Terrassa figura entre les zones amb més contaminació lumínica de Catalunya, segons el primer mapa global del cel nocturn liderat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), presentat aquest dijous pel Departament de Territori. L’estudi, pioner a l’Estat, revela fins a quin punt l’activitat urbana degrada la foscor natural del cel nocturn, fins i tot en espais protegits com el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, rodejat de nuclis de població.
Els experts consultats coincideixen a assenyalar que aquest problema ambiental no només dificulta que milers de persones puguin gaudir de la contemplació de les estrelles, sinó que també té un impacte greu sobre els ecosistemes i la salut. El mapa publicat per la Generalitat ha de servir, precisament, per planificar millor l’enllumenat exterior i ajudar a preservar el cel fosc.
Manel Soria, professor de l’Eseiaat de la UPC i pioner en fotografia de cels nocturns que ha recorregut alguns dels llocs més foscos del planeta càmera en mà, alerta sobre la gravetat de la contaminació lumínica: “És un problema greu que afecta les principals zones urbanes”. Soria subratlla que va més enllà d’una simple molèstia visual: “Afecta els éssers vius, la flora i la fauna, i sovint no en som conscients”.
Sobre el mapa elaborat per la Generalitat, el professor egarenc indica que “mereix un estudi a fons”, però avisa que “Terrassa és una zona amb molta contaminació lumínica, i no només la ciutat; fins i tot el parc natural de Sant Llorenç, proper, presenta nivells elevats, molt superiors als de la zona de Lleida, per exemple”.
Per a Soria, la pèrdua de la visió de la Via Làctia és un símptoma clar: “Abans era habitual veure-la, a l’època dels nostres pares i avis, però ara ja no és possible”.
Soria indica que un altre mapa, en aquest cas global, com lightpollutionmap.info, mostra nivells elevats de contaminació a les principals urbs d’Europa, la costa Est dels Estats Units i punts d’Aràbia o la Índia que també presenten aquest problema. “A Catalunya gairebé no hi ha zones poc afectades; les zones rurals de la península tenen un impacte menor en comparació”, destaca.
“En resum, és un problema real, i el mapa de la Generalitat és un primer pas per actuar-hi. A Terrassa, la contaminació lumínica és tremenda, però no és un cas aïllat”, afirma Soria. “Hi ha la falsa idea que més llum és més progrés, però és un efecte secundari no desitjat del progrés”, conclou.
Àngel Massallé, membre de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa i divulgador, alerta que “Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i tota l’àrea del primer, segon i tercer cinturó de Barcelona estan absolutament contaminades de llum, és una cosa nefasta”. Segons apunta Massallé, “tot i existir normativa, no s’aplica amb prou rigor, per tant, seguim il·luminant malament, amb llums que projecten cap amunt en lloc de cap al terra. A més, els leds blancs que s’instal·len ara contaminen molt més que les bombetes d’abans”.
“Pensa que a ull nu hauríem de poder veure unes 6.000 estrelles, i si surts i en veus 30 o 40 ja són moltes. El problema és força greu”, insisteix Massallé.
El nou mapa català s’anirà actualitzant fins al 2026 i està disponible en línia. Ha estat elaborat amb l’ajuda de tres supercomputadors i més de 600.000 hores de càlcul per determinar la brillantor de 32.000 punts del territori.
On hi ha el pitjor i el millor cel del país?
El mapa revela que les zones més afectades es troben al litoral català, a les grans urbs, i als entorns industrials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. També s’hi registren nivells elevats de llum artificial en municipis rurals amb una forta activitat turística, com la Cerdanya, la Seu d’Urgell i la Vall d’Aran. En canvi, les àrees de l’interior, el Pirineu i el Prepirineu presenten una contaminació lumínica molt més baixa. Entre els llocs amb millor qualitat del cel nocturn destaquen el Montsec i els parcs naturals de l’Alt Pirineu, Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, amb una protecció específica contra l’excés de llum artificial. El mapa vol ser una eina útil per orientar decisions sobre enllumenat, planificació urbanística i normatives.
