L’Ajuntament de Terrassa estima en uns 180.000 euros anuals el cost de manteniment de les llambordes de l’illa de vianants del centre, segons càlculs de la brigada municipal d’obres que inclouen materials, mà d’obra i despeses generals.
Tot i que no es disposa d’un recompte exacte de les peces trencades cada any, fonts municipals assenyalen que el carrer Major és la via amb més metres quadrats de llambordes malmeses. Per aquest motiu, es prioritzarà la seva renovació, especialment en el tram comprès entre la plaça Vella i el carrer de la Unió, on el paviment presenta un deteriorament significatiu, principalment a causa del pas de vehicles de distribució de mercaderies. L’actuació es va tractar en una reunió entre el govern municipal i TerrassaCentre a l’abril. L’Ajuntament substituirà el paviment del carrer Major entre la plaça Vella i el carrer de la Unió, molt deteriorat. El 2026 es preveu una intervenció similar a la plaça de Salvador Espriu.
Segons el Pla Director de Reposició i Manteniment dels Paviments de l’Illa de Vianants del Centre de Terrassa, elaborat el 2022, el 7,5% dels 48.131 metres quadrats inspeccionats requerien algun tipus de reparació.
Els carrers més afectats són els eixos d’entrada i sortida de l’illa de vianants i les zones d’accés a aparcaments, on hi ha llambordes trencades, desplaçades o enfonsades com el carrer Major, el carrer de la Goleta o el Raval de Montserrat. Tot i així, amb el pas dels anys aquestes també han patit deteriorament en zones de menys trànsit, i les juntes entre algunes peces estan buides.
El consistori ha categoritzat els desperfectes en diferents nivells d’intervenció per tal de dissenyar una estratègia de reparació prioritzada, tenint en compte el risc que representen pels ciutadans.
Després de més de 30 anys des de la seva instal·lació, el paviment de llambordes vermelles ha patit un envelliment natural i un deteriorament provocat per l’ús intensiu de la zona, incloent-hi el transport de mercaderies, l’augment de població i les obres en edificacions de l’àmbit. El maó vermell és més feble sotmès a la pressió del trànsit, sobretot amb els vehicles de càrrega i descàrrega, que tenen un major pes.
L’antic gerent d’Urbanisme, Pere Montaña, diu que “si es fa el manteniment i es col·loca bé, la peça no ha de tenir problemes; si t’hi fixes, les grises, que són més resistents, també es trenquen”. Segons Montaña, “un cop les llambordes comencen a bellugar pel pas de vehicles i acaba entrant aigua, és quan s’aixequen; si es fa més manteniment, s’evita”.
L’últim ple va aprovar, a proposta d’ERC, l’elaboració d’un pla de paisatge urbà. El regidor republicà Pep Forn, a l’oposició, destaca que les peces vermelles, que recorden el passat industrial de Terrassa, estan pensades per als vianants, no els vehicles pesants. Per això, diu, cal un manteniment intensiu en els trams més tensionats i substituir llambordes malmeses en lloc de posar-hi “pedaços”, així com treballar “amb la distribució d’última milla” per evitar que hi entrin camions.”En hores puntes tenim la plaça Vella i el Raval ple de vehicles”, sosté. Per Forn, “no hem de donar passos enrere amb el color, és aquest i és bo”. Amb tot, recorda que, com a alternativa, al carrer de Sant Llorenç i al Portal Nou s’ha fet servir un tipus d’asfalt amb el mateix to rogenc, que és més compatible amb el pas rodat.
El maó vermell com a emblema
El maó vermell és un emblema de la ciutat que relliga amb el seu passat industrial. Pere Montaña recorda que va ser l’arquitecte Cesc Duran qui les va proposar, en època d’Antoni Prunés com a regidor responsable. “La proposta va ser la d’utilitzar el panot vermell com a element característic de l’arquitectura industrial combinat amb la pedra grisa de Sant Vicenç”, diu Montaña.
Però les petites llambordes es trenquen, salten o s’esmicolen en aquells carrers amb més pressió circulatòria. Per això, l’Ajuntament va incorporar ja el 2023 una nova textura a les portes d’entrada a la zona de vianants. La calidesa que diferencia el color de l’asfalt gris genera un contrast visual que fa que s’interpreti de seguida com una zona amb codis diferents.
