Les vacances costen cada cop més a les famílies

Terrassa

Segons un estudi de l’OCU sobre hàbits i pressupostos, la despesa mitjana familiar per anar a la platja augmenta a 1.502 euros aquest estiu. L’economista egarenc Gabriel Izard explica que els preus dels hotels i la restauració pràcticament s’han doblat en l’última dècada per la pressió turística i desaconsella finançar les vacances amb crèdits per evitar ofegar l’economia domèstica de cara a la tardor

Publicat el 29 de juliol de 2026 a les 10:06
Actualitzat el 29 de juliol de 2026 a les 10:08

Sigui a la platja, al poble o a l’estranger, les vacances s’encareixen de manera generalitzada i a un ritme inèdit. Segons l’enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la despesa mitjana que afrontarà aquest estiu una família per gaudir d’uns dies de descans a la costa ascendeix ja a 1.502 euros. Aquesta xifra, que inclou allotjament, desplaçaments, àpats i oci, confirma una tendència a l’alça que tensa l’economia de moltes llars.

L’economista terrassenc Gabriel Izard recorda que la renda per càpita de Terrassa és lleugerament inferior a la mitjana catalana, fet que fa preveure que la despesa d’estiu de les famílies de la nostra ciutat se situï una mica per sota d’aquestes mitjanes estatals. A escala general, l’expert assenyala que l’increment es nota especialment en la restauració i els hotels, que “pràcticament han doblat el preu en una dècada, passant d’uns 80 euros de mitjana l’habitació el 2016 a més de 137 en l’actualitat. L’efecte postcovid ho va disparar tot”. Aquesta escalada en el turisme nacional obeeix a l’excés de demanda. “Hi ha una pressió alta del turisme estranger perquè els nostres preus continuen sent atractius per a Europa”, raona.

Segons l’estudi de l’OCU, el litoral es consolida com l’opció preferida (33%), per davant dels viatges a l’estranger (11%), que exigeixen un pressupost mitjà molt superior, de fins a 2.641 euros. L’hotel continua liderant les eleccions d’allotjament (35%), seguit dels apartaments de lloguer (20%). Les alternatives més assequibles són l’estada al poble –passar els dies en un municipi on es tenen vincles familiars o una segona residència– o el turisme de muntanya, amb desemborsaments d’entre 583 i 935 euros, respectivament. Tot i ser més barates, també han patit els efectes de la inflació turística.

Un de cada tres no poden marxar

No obstant això, hi ha una altra realitat. Segons dades de l’INE, el 32,2% de la població no pot permetre’s marxar de vacances ni una setmana a l’any. L’OCU alerta que l’oci queda anul·lat per l’obligació d’assumir l’habitatge (el 45% de les llars hi té dificultats) o l’alimentació. Un 30% de famílies no farà cap mena de vacances.

Davant l’encariment, l’economista detecta un augment del consum per a la llar: hi ha persones que prefereixen quedar-se a casa i gastar els diners en reformar-la o equipar-la enlloc de pagar preus desorbitats fora. Altres, en canvi, retallen dies, adapten destins o opten per endeutar-se per poder marxar, un escenari de risc. Izard és contundent: “Demanar un préstec per anar de vacances és una gran equivocació, perquè a la tornada hauràs d’afrontar el deute sumat a la pujada de la tornada del setembre”, quan les escoles i tot torna a engegar. 

La pressió de la massificació turística i els seus efectes  

El fort increment de preus de les vacances respon al model turístic. Gabriel Izard recorda les recents manifestacions contra la massificació turística a indrets com Mallorca i avisa que zones més properes com Barcelona i la Costa Brava pateixen una tensió similar. “Hi ha un índex d’ocupació altíssim; a més demanda, l’hoteler apuja preus, és de primer d’econòmiques”, indica. L’expert alerta que els residents “no volen fer fora els turistes, sinó que rebutgen un model on tot s’hi val i que no prioritza la qualitat”. Aquesta forta pressió massiva col·lapsa serveis, satura les infraestructures i acaba encarint greument l’accés a l’habitatge de la població autòctona, que pateix la manca de regulació del sector. El global de l’Estat espera rebre 43 milions de turistes internacionals aquest estiu.

Un canvi d’hàbits arrelat entre els més joves i els “millennials”

Tot i l’alça dels preus, l’hàbit de viatjar en avió ha quedat impregnat en la societat, especialment en els joves i els ja adults de mitjana edat. Gabriel Izard evoca com l’arribada de les companyies  de baix cost fa més de dues dècades va democratitzar els vols a Europa. “Culturalment costa molt frenar aquest impuls; avui els aeroports estan a vessar i la gent marxa igualment malgrat que els avions van plens i es pateixen minves en la qualitat del servei, la puntualitat i la gestió d’equipatges”, assenyala l’expert. Més enllà d’això, el context global també altera els mapes. Conflictes com els d’Ucraïna o l’Iran fan que els viatges a l’Àsia o Oceania amb escala a l’Orient Mitjà es percebin amb cautela, tot i que els grans hubs com Qatar i Dubai operen ara mateix amb normalitat. Això recondueix el turista cap a altres destins, que s’encareixen.

DESTINACIONS A L'ABAST 

Ruta pels balcans

Albània i Macedònia del Nord. Pots volar a Tirana, capital d’Albània, i fer uns dies de platja a la Riviera Albanesa gaudint de les seves aigües turqueses a preus molt econòmics. A l’estiu, les costes s’omplen de banyistes, motos d’aigua, clubs de platja sorollosos, mojitos i raki. Després, pots creuar cap a l’interior fins al llac d’Ohrid, a Macedònia del Nord, un lloc tranquil, super barat, ple de monestirs històrics i poblets amb encant a la vora de l’aigua.

 

  • Albània, un dels destins més barats aquest estiu

Les Terres de l'Ebre

Platja i muntanya a tocar de casa.  Al Delta pots recórrer  platges i cales, fer rutes en bicicleta entre arrossars i trobar una gastronomia local a preus raonables sense sortir de Catalunya. L’oferta de platja es complementa, cap a l’interior, amb el massís dels Ports de Tortosa-Beseit, una zona muntanyosa que concentra gorgs naturals, rutes de senderisme i poblacions de tradició rural com Horta de Sant Joan, Arnes o Paüls. 

 

  • Les Terres de l`Ebre

Terol i el Maestrat

Aragó i Castelló. Perfecta per fer una ruta amb el teu propi cotxe i estalviar en vols. L’itinerari ofereix pobles medievals de pedra perfectament conservats (com Albarracín i Cantavella, a la part aragonesa, o Morella, a Castelló), natura i gastronomia local. Però, sobretot, ofereix un gran avantatge climàtic: l’altitud de la zona garanteix nits on podràs dormir amb una jaqueteta posada, ben lluny de la xafogor de la costa.

 

  • Terol i el Maestrat

Les Midlands angleses

El cor d’Anglaterra. L’opció ideal per buscar la fresca als paisatges verds. Si volar a Birmingham surt car, l’alternativa és aterrar a Manchester o East Midlands per llogar-hi un cotxe. És la ruta perfecta per endinsar-se al Peak District, als boscos de Robin Hood o als canals industrials, gaudint de pubs rurals força més econòmics que a la regió dels Llacs, o els dels punts més turístics d’una Escòcia cada vegada més cara.

 

  • Les midlands angleses

Portugal

Faro i l’Algarve oriental. L’aeroport de Faro és una de les portes d’entrada més assequibles per volar a Portugal. Tot i que el sud del país s’associa sovint a la massificació, l’estratègia és fugir dels grans complexos de l’oest. La mateixa ciutat de Faro, el parc natural de la Ria Formosa i les poblacions orientals, com Tavira, mantenen un ritme més calmat. És una zona perfecta per explorar en tren o cotxe, anar a la platja i gaudir del paisatge.

 

  • Imatge de l'Algarve
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google