És Terrassa una ciutat saludable per viure-hi? Segons un estudi efectuat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) no està entre les millors opcions a escala europea. De les 1.000 localitats estudiades, Terrassa se situa en la posició 575, a la meitat baixa de la classificació, amb un molt just 5,06 sobre 10. Aquest llistat també ha situat Santa Coloma de Gramenet en la novena posició, Castelldefels en l’onzena, Girona en la setzena i Sabadell i Sant Cugat en les places 102 i 103 respectivament.
Per a arribar a aquesta nota, ISGlobal ha tingut en compte diversos factors, tals com la qualitat de l’aire, la facilitat per fer ús de transport sostenible, el disseny urbà i l’accés a espais verds o naturals.
Terrassa destaca sobretot en els dos últims camps: per una banda, els investigadors li donen molt bona nota (9,65) al desenvolupament d’edificis l’alçada mitjana, és a dir, de construccions de 5 i 6 plantes. L’estudi també ha considerat bona la compacitat de la ciutat, posant-li un 8,7.
Un altre punt fort de la cocapital del Vallès Occidental és l’accés a espais verds, en especial als que tenen com a mínim 5 hectàrees de terreny naturalitzat. D’acord amb les dades de l’estudi, més d’un 70% dels terrassencs té un d’aquests espais verds, considerats a l’estudi com de ”gran mida”, en un radi de menys de 2 quilòmetres. Pel que fa a la densitat d’habitatges, Terrassa se situa per sota del que els investigadors consideren “òptim”, amb 35,45 llars per cada hectàrea.
Mobilitat neta i qualitat de l’aire
Els pitjors valors obtinguts per Terrassa estan a les àrees de transport sostenible i en medi ambient. Per una banda, si bé la ciutat ha obtingut un resultat acceptable respecte a la facilitat dels ciutadans per arribar als llocs caminant (5,76), ha suspès amb escreix tant en les oportunitats per anar en bici (2,64) i en les parades de transport públic disponibles (2,04). De fet, si es compara la longitud de les carreteres amb la dels carrils per a bicicletes, aquests últims només cobreixen un 2,44% del total. A més, només un de cada cinc terrassencs viu a menys de 300 metres d’una parada d’autobús.
Pel que fa al medi ambient, Terrassa suspèn en tot: un 4,93 en partícules en suspensió (PM2,5), un 4,26 en l’efecte illa de calor i un 2,14 en presència de diòxid de nitrogen (NO2). Els nivells mitjans anuals de PM2,5 i NO2 a la ciutat són de 15,58 µg/m³ i de 35,21 µg/m³ respectivament. Els topalls recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els quals van ser endurits l’any 2021, posen el límit als 5 µg/m³ per als PM2,5 i als 10 µg/m³ en el cas del NO2. D’aquesta manera, Terrassa més que triplicaria els nivells suggerits per l’OMS.
Respecte a l’efecte illa de calor urbana, la ciutat se situa amb 0,87 punts en una escala que va del -8 al 7, essent els resultats majors indicadors d’una major incidència en la temperatura del terra i els edificis de la ciutat.
Una ciutat amb molt de soroll
Segons un altre estudi d’ISGlobal, el 77,6% de la població terrassenca està exposada a més de 55 decibels (dB) de soroll causat pel trànsit rodat durant tot el dia, de la qual un 12,7% ha assegurat patir “un grau elevat de molèsties” per culpa d’aquesta qüestió.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que viure per sobre dels 53 dB pot tenir conseqüències per a la salut i pot ser un factor a tenir en compte a l’hora de patir cardiopaties isquèmiques, una malaltia cardiovascular associada a l’exposició de nivells elevats de soroll i que pot comportar la mort.
Diverses ciutats espanyoles, molt a munt de la classificació
Natalie Mueller, coautora de l'estudi, ha apuntat que una de les tendències que s'han observat és que les puntuacions més baixes tendeixen a concentrar-se en països d’Europa de l’Est com Romania, Bulgària i Polònia. En canvi, és a les ciutats d’Europa Occidental, amb concentracions notables al Regne Unit, Espanya i Suècia, es recullen les ciutats amb puntuacions més altes.
En concret, Pamplona lidera el rànking amb una nota de 6,8, superant per 0,15 al segon classificat. Dins el top 10 també es troben San Sebastián (4a), Majadahonda (6a), Parla (8a), Santa Coloma de Gramenet (9a) i Bilbao (10a).
