L’estudi hidrogeològic del parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, publicat per les intencions d’ampliar la zona natural protegida, constata que el massís reté molt poca aigua de pluja —només un 3,27%— i això està condicionat tant per la seva geologia càrstica com per l’impacte del canvi climàtic. El biòleg i tècnic de conservació del parc, Daniel Pons, subratlla que la retenció d’aigua es deu al comportament del subsol i també depèn de com i quan plou.
Per això, les pluges intenses com les d’aquest estiu no ajuden a emmagatzemar aigua després de la sequera, ja que dificulten la infiltració i, juntament amb la geologia del massís, l’aigua circula ràpidament sense retenir-se.
A diferència de massissos com el del Montseny, formats per materials silícics que retenen millor l’aigua i afavoreixen la formació d’aqüífers, el de Sant Llorenç està constituït per materials calcaris i conglomerats. Aquesta geologia ha generat, al llarg dels segles, una xarxa de conductes subterranis que facilita l’escapament de l’aigua. La situació s’ha agreujat amb tres anys consecutius de sequera. “Si s’extreu més del que es recarrega, el balanç es torna negatiu i l’aigua emmagatzemada disminueix”, adverteix Pons.
Tot i que la sequera s’ha superat, la recuperació dels aqüífers és lenta. Pons apunta que la recàrrega depèn de la intensitat i la distribució de la pluja. Els xàfecs intensos, però breus, com els de juliol, dificulten la infiltració en un massís amb la geologia que afavoreix el drenatge ràpid. “Ploure bé és quan la pluja cau de manera sostinguda i el terra té temps d’absorbir-la. “Quan cauen 50 litres en una tarda, la majoria llisca per la superfície”, sosté. L’aigua s’escola cap als rius i rieres com la de les Arenes i no es reté al massís, on ajudaria a conservar la biodiversitat i les reserves de fonts, pous i usos locals i activitats ramaderes.
Una de les conclusions de l’estudi de GeoHid, realitzat pels geòlegs Jordi Espuny i Eduard Madaula, és que la pluja és més eficaç a la tardor i a la primavera, quan les temperatures són més baixes, que a l’estiu, quan l’aigua s’evapora i no recarrega els aqüífers ni alimenta pous i fonts. El treball confirma una recàrrega molt baixa durant els anys hidrològics 2021-2022 i 2022-2023, amb 6,6 hm³ i 2,01 hm³, cadascun, per la falta de pluges i les temperatures altes. Municipis com Vacarisses o Matadepera han detectat un esgotament dels recursos hídrics en aquests anys.
L’aigua reapareix a les fonts
De moment, amb el final de la sequera, han tornat a brollar algunes fonts de la zona mitjana-baixa del massís, com les de Rellinars. Segons Pons, això indica que els aqüífers s’han recarregat parcialment, tot i que adverteix que “no és un procés automàtic”.
Buscar solucions
Daniel Pons afirma que per resoldre-ho es poden prendre mesures com crear basses laterals als torrents per retenir aigua i afavorir la seva infiltració. També proposa aprofitar al màxim l’aigua de pluja per a usos no potables com l’agricultura o la ramaderia. A més, Pons és partidari de dur a terme nous estudis i projectes amb especialistes per millorar la gestió de l’aigua al massís. Entre d’altres, els redactors recomanen al parc protegir i restaurar les fonts i els pous.
El document ha de servir per planificar infraestructures i activitats com la humana o la ramadera, prevenir incendis i guiar l’ampliació de superfície del parc.
El cicle de l’aigua al massís
L’aigua de pluja s’infiltra al massís i circula per circuits subterranis fins a fonts i rius. L’estudi revela la baixa capacitat de retenció d’aigua entre 2021 i 2023, afectada per la geologia i el canvi climàtic. Realitzat per GeoHid, ofereix una visió completa de l’aigua superficial i subterrània, i recomana protegir fonts i pous, controlar la contaminació i fer un seguiment continu dels cabals. S’han identificat 151 fonts, 46 pous i 41 basses, més 50 fonts inaccessibles. Encara es desconeix quanta aigua extreuen els pous d’urbanitzacions, dada que completaria la fotografia. Durant la sequera, alguns municipis i urbanitzacions van haver de contractar camions cisterna per subministrar-se, recorda el biòleg i tècnic de conservació, Daniel Pons.
