Tens quasi 80 anys. Sents enyorança de la Terrassa de fa 50 anys? No. No es pot tenir enyorança del passat. Enyoro ser més jove! Ara bé: S’ha de saber del passat, és clar.
No és pas una Terrassa més homogènia a altres ciutats? Suposo. És cert que la meva Terrassa ha canviat físicament: La Plaça Vella no té res a veure amb la de la meva joventut! Pitjor o millor, és indiferent. Però els que ens considerem de terrassa de tota la vida seguim anant pel carrer saludant gent de tota la vida. Això no s’ha perdut. “Ostres, jo venia a comprar la llet a la granja de la teva mare...”.
Segueix havent-hi la ciutat del centre i la dels barris? Terrassa ha crescut molt. Com Igualada, Sabadell o Manresa! Reconec que soc culpable de no conèixer els barris al voltant de la meva Terrassa. La desconec, em sap greu. Potser és impossible que la gent de Torre-sana, Can Jofresa i Guadalhorce s’integrin a la meva Terrassa.
Perquè el canvi demogràfic també ha estat un tsunami... Hem crescut desproporcionadament. L’any 1950 èrem 58.000 habitants i avui el 2025 hem arribat als 230.000. Els 150.000 que s’han afegit, és impossible que s’adhereixin a la Terrassa dels 50.000. Amics de les Arts continua tenint la mateixa xifra de soci ara, que fa 50 anys. No imagino que Amics passi de 200 socis a 2000, gràcies la gent nouvinguda. Aquesta integració no es donarà mai.
Jo també vinc de fora. Som una Terrassa paral·lela? No! Forma part de Terrassa, igualment. El que vull dir és que la meva Terrassa de fa 50 anys no ha variat tant. Els carrers s’han arreglat, ara hi ha molts per a vianants. Però la gent, és la mateixa. La “Terrassa cultural” no ha tingut l’evolució que ha tingut la Terrassa física. No tinc enyorança de la Terrassa antiga, no la trobo a faltar, perquè continua sent la mateixa, però potser més maca, més ben pentinada.
Més ben vestida? Més ben vestida no. Nosaltres anàvem d’excursió amb trajo i corbata, així hem pujat a la Mola. Ara no van amb corbata ni per entrevistar un personatge... I no ho dic per tu!
Què et semblen el terrasenqusimes? El Viandox com a gran referent de moda de Terrassa? Una mica hi-hi, ha-ha. I mira que jo vaig inaugurar el frànkfurt del carrer Gavatxons. Perquè jo ja treballava aquí el carrer Major, a Fotos Bros. Allò dels frànkfurts sí que és social. Sempre és ple. Per Carnestoltes, Reis... Hi va tothom dels barris. Però per fer-se socis de les grans entitats (Ateneu Terrassenc, Amics, la Cava), no els hem sabut atraure.
Sembla que sempre hi ha les mateixes cares, en el circuit cultural. També hem d’esmentar la gent que arriba fugint de Barcelona. Però és que allà tampoc feien vida cultural! A Barcelona, per la seva Fira Modernista a l’Eixample, si no hi anem els de Terrassa, no hi ha ni Déu vestit de modernista! Si vens de fora i no tens el vici de fer vida cultural... Aquí continuaràs sense tenir-la.
Mmm... I què en penses, de la Fira Modernista? Ho trobo una bajanada. La idea inicial era molt correcta. Però ara se’ns ha anat de les mans. Tot té els seus pros i contras. Si la gent es gasta uns calés i tothom té públic... Doncs fantàstic.
El 2017 vas ser Capgròs de l’Any. Es la major distinció que es dona a Terrassa? Suposo que ho son les medalles d’honor de l’Ajuntament. Bé, el 2013 em van fer Terrassenc de l’Any. I em va honorar molt. Però això del capgròs no té comparació. Per mi, personalment, és el millor que m’ha passat a la vida, a part dels fills i la família.
Per cert! Tu ets nascut a Sabadell? Però vinc a Terrassa al cap de 5 dies. La meva mare tenia parts difícils. I el portava un ginecòleg especialista, que es deia doctor Mundó. Tenia consulta al carrer Puig Novell, que és on hauria d’haver nascut. Però al setembre, Mundó feia vacances. I el ginecòleg que li feia les suplències tenia oficina a Sabadell. Hi vaig néixer per accident.
En tot cas, et fa gràcia la rivalitat entre egarencs i saballuts o t’avorreix? La rivalitat històrica era interessant quan se n’anaven a la riera de les Arenes i s’apedregaven els de Terrassa contra Sabadell. Allò d’ara... Allò sí que era rivalitat! La gent ha de viure de rivalitats. Si no tens rivalitat amb una altra comunitat, sembla que no existeixen. Com al futbol.
Parlant de futbol: Com és que diuen que a la ciutat hi ha més socis del Barça que del Terrassa FC? No tenim autoestima esportiva? Crec que deu passar a tot arreu de Catalunya. Si est de gustos refinats, deu ser més interessant el Barça. Tot i que jo hi he anat molts d’anys, a veure el Terrassa, com a soci.
