Estiu en pau per als infants sahrauís

Cada estiu, famílies de Terrassa acullen infants sahrauís que viuen als camps de refugiats de Tindouf, al sud-oest d’Algèria, gràcies al programa Vacances en Pau, coordinat per l’associació Terrassaharaui. Aquests nens, que només poden participar-hi fins als 12 anys, passen dos mesos lluny del desert i de temperatures extremes, amb accés a revisions mèdiques, una alimentació equilibrada i activitats que al seu entorn habitual són inaccessibles. Les famílies d’acollida adapten les seves rutines i vacances perquè els infants visquin un estiu diferent: tranquil, segur i ple d’experiències noves. Piscines, muntanyes, excursions, menjars que descobreixen per primer cop... Tot es converteix en una oportunitat de descoberta mútua. El poble sahrauí, desplaçat des del 1975, continua vivint en condicions de precarietat i dependència humanitària. Aquesta acollida temporal no resol el conflicte, però sí que els ofereix una pausa i una oportunitat vital. Enguany, sis infants sahrauís han arribat a Terrassa. Parlem amb cinc d’ells i les seves famílies, minuts abans de pujar plegats fins al cim de la Mola.

Yasin, 11 anys, amb la Laura i Albert

“Com un germà més. T’ho passes molt bé, però quan marxen…””

 L’Albert i la seva filla Laura –com a representants del nucli familiar– acullen a l’estiu, des de fa anys, en Yasin. A ell, el que més li agrada és pujar a Guardiola de Berguedà amb la família, i recorda amb emoció la seva visita a PortAventura: “Només ho havia vist en fotos... va quedar al·lucinat”, expliquen.

L’Albert fa anys que participa en l’acollida, una tradició que ja vivia de petit a casa seva, a Sabadell. Ara, amb la implicació de la seva dona i les seves filles, l’experiència pren una nova dimensió. “És com tenir un germà més. T’ho passes molt bé, però quan marxen costa…”, diu la Laura.

Els dos mesos es viuen intensament. “El juliol és per a metges, revisions i adaptar-se, perquè tothom treballa. L’agost, en canvi, el dediquem totalment a ells, excursions, platja, muntanya…”, diu l’Albert. Per a en Yasin, la platja i les muntanyes són un món nou. Per a la família, un vincle que s’enforteix estiu rere estiu i un gest que et canvia la vida: “Aprens molt d’ells, venen d’un món diferent”, diuen.

Satma, 11 anys, amb el Pepe i la Salomé

“Quan t’abracen, quan t’agafen… Penses que ha valgut la pena"

En Pepe i la Salomé acullen per primer cop la Satma. El que més li agrada és escoltar música al mòbil —Shakira, Rosalía o Karol G— mentre descansa al sofà. També té una passió incontrolable per la xocolata. La Salomé insistia des de feia temps a acollir, però les feines a la restauració ho feien inviable. Amb la jubilació d’ell i la feina d’ella a l’escola, finalment s’hi van llançar. “Quan t’abracen, quan t’agafen… Penses que ha valgut la pena”, expliquen. Tot i això, reconeixen les dificultats: “Dos mesos són complicats, no tens ajudes i això et canvia tota la rutina”. Amb tot, estan valorant marxar una setmana amb ella a l’agost a un hotel ple d’activitats juvenils, per compartir estones especials.

Smail, 11 anys, amb el Víctor

“Tothom vol passar temps amb ell: pares, sogres, fins i tot l’àvia”

El Smail passa el seu segon estiu amb en Víctor i la Paula. El que més l’apassiona és anar al càmping familiar, al Pedraforca. De fet, aquest any, només aterrar a l’aeroport, ja preguntava quan hi anirien.

Per a en Víctor, l’acollida ha estat transformadora: “Abans viatjàvem molt a l’estiu, però amb ell tot va canviar. Ens vam plantejar fer vacances en altres mesos. I sincerament, l’experiència ha estat molt més gratificant que qualsevol viatge internacional”.

L’acollida no és només emocional, també és pràctica: “Li fem una revisió mèdica completa. Si detectem alguna cosa, l’atendrem aquí abans que torni al desert”. La família hi està bolcada. “Tothom vol passar temps amb ell: els meus pares, sogres, fins i tot l’àvia”. Per qui tingui dubtes sobre acollir, el missatge d’en Víctor és clar: “Que ho provin. Sempre hi ha algú que t’acompanya. Si tenen por, que la perdin.”

Hamdi, 11 anys, amb la Maite i el Mario

“Que descansin, mengin bé, es revisin i fugin de temperatures extremes... és molt necessari”

Des del 2021, el Hamdi, un nen sahrauí d’11 anys, passa els estius amb en Mario i la Maite a Terrassa. El que més li agrada és fer vida de poble a Guardiola de Berguedà: bicicleta, muntanya, riu i piscina. També gaudeix de les excursions, la platja i les activitats noves que li preparen. Quan torna a Algèria, sempre que pot, fa videotrucades amb la seva família d’acollida.

La parella acull nens sahrauís des de 2017. “Volíem ajudar i vam veure un anunci al centre cívic. Que un nen dels campaments pugui venir dos mesos, descansar, menjar bé, fer revisions mèdiques i fugir de temperatures extremes... és molt necessari”, explica en Mario.

La logística no sempre és fàcil: el juliol treballen i apunten el nen al casal, i a l’agost aprofiten per fer vacances dins la península. “No poden sortir perquè tenen passaport col·lectiu”, recorden. Amb en Hamdi, tot ha estat molt fàcil i l’adaptació, total: “El primer any va plorar molt el primer dia. Ara, en canvi, plora quan ha de tornar”, expliquen.

Aicha, 11 anys, amb la Rosa i el Xavi

“Ens entenem sense parlar gaire. La confiança fa la diferència”

La Rosa i en Xavi acullen aquest estiu, per segon any consecutiu, l’Aicha. El que més li agrada quan és aquí és menjar síndria i banyar-se a la piscina. Ara bé, la platja no la convenç: “l’aigua pica i la sorra s’enganxa”, diu rient.

Va ser la Rosa qui va impulsar-se a acollir, i en Xavi s’hi va adaptar. “El segon any és molt més tranquil. Tenir la mateixa nena ajuda molt, ja ens entenem sense parlar gaire. La confiança fa la diferència”.

Des que arriba, planifiquen activitats per aprofitar cada dia: piscina, muntanya, parcs, sortides setmanals i una escapada a Port Aventura. “És gratificant veure’ls contents, i quan marxen, s’enduen fotos i records”. Ells ho tenen clar: “Hi ha moments bons i d’altres més difícils, però la balança és positiva”. També destaca el suport de l’associació: “Sempre hi són, organitzen trobades i fan xarxa entre famílies”.