Les imatges de caràcter religiós els carrers de la ciutat es poden considerar com a molt habituals. No les que estan situades a temples o esglésies. Són les que, pel motiu que sigui, es poden anar trobant per diversos indrets. Algunes tenen relació amb el nom del sant o la santa que dona nom al carrer o plaça. I es poden manifestar de formes diverses, com a ceràmica o quadre, però també les veiem com a fornícula o també com a capelleta.
Una fornícula, com diu el diccionari, és el “buit deixat en el gruix d’una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar”. Tot plegat, amb un déjà-vu com una casa de pagès a la ment, com si ja s’hagués escrit d’això en aquesta secció amb anterioritat. No és cap bajanada pensar que sí, que ja es va tractar el tema de les fornícules i, la veritat és que així va ser, quan es va fer un tema sobre la de Sant Roc que, és òbvia, està al portal que llueix el seu nom.
Està situada
En aquest cas, és més una capelleta la que toca en aquesta oportunitat i està situada al carrer de la Mare de Déu del Pilar. Per tant, el que hi veiem és la imatge de la patrona de Saragossa. No hi ha buit i, com a resultat, es trenca el principi bàsic de la definició de fornícula. Explicava Joaquim Verdaguer en el seu blog que el Centro Aragonés d’aquesta ciutat “celebra, des de finals dels anys 20, la festa patronal de la Mare de Déu del Pilar”. També afegia que “els participants es vestien de baturros i acompanyant el penó de l’entitat feien una cercavila per la ciutat fins al carrer de la Mare de Déu del Pilar”.
Arribats a aquest punt, continuava Verdaguer en la seva web, que els participants feien una ofrena floral a la imatge que es pot contemplar a “una capelleta situada en una façana”. Res que pugui estranyar a ningú, ja que els fidels, com si fossin devocionaris fets persones, ho són i demostren la seva devoció i els agrada tot el que sigui per honorar al sant o a la verge. Emmarcada en ceràmica, la imatge de la Mare de Déu del Pilar continua presidint una façana en el carrer que porta el seu nom, que forma part del barri del Cementiri Vell.
A una façana
L’any 1914 es va crear la Colonia Aragonesa de Tarrasa que acabaria denominant-se Centro Aragonés. La gent que havia aterrat a aquesta ciutat procedent de l’Aragó, “amb aquesta agrupació, tenien on poder aglutinar les seves inquietuds i poder recordar i posar en pràctica la cultura aragonesa”, informava Verdaguer en el seu blog. La celebració per recordar a la seva patrona no era l’única activitat a què es dedicava aquesta entitat i també “organitzava excursions a Sant Llorenç i a la Serra de l’Obac”.
Començar tractant sobre fornícules per acabar comprovant que realment la imatge és una capelleta potser no tocava.
