Els casos de xarampió han augmentat de manera sostinguda després de la pandèmia i han fet que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) retiri a Espanya l’estatus de país lliure d’aquesta malaltia. Tot i que a Terrassa no hi ha brots actius confirmats, els professionals sanitaris adverteixen que el repunt és una realitat i que cal reforçar la vacunació. “La darrera sospita d'un cas de xarampió a la ciutat és de fa dues setmanes. Tot i que no s'ha concretat, hem d'estar sempre alerta”, explica Abel Martínez, cap de la Unitat de Salut Internacional del CST i pediatre del centre. “Durant el 2024 hi va haver 34 casos a Catalunya, mentre que el 2025 es van doblar fins als 70 confirmats, amb alguns més encara en estudi”, amplia.
A escala estatal, l’evolució també és significativa: de 227 casos el 2024 s’ha passat a 397 el 2025. “És una evolució important des de la pandèmia”, subratlla Martínez. La tendència no és exclusiva d’Espanya. A Europa els casos s’han disparat: Romania ha notificat més de 8.400 casos i vuit morts el 2025; França, 868 casos; i els Països Baixos, 539.
Un dels elements que més preocupa els epidemiòlegs és que aproximadament un 40% dels casos no es poden relacionar amb viatges o contagis importats, apunta Abel Martínez. “Quan no trobes una connexió clara amb l’exterior vol dir que hi ha transmissió interna. I això és el que alerta”. Segons l’especialista, després de la pandèmia s’ha produït “una tempesta perfecta”: un descens de les cobertures vacunals, un augment dels viatges internacionals i més moviments migratoris, sumat a l’impacte de la desinformació i la reticència vacunal en determinats col·lectius. “No és una malaltia de fora. També formem part del problema perquè hem baixat la guàrdia”, insisteix.
A Terrassa, sense brots confirmats, les sospites sí que han provocat les actuacions de manera preventiva. “Davant d’una sospita no esperem la confirmació per actuar. Avisem el sistema de vigilància epidemiològica i s’estudia l’entorn per detectar possibles contactes”, explica Martínez. L’objectiu és tallar qualsevol cadena de transmissió al més aviat possible.
Malaltia identificable, però prevenible
El xarampió és una malaltia vírica molt contagiosa que comença amb febre, conjuntivitis i símptomes respiratoris, i al cap d’uns dies apareix una erupció característica. “Té una clínica molt identificable”, afirma el pediatre.
Amb tot, el missatge és clar: “La idea no és identificar el xarampió, la idea és prevenir-lo”. La vacuna triple vírica forma part del calendari vacunal des de principis dels anys vuitanta i des de 1996 s’administren dues dosis sistemàtiques. Els infants actuals, en general, estan ben protegits, però pot haver-hi adults —especialment nascuts entre finals dels setanta i mitjans dels vuitanta— amb pautes incompletes. Martínez recomana revisar l’estat vacunal, especialment abans de viatges internacionals, fins i tot a països propers com el Marroc o el nord d'Àfrica, on el 2025 s’han registrat grans focus amb xifres de casos elevades.
Tot i que Espanya no és dels països europeus amb pitjors dades, la pèrdua del certificat de país lliure de xarampió és, segons Martínez, “un avís clar. Jo ho posaria com una situació d’alerta vermella total. Tenim en perill tot el que s’ha aconseguit evitar durant molts anys”. El risc més gran recau en persones immunodeprimides o amb patologies prèvies, que poden patir complicacions greus. Per això, el missatge final del cap de Salut Internacional del CST és contundent: reforçar la vacunació i la vigilància epidemiològica és clau per evitar que el xarampió torni a consolidar-se com una malaltia endèmica.
