Entrar a la sala de control de càmeres del servei de Mobilitat, a la comissaria de la Policia Municipal, és com accedir al subconscient de la ciutat. Una paret plena de monitors mostra, en temps real, el batec del trànsit i s’hi troben els tècnics que operen aquest “gran germà” urbà. Hi ha més càmeres, però aquesta vegada ens centrem en el control de la zona de baixes emissions (ZBE).
No és només una pantalla; són dues plataformes que conviuen. D’una banda, la plataforma pròpia de l’Ajuntament, que permet visualitzar les càmeres en temps real i gestionar altres dispositius de la ciutat, com semàfors, radars, fotovermell o l’accés a zones de vianants. De l’altra, la plataforma de gestió de l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità). Terrassa ha trigat a activar la ZBE perquè s’hi havia d’integrar; altres municipis com Sabadell, Granollers, Girona, Lleida, Reus o Manlleu també en formen part.
El filtre humà: la validació manual
La gran pregunta que es fa molta gent és: “Si hi passo, les càmeres em multen automàticament?”. Des de la sala de control, la resposta és clara: no, almenys no sense supervisió. El procés de sanció, gestionat mitjançant l’aplicació de l’ATM, incorpora un “doble check”: primer, la càmera llegeix la matrícula; després, el programari fa una primera verificació. Però la decisió final la pren sempre un agent. El sistema filtra fora automàticament els vehicles amb etiqueta ambiental o alguna excepció registrada, i a la pantalla de l’agent només hi apareixen els possibles infractors. A partir d’aquí, l’agent fa una comprovació manual, l’últim filtre abans d’enviar la sanció. Tot i que el sistema pot ser automàtic, de moment s’aposta per aquest procediment.
Ara per ara, no hi ha multes. El sistema permet 24 accessos anuals per vehicle i, amb els dies laborables de desembre i, de nou, de gener, no se superarà el límit. Serà a partir de febrer quan arribaran les primeres sancions. Fins llavors, s’enviaran cartes d’avís als vehicles no autoritzats que entrin a la zona. Tothom qui ho vulgui pot accedir també a la web zbe.cat per consultar els dies pendents que té per consumir.
A Terrassa, l’ordenança es va aprovar al març del 2024, però el sistema en fase de transició no es va activar fins a l’1 de maig del 2025. I les sancions no han començat fins aquest 1 de desembre. La ZBE ja funciona de dilluns a divendres, de 7 a 20 hores, amb lectura automàtica de matrícules i càmeres dins el perímetre.
El mapa de les càmeres: On són?
Actualment, el sistema s’alimenta de 21 càmeres. Inicialment n’hi havia 19, instal·lades amb fons Next Generation, però se n’han incorporat dues més de la xarxa d’àrees de vianants. Aviat se n’hi sumaran dues en punts clau com l’avinguda d’Àngel Sallent i el carrer de Volta.
L’ampliació del perímetre entrarà en vigor dimarts. Les càmeres no cobreixen tots els carrers, però sí les principals entrades i punts estratègics dins del perímetre per detectar moviments interns. El manteniment el duu a terme Acisa, com en la resta sistemes intel·ligents aplicats al trànsit i les semaforitzacions.
Les xifres de l’arrencada
Darrere les pantalles hi ha un equip multidisciplinari format per personal de l’àrea de Mobilitat, dues persones de Via Pública i un agent de la Policia Municipal, amb el suport d’atenció ciutadana i l’OAC del carrer del Pantà. El volum de feina és constant: fins dimecres s’havien rebut 167 sol·licituds d’autorització, de les quals 127 ja s’han aprovat. Les excepcions més habituals són per a persones amb mobilitat reduïda, tractaments mèdics puntuals i motius de renda baixa, tot i que el ventall és ampli i es pot consultar al web. A Terrassa, l’autorització és sempre gratuïta, mentre que a Barcelona la majoria tenen un cost de gestió de 5 euros.
Poden accedir sempre a la ZBE els vehicles amb distintiu B, C, ECO o 0, mentre que els que no en tinguin poden circular fora de l’horari de funcionament, durant tot el dia els caps de setmana i festius, a més dels 24 dies l’any.
Qui hi pot entrar? Guia d’exempcions
Més enllà dels 24 accessos anuals, el sistema contempla un ampli ventall d’exempcions que cal sol·licitar prèviament. N’inclou per a persones amb mobilitat reduïda, malalties que impedeixin usar transport públic o que requereixin tractaments periòdics dins la zona, com a MútuaTerrassa. També queden exempts els serveis d’emergència i hi ha autoritzacions per a famílies amb rendes baixes, vehicles professionals singulars, tallers mecànics, estrangers o casos de canvi imminent de vehicle. La sol·licitud es fa al web zbe.cat.
A més, hi ha contemplades autoritzacions permanents per a residents i persones amb plaça d’aparcament. A Terrassa, la ZBE cobreix el perímetre delimitat pel passeig Vint-i-dos de Juliol, el parc de Vallparadís, les carreteres de Montcada i Martorell, i els carrers Faraday i Josep Trueta. L’ampliació fins a l’avinguda d’Àngel Sallent entra en vigor el 9 de desembre.
Durant el temps en què ha estat operativa sense sancionar la ZBE el consistori ha pogut detectar que menys d’un 3% del parc automobilístic té limitacions, una xifra que segurament es reduirà amb les possibles excepcions que puguin reclamar els usuaris afectats.
La ciència avala la mesura per la qualitat de l’aire
Una nova investigació acadèmica ha quantificat l’eficàcia de les zones de baixes emissions (ZBE) a Europa. L’estudi, liderat per l’investigador Delgado-Lindeman, analitza 91 articles publicats entre 2002 i 2024 sobre 363 ZBE actives en 15 països europeus. La conclusió principal és clara: les restriccions de trànsit redueixen de manera constant els nivells de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió, sovint considerades responsables de milers de morts prematures al continent. Tot i la millora de la qualitat de l’aire i la mobilitat, l’estudi indica que els efectes positius observats sobre la salut són encara “modestos i heterogenis”, a causa de la diversitat de models de control a les ciutats.
Els 24 municipis que no necessitaran la ZBE
Un total de 24 municipis no hauran de desplegar una zona de baixes emissions (ZBE) al gener, gràcies a la millora de la qualitat de l’aire. La llei del canvi climàtic de 2021 obligava a implantar ZBE als municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants que superessin els límits de diòxid de nitrogen i partícules. Un decret posterior del Govern hi va afegir l’ozó i va establir una revisió anual dels valors. Amb l’anàlisi d’aquest any, municipis com Castellar del Vallès, Barberà, Sant Quirze, Montcada i Reixac o Ripollet n’han quedat exempts. Els de més de 50.000 habitants, com Terrassa i Sabadell, hi estan tots obligats. Actualment, hi ha 38 municipis a tot Catalunya que han de tenir la zona de baixes emissions activa, com a molt tard, abans de l’1 de gener.
