La retirada de l’amiant continua sent una de les assignatures pendents a Terrassa i a Catalunya. Malgrat els esforços de les administracions locals i la creixent conscienciació sobre els efectes nocius, la delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya alerta que les ajudes econòmiques públiques per a la seva eliminació s’esgoten “massa ràpidament”, deixant milers de propietaris i comunitats de veïns sense solució.
Una mostra d’això és la línia de subvencions de 8 milions d’euros, impulsada per la Generalitat amb fons europeus per fomentar la retirada d’amiant, que es va esgotar en poques setmanes a causa de l’elevada demanda. Tot i que les ajudes estaven previstes fins al novembre de 2025, ja a l’abril s’havien exhaurit, segons explica Clàudia Artal, arquitecta col·legiada i membre de la Taula d’Erradicació de l’Amiant de Terrassa.
Artal ha escrit recentment una nota sobre la problemàtica juntament amb el delegat del col·legi al Vallès, Fermín Aparicio. Segons els arquitectes, la tramitació de les ajudes és senzilla, amb formularis clars i una resposta àgil per part de l’administració. “Però no hi ha prou pressupost per fer front a la gravetat de l’enorme presència d’amiant que encara hi ha en ciutats com Terrassa”, adverteix.
“Per tant, la pregunta que cal fer-se és si, amb les subvencions clarament insuficients previstes fins al 2031, n’hi haurà prou per erradicar aquest material a Catalunya com indica el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant 2023-2032. I sembla que la resposta és no, i fins i tot que clarament no”, conclou.
Taula local
El 18 de febrer d’enguany, l’Ajuntament de Terrassa va crear la Taula d’Erradicació de l’Amiant per coordinar esforços en la seva retirada. L’òrgan de treball està format per representants polítics municipals, col·legis professionals del sector, agents econòmics i socials, la Federació d’Associacions Veïnals de Catalunya (FAVT), la patronal CECOT i la Cambra de la Propietat Urbana. De moment, la ciutat ja disposa d’un cens que quantifica les cobertes amb presència d’amiant al terme municipal. Elaborat per una empresa externa, el document revela que unes 7.600 edificacions de la ciutat contenen aquest material, el 30% de les construccions privades i el 12% de les públiques. Les dades són molt similars a les de Sabadell. Si bé difereixen de les dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que en registrava 3.012.
“Es fan els deures a la ciutat”, assenyala Clàudia Artal. “Però això ha de venir acompanyat d’una clara voluntat política a un nivell més alt, amb polítiques de subvenció realment adequades al volum del problema”, diu. L’objectiu europeu és erradicar l’amiant el 2028 en edificis públics i el 2032 en la resta d’espais.
Descomptes i conscienciació
Artal valora positivament el compromís de l’Ajuntament per aplicar descomptes a les llicències d’obra per retirar amiant, amb l’objectiu d’evitar sobrecostos, una mesura que s’ha posat sobre la taula en les reunions del grup de treball. Amb tot, la col·legiada insisteix en la necessitat d’una “forta campanya de conscienciació ciutadana”: “Si com a tècnics volem influir en la salut pública, cal que la ciutadania sigui conscient del problema, sense alarmismes, però amb una clara priorització de la retirada sempre que sigui possible”, subratlla.
Un material perillós encara massa present
La delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes recorda que l’exposició a les fibres d’amiant “pot causar greus malalties respiratòries, com l’abestosis, el mesotelioma i altres tipus de càncers amb una alta taxa de mortalitat” i destaca que fins i tot encara “hi ha escoles amb teulades de fibrociment amb presència d’amiant”. A Catalunya s’estima que hi ha 4 milions de tones presents en teulades, tot i que es podria superar aquesta xifra amb escreix perquè es feia servir d’aïllant en dipòsits, baixant o jardineres, entre altres. Es tracta d’un material que va ser d’ús habitual en el sector de la construcció i de la indústria entre els anys 1950 i 1990 . Terrassa és la ciutat més gran del Vallès i la segona de Catalunya amb una major presència de l'amiant.
