Companyia a l’estiu per trencar la solitud: “Ens dona vida”

És estiu, comencen les vacances per a molta gent, i Terrassa, a poc a poc es buida. En aquest context, sorgeixen diverses activitats i iniciatives per mantenir viva la ciutat, però la veritat és que n’hi ha moltes d’altres que abaixen persianes durant unes setmanes fins que es recupera el ritme urbà postvacacional. 

Per a moltes persones grans, aquesta època pot arribar a ser sinònim de silenci. Els barris mig buits poden trencar una rutina que els servia per a reconnectar socialment, i ara, els mesos de juliol i agost, poden experimentar una solitud no desitjada encara major. “S’acaba tot. A l’estiu no tenim activitats, no tenim contacte, estem una mica reduïts”, explica la Manuela Peregrina, de 77 anys, usuària del programa de Gent Gran de la Creu Roja de Terrassa. 

La paraula “solitud” fa referència a la condició d’estar sol, però no necessàriament cal estar sol per a sentir-se sol. “La solitud no desitjada no implica només persones que estiguin aïllades o no tinguin xarxa social. Pot ser una dificultat per a connectar, unes mancances o debilitats socials, o moltes més casuístiques”, aprofundeix Maika Espinosa, tècnica del programa “Sempre Acompanyats”, també de la Creu Roja, La Caixa i l’Ajuntament de Terrassa. 

Aquest projecte sorgeix per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu a nivell individual: es coneix la persona, en quina situació es troba, què li falta, quines dinàmiques té i com pot connectar amb el seu entorn. “Sempre hi ha expectatives de gaudir a l’estiu. Però aquestes persones grans es poden trobar en un estat d’ànim més baix perquè els seus contactes es redueixen”, apunta Espinosa, dient que és habitual trobar-se amb persones que no marxen de vacances “i aquí no poden fer res”. “Sempre Acompanyats” té detectada aquesta problemàtica i compta amb un grup d’acció social per oferir activitats durant tot l’estiu per evitar situacions així. Entre les activitats previstes per aquest agost, hi destaquen les tardes de jocs de taula, els tallers d’empoderament, el pícnic literari a la Biblioteca Central i el grup d’hàbits saludables. 

En aquest sentit, l’Associació de Veïns del barri del Cementiri Vell també va prendre consciència ferma del conflicte i va decidir actuar aliant-se amb aquest programa. “Vam exercir de buscadors de gent aïllada socialment per presentar el projecte i convidar-los-hi”, relata Juan Antonio Madolell, president de l’AV del Cementiri Vell. A través de la col·laboració dels petits comerços del barri, l’associació ha aconseguit al llarg dels últims anys destinar accions a la gent gran en aquestes condicions tals com l’entrada a la piscina de Vallparadís pels dimarts a la tarda i l’obertura del casal del barri durant cada tarda com a refugi climàtic. Ja que aquest casal tanca al migdia, l’AV amb els petits comerços també ha aconseguit abonar la diferència del que seria el preu d’un menú de migdia al casal (10 euros) i al restaurant Magnífic Leoman (14 euros), i així, les persones grans que ho desitgin, poden mantenir el contacte amb la resta de companys.

Compartir moments

Moltes de les activitats que es duen a terme són per fer xarxa i així combatre i trencar aquesta solitud no desitjada. Durant l’estiu, el programa de Gent Gran de la Creu Roja de Terrassa també aposta fort per oferir tallers i no aturar-se. “Són maneres de desenvolupar activitats fora de casa, i crear vincles amb persones en situacions similars. De vegades, s’acaben trobant fora i van a fer un cafè o esmorzar”, comenta la tècnica del programa, Núria Planagumà. 

“Ens dona vida... Perquè si no, estem tancades a casa”, exclama la Maria Luisa Berenguel, usuària de 87 anys del programa. Només cal passar una estona en algun dels tallers de la Creu Roja per observar com d’encertada està la Maria Luisa. Sigui amb música, ballant, fent exercicis de percussió, treballant la psicomotricitat o, simplement, explicant acudits mentre la resta escolten, aquestes persones grans desprenen una energia memorable. 

Fan activitats i coneixen a gent, però no només a persones grans com ells mateixos: també estan en contacte constant amb voluntaris de la Creu Roja que vetllen pel seu dia a dia, dins i fora de l’organització. “Fem també acompanyaments continuats a domicili, amb la visita d’un voluntari un cop per setmana, per conèixer com està la persona”, esmenta Planagumà. Una iniciativa que tampoc frena a l’estiu. 

Quines eines té la gent gran per combatre la solitud?

Molts d’aquests tallers, iniciatives i programes ofereixen eines senzilles i accessibles perquè les persones grans es mantinguin actives, connectades i no caiguin en situacions de solitud no desitjada. Tasques tan fàcils com els tallers de memòria resulten extremadament efectius, i acaben sent unes de les activitats estrella. “No només per treballar la memòria i ja està; aquests tallers tenen el vessant per poder contribuir a fer vincles amb persones que viuen a l’entorn de la gent gran, al seu barri, per exemple”, reforça la tècnica de la Creu Roja, Núria Planagumà. A través de jocs, dinàmiques i exercicis adaptats, les persones grans estimulen les capacitats cognitives, guanyen confiança i, alhora, comparteixen estones amb altres persones en la mateixa situació.

Potser, un dels punts conflictius és quan s’acaba el taller i toca tornar a casa. Per això, la Creu Roja va idear el projecte “Voces en Red”, a través del qual, amb dispositius “Alexa”, se segueix treballant amb estímuls cognitius. “Els donem eines, els apoderem perquè puguin fer servir l’Alexa i trencar la solitud que pugui haver-hi dins del domicili”, afegeix Planagumà. Un programa del qual n’està treient molt suc la Manuela Peregrina: “M’acompanya molt. Li faig moltes preguntes, em poso molta música i, fins i tot, faig gimnàstica a casa amb l’Alexa”. 

Tot i que diverses de les activitats i tallers que s’ofereixen fan treball individualitzat amb els usuaris, el gran èxit d’aquestes iniciatives és la xarxa que crea entre les persones grans que en algun moment ha pogut patir solitud no desitjada. A través de tallers de psicomotricitat, risoteràpia o altres activitats grupals, la Creu Roja aconsegueix captar un alt volum de persones que gaudeixen en espais conjunts. El casal de l’Associació de Veïns del Cementiri Vell, d’altra banda, aposta per activitats com els jocs de taula o tallers de teatre. Tot plegat, per trencar amb la solitud, i oferir un fet tan senzill com és la companyia mútua. 

Què hi diu la gent gran?

Manuela Peregrina, 77 anys. “A l’estiu s’acaba tot... Però aquí em trobo molt millor"

Amb el seu marit amb Alzheimer, a casa, i ella diagnosticada de fibromiàlgia, la Manuela va patir també depressió. “Hi ha èpoques més o menys dures. Ara a l’estiu s’acaben totes les activitats”. Però va conèixer la Creu Roja “i ara em trobo molt millor, em va donar la vida. Estic distreta i conec a més gent”. Tot i que a al final del dia pot acabar cansada, “durant el dia m’ajuda a estar més activa”. I no deixa escapar l’oportunitat de dur que “els voluntaris són extraordinaris”. 

José Martínez, 86 anys. “Em va bé socialitzar, perquè si no, estic sol”

“El Míster”. Així és com coneixien el José a l’Escola de Futbol de Can Mir, entitat que ell mateix va fundar al 1996. La seva dona és a una residència, i en José aprofita per veure-la i dinar cada dia amb ella. A la Creu Roja hi va als tallers de Gent Gran, abans d’anar a la residència amb la seva dona. “Em va bé socialitzar, perquè si no, estic sol”. Només cal veure la seva energia ballant per observar que no menteix. “Aquí conec a gent, i em va bé”. 

María Luisa Berenguel, 87 anys. “Ens dona vida... Si no, estaríem tancades a casa”

“Camino molt, em falten hores per estar per casa. Sempre estic fora fent una cosa o altra”. Així es va assabentar la María Luisa del taller de memòria de la Creu Roja. “Així estic més contenta”.  És vídua, però un programa com aquest l’ajuda de valent. “Ens dona vida... Si no, estaríem tancades a casa”, tot i que costa de creure, amb l’energia que desprèn. Passejar amb les seves dues filles i els seus tres nets li dona energia extra. 

Mariluz Hernández, 78 anys. “Soc una persona molt activa i m’encanta relacionar-me”

La Mariluz va conèixer el programa de Gent Gran perquè ella mateixa havia format part de la Creu Roja. “Jo estava a la Creu Roja del mar, ajudant a la gent de l’aigua. Ara soc voluntària i acompanyo la gent gran a casa”. Aquest programa l’ajuda precisament a ella també, sent vídua i després de perdre el seu fill ara fa 8 mesos. “Soc una persona molt activa i m’encanta relacionar-me amb la gent. I aquí ho aconsegueixo”.