Queviures Ubach, botiga centenària: "Aquí, a Ca n'Aurell, som com una família"

A Ca n’Aurell, hi ha un d’aquells establiments que formen part de la memòria quotidiana del barri. L’any passat, Queviures Ubach va celebrar el seu centenari i continua mantenint viu el caràcter de les botigues de tota la vida: proximitat, bon gènere i confiança.

La història arrenca el mes de març de 1925, quan Salvador Ubach i la seva dona, Joaquima Garcia, van posar en marxa el negoci al carrer de Pitàgores, 49. “Segurament no tenien feina i van decidir llogar el local”, explica la seva neta, Glòria Farrés, que actualment regenta la botiga juntament amb el seu marit, Climent Palet. Aquell primer establiment era conegut com a Cal Salvador i, des d’aleshores, no s’ha mogut mai d’ubicació.

Després vindria la segona generació, formada pels pares de la Glòria, Josep Farrés i Rosa Ubach. Segons recorda la propietària, aquella va ser una època de creixement. “L’avi (Salvador) va fer una bona empenya de coneixement de la carn fresca” i el seu pare “va fer una renovació de la botiga” que va donar un gran impuls. Amb els anys, el negoci es va anar adaptant, però sense trair la seva essència.

La mateixa Glòria hi ha estat vinculada des de ben petita. “He viscut aquí tota la vida i des dels quinze anys ja hi ajudava. No teníem vacances, ja que treballava a la botiga des que acabava el curs escolar, al mes de juny, fins al setembre”, diu, afegint que “des de la panxa de la meva mare ja hi despatxava”. De fet, la botiga i la casa han anat sempre plegades: a baix, el negoci; a dalt, la vida familiar. 

El relleu definitiu va arribar fa 34 anys, després de la mort de Josep Farrés (segona generació). La Glòria i el Climent ja ajudaven al negoci i van assumir-ne les regnes en un moment difícil. “Vam haver de lluitar. I no ens podríem entretenir gaire”, resumeix la propietària.

Si Queviures Ubach ha arribat al segle de vida, no és pas per casualitat. Per a la Glòria, hi ha una combinació de factors: “Suposo que s’ha de fer amb el cor”. I tot seguit hi afegeix allò que considera imprescindible: “Tenir bon producte i bon tracte és importantíssim”. Aquesta manera de fer ha teixit una relació estreta amb la clientela: “Al barri, som com una família”, explica. Alguns clients ja són tercera generació, igual que ella darrere el taulell.

La botiga també ha canviat amb el temps. Sempre s’ha venut “una mica de tot”, però abans encara era més evident: “el meu avi també venia aspirines i cordons de sabates”. Ara, el negoci s’ha especialitzat en el producte fresc, sobretot carn, fruita i verdura.