Els Bellots II avança: els projectes d’urbanització i reparcel·lació, per 2026

Actualment s’estan revisant els dos instruments de gestió que han de donar pas a l’execució del sector. L’Ajuntament de Terrassa preveu aprovar inicialment el projecte urbanístic al setembre o octubre, seguit del de redistribució de parcel·les

Publicat el 26 de juliol de 2025 a les 08:00

L’Ajuntament continua avançant en la tramitació urbanística del nou sector del polígon Els Bellots II amb el pla parcial ja aprovat definitivament al ple de desembre de 2024. Actualment, es treballa en la revisió dels dos instruments de gestió pendents: el projecte d’urbanització i el projecte de reparcel·lació.

Pel que fa al projecte d’urbanització, aquest juliol s’ha fet arribar un informe amb esmenes als promotors  i, segons fonts municipals, es preveu que el document esmenat entri pròximament per poder aprovar-lo inicialment en Junta de Govern durant els mesos de setembre o octubre.

Pel que fa a la reparcel·lació, també es preveu la seva aprovació inicial al llarg del 2025. L’escenari amb què es treballa és que ambdós documents quedin aprovats definitivament durant el 2026, obrint la porta a l’inici de les obres d’urbanització del sector.

El projecte preveu donar vida a 95 hectàrees de sòl urbanitzable situades a l’interior del polígon actual, entre la carretera N-150 i l’autopista C-58. Es tracta d’una nova peça estratègica per al creixement industrial i logístic de la ciutat, que es posicionarà per acollir nova activitat econòmica i generar ocupació en els pròxims anys.

Grans parcel·les i inversors claus

El planejament d’aquest nou sector fa anys que s’arrossega. L’Ajuntament va iniciar els treballs previs fa més d’una dècada, però el procés ha anat acumulant retards a causa de la complexitat urbanística i la fragmentació de la propietat del sòl. No va ser fins al desembre de 2024 que el ple municipal va aprovar definitivament el pla parcial, que defineix el model urbanístic del sector: parcel·les de gran format, vials amples i espais concebuts per acollir empreses de gran i mitjana dimensió en un context de demanda creixent de sòl industrial amb aquestes característiques.
Actualment, la propietat és en mans dels fons d’actius logístics Logicor  (nord-americà xinès), amb el 80%,  i Segro (britànic), amb el 20%, que tenen com a objectiu captar grans operadors nacionals i internacionals dels àmbits logístic, industrial i tecnològic. 

El nou polígon disposarà de més de 450.000 metres quadrats per allotjar activitats industrials i terciàries, amb grans parcel·les —algunes de més de 40.000 metres quadrats— pensades per a la implantació de magatzems logístics i indústries de gran format.Les naus que s’hi edificaran podran assolir fins a 18 metres d’alçada

Una nova estructura viària

En matèria de mobilitat, el planejament inclou la creació d’un vial principal que travessarà el polígon de nord a sud, enllaçant la C-58 amb la N-150. Aquesta nova via  tindrà dos carrils per sentit, estarà equipada amb dues grans rotondes per facilitar la distribució del trànsit i comptarà amb un viaducte que connectarà directament amb l’autopista, tant en direcció Barcelona com Manresa. 

Tot i que Els Bellots II és un projecte que es remunta a l’any 2003, la crisi econòmica de 2008 en va frenar l’execució. El planejament actual posa un èmfasi especial en la integració paisatgística, amb espais verds i una connexió harmònica amb l’Anella Verda que envolta el terme municipal. El projecte també proposa el soterrament de les dues línies elèctriques  de mitjana i alta tensió que travessen el sector.

Un parc lineal d’encaix amb l’Anella  Verda

Una de les previsions de l’Ajuntament és integrar al nou desenvolupament un parc lineal urbà de 85.734 metres quadrats, ubicat al sector est del mateix. Aquesta franja verda actuarà com a zona de transició cap a l’Anella Verda i permetrà conservar elements com el Camí dels Monjos i el traçat que envolta la masia protegida de Can Torrella del Mas. El pla parcial del polígon Els Bellots II també aposta per mesures com la reutilització de l’aigua de pluja, i actuacions per reduir la contaminació lumínica o la implantació d’energies renovables.  Per exemple, les cobertes de les naus tindran teulades amb plaques fotovoltaiques en un polígon que ha de convertir-se en un dels pols industrials més important de Catalunya.