Tot el que has de saber sobre el canvi d'hora i els seus efectes

La matinada de dissabte a diumenge s’avançaran els rellotges i s’obrirà un nou període amb més hores de llum al vespre

Publicat el 28 de març de 2026 a les 13:00

Aquest cap de setmana, el rellotges s’avançaran per primera vegada aquest any amb l’arribada de l’horari d’estiu. Aquest ajust, tan habitual com discutit, encara continua generant debat entre els qui en defensen els beneficis i els qui en qüestionen la utilitat real en la vida quotidiana.

1. Guanyem o perdem una hora?

Quan a les 2 de la matinada passin a ser les 3, perdrem una hora de son (o de festa), ja que la nit serà més curta. Tot i això, sovint es diu que “guanyem una hora de
llum” perquè al vespre es farà fosc més tard. Aquesta doble lectura és el que genera confusió. Així, el canvi implica una pèrdua de descans, però un guany d’hores de claror a la tarda.

2. Quan es fa el canvi i fins quan durarà?

El canvi es produeix l’últim cap de setmana de març. Concretament, la matinada de dissabte a diumenge. Aquest horari d’estiu es mantindrà fins al 25
d’octubre del 2026, quan es realitzarà el canvi invers. És un sistema estacional que es repeteix cada amb dues modificacions. Aquestes dates estan regulades oficialment i es publiquen periòdicament al BOE.

3. Per què es canvia l’hora?

El canvi busca adaptar l’activitat a les hores de llum. A la primavera, els dies s’allarguen ràpidament, i avançar el rellotge permet aprofitar millor la llum a la tarda. Històricament, això es vinculava a l’estalvi energètic, tot i que avui dia aquest benefici és qüestionat. De fet, diversos estudis apunten que l’impacte és mínim o inexistent.

 

 

4. Des de quan es fa? Una herència del segle XX

El canvi d’hora es va popularitzar durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quan diversos països van adoptar aquesta mesura per aprofitar les hores de llum solar i reduir el consum de carbó. A Espanya es va instaurar de manera estable l’any 1974, en plena crisi del petroli. Des de llavors, s’ha mantingut com una rutina anual, tot i els debats recurrents sobre la seva utilitat.

5. Tardes més llargues: el gran “avantatge”

Amb el nou horari, es farà de nit més tard. Això afavoreix activitats d’oci, esport o consum després de la feina. Bars, terrasses i comerços solen veure incrementada la seva activitat. És un dels arguments principals dels defensors del canvi, especialment en països que generalment tenen una gran vida social, com Espanya.

 

 

6. La Unió Europea: debat obert però encallat

La UE fa anys que debat eliminar el canvi horari. El 2019 es va plantejar que cada país escollís el seu horari definitiu, però la manca de consens va frenar la mesura. Algunes veus dins les institucions europees han tornat a defensar recentment posar fi al sistema, però des de llavors la qüestió ha quedat en segon pla i sense avenços.

7. El govern espanyol: cap a la desaparició?

El govern liderat per Pedro Sánchez ha mostrat dubtes sobre la utilitat del canvi d’hora. De fet, en l’últim any ha intentat reactivar el debat a escala europea proposant posar fi a aquesta pràctica estacional, argumentant que l’estalvi energètic és limitat i que pot tenir efectes negatius en la salut.

8. Per què el canvi d’horari genera tant debat?

El canvi d’hora divideix experts i ciutadania. Algunes persones defensen que aquesta modificació del rellotge ajuda a adaptar- se a les estacions, mentre que altres
consideren que és innecessari i perjudicial. A més, factors com la diferència d’hores de llum entre territoris o els hàbits socials de cada país alimenten encara més la controvèrsia. La manca de beneficis clars i els efectes sobre el descans fan que sigui una mesura cada cop més qüestionada.

9. Impacte en la salut: petits efectes, grans queixes

Dormir una hora menys pot alterar el ritme biològic del cos. Algunes persones noten cansament, irritabilitat o dificultats per concentrar-se els dies següents. Aquest desajust és similar a un petit “jet lag” i pot afectar especialment infants i persones grans. Tot i que l’impacte sol ser temporal, experts recomanen adaptar els horaris progressivament per reduir-ne els efectes.

10. Quin sector ho nota més?

Els més afectats són els treballadors nocturns: sanitaris, policies, transportistes o personal d’oci nocturn. En canvi, sectors com l’hostaleria o el comerç es beneficien de més hores de llum.