Ja és aquí la primavera, i amb ella, desperten tot un seguit d’insectes que fan de Terrassa una ciutat més viva i colorida. Alhora, però, convé recordar que, per petits que siguin aquests éssers, evidentment poden ser perillosos. L’any passat, per exemple, es van registrar 23 actuacions contra la vespa asiàtica, espècie invasora ja completament adaptada al nostre entorn.
A la ciutat s’hi poden trobar desenes d’espècies diferents entre abelles i vespes. Només d’abelles, segons estimacions basades en estudis de l’entorn de la Universitat Autònoma de Barcelona, n’hi ha entre 50 i 100 espècies colòdiferents. En el cas de l’abella de la mel, la més comuna, cada rusc pot arribar a acollir entre 20.000 i 60.000 individus, fet que implica que a Terrassa hi podria haver centenars de milers d’exemplars. Pel que fa a les vespes, la majoria de les espècies presents al territori són autòctones i solitàries, i només una part molt petita -una única espècie, de fet- genera conflictes amb l’entorn i les persones: la vespa asiàtica.
Una de les empreses que duen a terme intervencions contra aquesta vespa a la comarca és l’Associació Molí del Fort. El seu responsable del control d’espècies invasores, Rubén Alcaraz, exposa que el principal impacte d’aquests insectes és sobre la biodiversitat: “A nivell d’apicultura, les abelles són el seu principal aliment. Quan troben ruscs poden acabar exterminant-los”. Aquesta amenaça també afecta altres pol·linitzadors silvestres i pot tenir conseqüències en la pol·linització de plantes i cultius.
- Els eixams d`abelles no solen ser agressius, però és millor no apropar-se
- Alberto Tallón
Identificar-la és relativament senzill. A diferència de moltes vespes autòctones, la vespa asiàtica és més gran, “té el cos majoritàriament negre i les potes grogues, com si portés mitjons”, explica. Els seus nius, especialment els secundaris, també són molt característics: grans estructures esfèriques, sovint situades a la part alta dels arbres i construïdes amb fibres vegetals que els donen un aspecte similar al cartró.
Per aquest motiu, quan se’n detecta un niu, s’activa un protocol d’actuació específic. “Cada niu s’ha de valorar individualment. A vegades es pot actuar amb gasos si és accessible, i en altres casos cal fer una teleinjecció a distància amb biocides per inactivar-lo”, detalla Alcaraz. El que sí que és innegociable, comenta,és l’exterminació de cada colònia, atesa la seva naturalesa invasora i potencialment perillosa per l’entorn. “Una picada pot provocar una inflamació severa. No ha d’anar més enllà, perquè el verí és com el de les vespes autòctones, però com que són més grans, una picada de vespa asiàtica equivaldria a quatre o cinc picades de vespes autòctones”, amplia l’exterminador.
En augment
La presència d’aquesta espècie també s’ha reflectit en l’augment d’actuacions registrades a Terrassa. Segons dades municipals, els primers exemplars de vespa asiàtica es van detectar a la ciutat l’any 2017. El 2022 es van dur a terme 12 eliminacions de nius en espais públics; el 2023 la xifra va pujar a 14; el 2024 es van registrar 21 actuacions i el 2025 ja se’n van comptabilitzar 23. A aquestes intervencions s’hi han de sumar els nius detectats en propietats i espais privats.
D’aquesta manera, i com a prevenció, l’Ajuntament aposta per una actuació anual de geolocalització de nius de vespa asiàtica amb drons amb l’objectiu de detectar precoçment els nius en alçada en les zones amb més incidència. Aquestes inspeccions es duen a terme especialment en zones amb més incidència, com el parc de Vallparadís o les rieres de Palau i de les Arenes, on els nius poden quedar amagats a gran alçada.
- Les vespes també fan nius sota terra
- Nebridi Aróztegui
Pel que fa a les abelles, les actuacions són menys freqüents. El Servei de Medi Ambient calcula que cada any es registren, de mitjana, una desena d’avisos relacionats amb eixams. Els Bombers de la Generalitat apunten que entre el Vallès Occidental, l’Oriental i el Maresme, les actuacions pugen als 80 serveis aproximadament.
Temps favorable
Amb l’arribada de la primavera, l’activitat d’abelles i vespes augmenta de manera notable. L’augment de la temperatura i la floració generalitzada proporcionen més aliment en forma de nèctar i pol·len, fet que afavoreix l’aparició de noves colònies i nius. En el cas de les abelles, aquest és també el període en què es produeix l’anomenat eixamament, un procés natural de reproducció de la colònia. “És un comportament natural. Ara la colònia crea noves reines. La reina vella marxa amb un grup d’abelles, formen un eixam i busquen nova casa”, expliquen des del servei de Medi Ambient de l’Ajuntament.
Durant aquest procés és habitual veure eixams agrupats temporalment en arbres, façanes o mobiliari urbà, tal com relata el cap del parc de Bombers de Viladecavalls, Ignasi Guaita: “En aquest procés transitori, és habitual que s’aturin allà on poden: una moto, un cotxe, un gronxador, una persiana… És aquí quan poden afectar al dia a dia de les persones”.
Malgrat tot, expliquen els serveis municipals que aquests eixams acostumen a ser poc agressius perquè en aquell moment no tenen rusc a defensar i estan centrats a trobar un nou emplaçament. “Podria ser perillós simplement perquè es mouen com un núvol d’abelles, poden topar amb algú. Però en general, no acostuma a ser un problema”, amplia Guaita.
- En cas de trobar un niu de vespa asiàtica, és imprescindible avisar les autoritats
Les vespes, en canvi, segueixen un cicle diferent. Les espècies socials creen nius anuals que no es reutilitzen. En el cas de la vespa asiàtica, una espècie invasora, la reina inicia a la primavera un petit niu primari en espais protegits -com balcons, coberts o arbustos- que amb el pas dels mesos pot transformar-se en un niu gran, sovint situat a la capçada dels arbres.
Què fer davant un rusc?
Davant la presència d’uneixam d’abelles o d’un niu de vespes, els experts insisteixen en una idea principal: no intervenir-hi directament. “No s’ha d’apropar ni intentar manipular-los. El millor és avisar el 112 perquè es pugui valorar la situació i, si cal, acordonar la zona”, adverteix el bomber.
Quan es tracta d’eixams d’abelles en espais públics, els Bombers o serveis especialitzats poden intervenir per retirar-los i traslladar-los posteriorment a apicultors, que els reubiquen en ruscs. Aquest procediment, diu Ignasi Guaita, “és part de la cadena: protegir l’espècie, i tornar-la al lloc on ha d’estar, ja que tenen un paper clau en la pol·linització i
l’equilibri dels ecosistemes”.
En el cas de les vespes autòctones, sovint no cal actuar si el niu no representa un risc directe. Només s’intervé quan hi ha perill per a les persones o quan es tracta d’espècies invasores, com la vespa asiàtica. En aquests casos, empreses especialitzades procedeixen a la inactivació del niu mitjançant tractaments específics.
