subterrànies, expliquen des de l’Ajuntament. S’han establert rutes de reg amb cisternes que transporten l’aigua de pou per als exemplars més vulnerables.
L’àrea d’Espais Verds i Biodiversitat tenia previst ampliar el ventall del reg d’emergència amb cisterna a més exemplars, concretament els arbres plantats a partir de l’any 2020, però les pluges de les darreres setmanes han fet ajornar la decisió a la setmana vinent.
Parc de la Cogullada
Bastant verd. És un dels espais més transitats pels veïns de la zona, que gaudeixen d’un espai natural al perímetre de la ciutat i a tocar de casa seva, i per les persones que passegen les seves mascotes. El reg per aspersió o difusió es va interrompre amb el decret de sequera de gener del 2023 i el parc ha anat alternant episodis amb espais secs per la manca de reg. Ara, les pluges han proveït una coberta irregular, però verda.
Parc de les Nacions Unides
Vegetació espontània. La gespa ja és història a la majoria d’espais verds de la trama urbana. En temps de sequera, i sense reg regular, la presència de pastura s’alterna amb el creixement d’espècies que, com al parc de les Nacions Unides, han modificat l’aspecte dels espais verds, en una constant lluita per sobreviure. Al nord de la ciutat, amb pocs espais d’ombra, el parc de les Nacions Unides és avui un jardí espontani.
Parc del Roc Blanc
A clapes. És un dels espais verds de la ciutat que més acusa la manca de reg. Al Roc Blanc alguns trams de la rambla vegetal que recorre el barri de sud a nord conserven vegetació a clapes, per trams. Els pixats de les mascotes i la sequera han passat factura a alguns trams del parc, tot i que en aquest moment, després d’un març relativament plujós, els espais públics han recuperat el verd coincidint amb l’arribada de la primavera.
Parc del Nord
Espais pelats. Aixeta tancada, moltes hores d’insolació i arbres madurs, que no entren al programa de rec per supervivència. És el còctel que ha portat al parc del Nord a alternar àmplies zones de terra amb altres on la pastura, el prat que cobreix la majoria dels parcs de la ciutat, manté trams de verd. Com a espai de pas, el parc del Nord recorda cada dia als vianants que la sequera continua, que la ciutat ha tancat l’aixeta.
Parc de Vallparadís
El pulmó sobreviu com pot. El parc de Vallparadís és la prova de què la natura lluita per sobreviure en els contextos més difícils. Hi ha trams del parc que no han superat la manca d’aigua i han perdut la vegetació. Altres conserven el llit verd o marronós. Ara, el servei municipal de Medi Ambient investiga la capa freàtica del parc per localitzar fonts amb cabal suficient per garantir l’autonomia de rec del primer pulmó verd de la ciutat.
Barcelona: La capital rega 85.000 arbres i n’han mort 2.000
Moltes persones que hagin aprofitat els dies de Setmana Santa per passejar per Barcelona hauran comprovat que els espais verds estan verds. Un exemple, els jardins del parc de la Ciutadella, que lluïen el cap de setmana plens de persones gaudint de la gespa. L’Ajuntament de Barcelona assegura que no rega “ni gespes, ni plantes arbustives, ni plantes ni flor de temporada” i atribueix la rebrotada del verd a les pluges recents. La capital posa, expliquen, el focus en l’arbrat de la ciutat, dispers per tota la geografia barcelonina. Dels 250.000 arbres de Barcelona, es reguen per garantir la seva supervivència 85.500 amb aigua freàtica i amb una periodicitat que va d’una a tres setmanes. Fins al febrer del 2024, Barcelona calcula que han mort 2.000 arbres a la ciutat.
Sabadell: Quatre parcs regats gota a gota amb aigua freàtica
Sabadell ha incorporat el reg amb aigua freàtica a alguns dels seus parcs, cosa que li ha permès mantenir el verd en temps de sequera i restriccions. “Gairebé tots -diuen des de l’Ajuntament- tenen reg automàtic i l’aigua procedeix del subsòl”. Cita com a exemples la plaça d’Espanya, el parc del Nord, el parc de les Aigües i el parc d’Odessa. Pel que fa al rec de supervivència de l’arbrat, a la veïna Sabadell aquest reg es fa amb aigua regenerada procedent de la depuradora de Sant Pau de Riu Sec i de manera manual. Les rutes de reg es concentren a les hores nocturnes i en els arbres plantats fa menys de 5 anys. A partir d’aquesta “edat”, diuen, tenen autonomia per sobreviure sols. A Sabadell “els arbres estan bé en general” i “les baixes” d’exemplars joves responen “als índex de supervivència habituals”.
