Injustament percebuda com una opció de segona dins del panorama educatiu, la Formació Professional ha estat estigmatitzada i sovint relegada a un segon pla davant els estudis universitaris. Durant anys, aquesta via educativa ha lluitat contra prejudicis que no fan justícia a la seva veritable potència. Però la realitat parla per si sola: els estudis professionals són avui un camí sòlid, ple d’oportunitats reals i amb un vincle directe amb el món laboral. I, sobretot, són un viver de talent. Un talent jove, creatiu i compromès, com el que visibilitza els Premis Nous i Noves Professionals. En l’edició d’enguany, la 19a, sis projectes creats per estudiants d’FP d’instituts de Terrassa han estat reconeguts per la seva innovació, qualitat i aplicabilitat. Una mostra palpable que les aules d’FP a la nostra ciutat són autèntics laboratoris d’idees i solucions. Posem el focus en quatre d’aquests projectes i, sobretot, en els nois i noies que els han fet possibles: futurs professionals que demostren que l’FP no només és una alternativa, sinó una aposta de futur amb tot el potencial per transformar la societat.
Petjada Solidària. Alumnat de l’Itenerari Formatiu Específic del Montserrat Roig
“Ens hem demostrat que no només s’ajuda traient fang, el vessant solidari del comerç també ho pot fer”
31 alumnes de l’IFE d’Auxiliar en Vendes i Atenció al públic del Montserrat Roig van guanyar el 1r Premi en la categoria d’Itinerari Formatiu Específic - ensenyaments professionals per alumnes amb necessitats educatives especials - en l’edició d’estrena de la categoria: “Un orgull ser finalistes, i felicitar a tots els projectes presentats. Tots som guanyadors!”, expressa Sònia Nogués, tutora del projecte.
La “Petjada Solidària” va néixer després que el temporal Dana atropellés greument diverses zones del País Valencià. Els alumnes, sense la possibilitat de desplaçar-se fins a la zona afectada per donar un cop de mà, van decidir fer-ho des del seu entorn creant una campanya solidària.
La família d’un artesà dedicat a fer figures d’animals amb guix, va cedir els animalets al projecte, i l’alumnat es va posar en contacte amb Modepran, una protectora d’animals situada a Carlet, una de les zones més afectades. Així va néixer la idea de vendre les peces de guix i destinar-ne els beneficis a la protectora.
Els i les joves van participar activament en totes les fases del projecte, des de la neteja i personalització de les figures —algunes pintades de forma realista, altres amb estils creatius i fins i tot algunes en blanc perquè els compradors les poguessin decorar— fins a la creació d’un embalatge reutilitzat i atractiu. Paral·lelament, es van dissenyar etiquetes personalitzades amb noms propis per a cada figura, es va posar en marxa una web per fer difusió, i es va elaborar una estratègia de preus i seguiment d’estocs. Els estudiants de quart curs es van encarregar del disseny del logotip i la imatge de campanya, valorant els valors solidaris del projecte.
La iniciativa va culminar amb la venda de les figures en una paradeta instal·lada al vestíbul del centre educatiu. A més de recaptar 300 euros que es van enviar íntegrament a la protectora, l’experiència va suposar un aprenentatge pràctic i transversal en què l’alumnat va treballar des de la producció fins a la comercialització i la comunicació. Més enllà de formar-se, els ha fet conscients del valor social del seu treball i de la capacitat de transformar la realitat des de l’aula: “Ens hem demostrat que no només s’ajuda traient fang, el vessant solidari del comerç i el treball en equip també ho pot fer”, diuen.
HABITA. Iker, Irene, Davinia i Julen, Montserrat Roig
“Ens encantaria poder fer realitat el nostre projecte, però falten recursos”
Davant la crisi d’accés a l’habitatge que afecta especialment col·lectius vulnerables, l’Iker García, la Irene Montesinos, la Davinia Martín i el Julen Parejo, alumnes tots quatre del Grau en Integració Social del Montserrat Roig, van idear la cooperativa HABITA. El projecte compta amb una mirada social i integradora. Després d’analitzar el context, van identificar dues realitats desateses: la dels joves que no poden emancipar-se i la de les persones amb trastorns de salut mental. El seu objectiu va ser oferir una alternativa residencial que anés més enllà del simple allotjament, evitant models segregadors, apostant per la convivència i la inclusió.
El projecte es basa a actuar com a intermediaris entre propietaris i usuaris, captant habitatges disponibles per posar-los a lloguer amb condicions accessibles. El preu màxim establert per pis és de 1.000 euros, dels quals la meitat es cobreix mitjançant una subvenció pública, i la resta es reparteix entre les dues persones que conviuen. El model és de cohabitatge compartit entre un jove i una persona amb trastorn de salut mental, amb la condició que siguin majors d’edat, autònoms i que no presentin patologia dual. A més, s’ofereixen serveis complementaris com el seguiment personalitzat. Per donar a conèixer la iniciativa, es va dissenyar una estratègia de comunicació que inclou anuncis de ràdio, un tríptic informatiu, una pàgina web i el contacte amb immobiliàries. La proposta pretén no només facilitar habitatge digne, sinó també fomentar noves formes de convivència més humanes i solidàries, de suport mutu.
Tot i que el projecte va néixer en un context escolar, els quatre joves somien a poder fer realitat HABITA: “Ens falten recursos, però en sobren ganes. Creiem que és un model d’habitatge que a diferència d’altres, en integrar-los en edificis amb comunitats de veïns corrents, no els estigmatitza”.
EVOGLASS. Aitana Enseñat i Khadija Belhadj, INS Terrassa
“No ens ho esperàvem. Nosaltres teníem en ment fer el projecte per a treure un 10 i ja està”
Amb la sostenibilitat per bandera, la Khadija Belhadj i l’Aitana Enseñat van guanyar el primer premi a projecte industrial, amb el seu EVOGLASS. Es tracta d’un projecte per enfosquir els vidres a través de nanopartícules d’òxid de tungstè que, en contacte amb la calor, permetrien un canvi de color de la seva superfície. “Volíem un projecte que gastés el mínim d’energia possible”.
A través d’un circuit elèctric connectat, les dues joves de l’INS Terrassa van idear tres possibilitats per aplicar l’EVOGLASS a les nostres vides: a través d’una aplicació, a través d’un temporitzador, o bé de manera manual. Suggereixen que aquesta opció de vidres tant pot destinar-se a particulars com a empreses, perquè “dona un valor afegit a l’edifici”.
De cara al futur, encara són prudents a l’hora de pensar si tiraran endavant el projecte, “perquè estem en una etapa que si volem començar-lo, ens hi hem de posar al 100%. Necessitaríem molt temps i això és el que ens manca avui dia”. A banda, també apunten que la inversió suposaria un gran repte que ara no podrien assolir, i per aquest motiu, “seguirem estudiant i treballant”.
L’Aitana i la Khadija van quedar immensament sorpreses amb el reconeixement, perquè “no ens ho esperàvem. Nosaltres teníem en ment fer aquest projecte per a treure un 10 i ja està”. Doncs bé, van treure el 10, i a més a més, es van endur els 600 euros de premi a casa.
Bikeguard. Marc Bigorra García, Vedruna Vall
“Ha estat un bon projecte i seria bona idea continuar desenvolupant-lo mica en mica”
Captivat pel motor i les motocicletes, en Marc Bigorra va idear un sistema de seguretat intel·ligent, precisament per a aquests vehicles, amb el qual va ser reconegut amb premi de cicle formatiu de grau mitjà al millor projecte industrial. Aquesta idea, anomenada Bikeguard, es divideix en dues parts: l’objecte físic, i la pàgina web que bloqueja el fre i l’accelerador de la motocicleta perquè ningú la pugui utilitzar. D’aquesta manera, l’única manera amb la qual s’hi pot accedir és per mitjà del reconeixement de la veu i l’empremta digital.
En Marc no té motocicleta pròpia -encara-, i es va inspirar en un amic seu. “Després que li intentessin robar la seva, em va comentar que la seguretat a les motos era molt tradicional. I ara que ha sorgit amb força el tema de la intel·ligència artificial, vaig pensar que era bona idea provar d’investigar-ho”. De fet, aquí rau la clau del projecte: la intel·ligència artificial. Després de la recerca inicial, va trobar que ja hi havia diversos dispositius al mercat com ara alarmes i cadenats que bloquejaven fre i accelerador, però cap d’ells ho feia amb l’última tecnologia.
Bikeguard sorgeix de l’assignatura d’empresa del Vedruna Vall, on els estudiants havien d’idear i presentar projectes. En Marc va passar aquest primer cribratge abans del concurs, gràcies a la presentació, amb la qual la seva tutora, la Laia Vives, va tenir-ho clar: “La idea de negoci a nivell empresarial és bastant viable. A sobre, amb la IA, que ve també a facilitar-nos i a millorar-nos la vida. En el fons està donant una solució a un problema que tenim present”. És, curiosament, el segon any que la Laia tutoritza un projecte guanyador, fet del qual se’n mostra molt orgullosa perquè “és un reconeixement a tota la feina feta des del setembre, i per als estudiants, també és una injecció de motivació”.
Quan en Marc va rebre la notícia sobre el reconeixement a Bikeguard, no se’n feia creus: “Sincerament, no m’ho esperava. Estava fent el meu projecte tranquil·lament, i clar, jo podia pensar que era una bona idea, però no em pensava que era tant com per al primer premi”. N’està tan satisfet del resultat que no descarta explotar-lo en un futur i tot: “Ho he estat pensant aquests últims dies. Crec que ha estat un bon projecte i potser seria bona idea continuar-lo desenvolupant mica en mica, perquè pot tenir futur”.
