La natalitat a Terrassa continua baixant, però ho fa d'una manera menys acusada. Segons les dades que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de manera provisional, el 2024 van néixer 1.682 nadons a la ciutat, 20 menys que a l'any anterior, i es retrocedeix per sota de la barrera dels 1.700 nounats per primera vegada des del 1996. Tot i això, aquesta reducció de la natalitat, d'un 1,17%, és la diferència negativa respecte al període anterior menys forta dels darrers anys i estabilitza parcialment una dada que porta des del 2020 amb tendència a la baixa.
De fet, en números absoluts i percentualment, Terrassa ha estat la ciutat vallesana entre els principals nuclis urbans de la comarca amb una disminució dels naixements més baixa. Sabadell, Rubí i Sant Cugat han tingut 30, 33 i 44 nounats menys respectivament. En tot el Vallès Occidental s'han donat a llum a 6.396 bebès, un 3,2% menys que el 2023. Les dades en l'àmbit català, igual que en el cas de Terrassa, donen peu a creure en una estabilització de la reducció de la natalitat: 53.793 nadons han nascut a Catalunya, la qual cosa suposa només un 0,8% menys que l'any 2023.
Malgrat tot, la taxa bruta de natalitat (TBN) del país, que mesura la quantitat de naixements que hi ha a un territori per cada 1.000 habitants, se situa en 6,67. Comparat amb el 2008, la xifra més alta dels darrers anys amb 12,1 nounats per cada 1.000 habitants, es pot observar una disminució substancial de la quantitat de naixements, quasi la meitat, en gairebé dues dècades. A la mateixa conclusió es pot arribar amb les dades comarcals, ja que el Vallès Occidental està un pèl per sota de la mitjana catalana, amb 6,66 naixements per cada miler d'habitants. Pel que fa a Terrassa, aquesta taxa sí que despunta i se situa als 7,37 nous nadons per 1.000 terrassencs.
Aquestes dades posen en relleu una problemàtica que Terrassa, Catalunya, i gran part dels països europeus han arrossegat durant el darrer segle: neixen pocs nens i nenes i cada vegada aquest número es redueix més. Si agafem les dades de mortalitat de la ciutat, proporcionades pel mateix Idescat (encara que l'última actualització és del 2023) i les sobreposem a les dels naixements, es pot observar que la taxa de creixement natural, és a dir, la diferència entre les persones que neixen i les que moren per cada 1.000 habitants, és de 0,62 punts negatius.
Com a novetat en l'informe d'aquest any, s'han recollit dades sobre la composició familiar de les parelles que han tingut un fill. A escala catalana, 51.383 nadons tenen un home com a l'altre progenitor a part de la mare, mentre que 456 nounats tenen una altra dona. En 1.954 casos aquesta informació no ha transcendit.
Tenir fills quan s'és més gran
Un altre punt a destacar de les dades publicades per l'Idescat és el fet que l'edat en la qual les dones han estat mares durant el 2024 a Catalunya és de 32,6 anys de mitjana. En canvi, a Terrassa aquesta mitjana d'edat es queda a prop dels 32. Les mares vallesanes també estan per sota quant a edat mitjana respecte a les catalanes, amb una edat aproximada de 32,4 anys. D'aquesta manera, en l'àmbit local es redueix en 2 anys la mitjana d'edat en ser mare respecte al 2023, mentre que a escala catalana creix 0,9 anys.
Aquesta xifra és variable depenent de la zona estudiada, ja que àrees més urbanitzades, com l'Àmbit Metropolità de Barcelona, del qual Terrassa en forma part, té la maternitat més tardana de mitjana (32,9), mentre que d'altres més rurals, com Ponent i Terres de l'Ebre la tenen més adelantada (31,7 en tots dos casos).
Sobta també el fet que el 9,4% de les mares del 2024 a Terrassa ho hagin estat amb 40 o més anys, un segment que no arribava al 2% a principis de segle.
En qualsevol cas, amb el pas dels anys, les persones han decidit ser mares quan són cada vegada més grans. Això pot tenir l'origen en factors socials i econòmics, perquè, per una banda, les dificultats econòmiques derivades de la precarietat laboral, i per l'altre els problemes socials tals com trobar un habitatge estable, tots dos essencials a l'hora de planificar el creixement familiar, obliguen les persones a endarrerir aquesta passa fins a tenir prou estabilitat.
Les dones estrangeres, mares més joves
El comunicat de l'Idescat destaca que la fecunditat en les mares provinents de fora d'Espanya és més elevada respecte a les seves homònimes amb nacionalitat espanyola. Segons l'Institut, el seu índex conjuntural de fecunditat, que mesura el nombre de fills que tindria una dona al llarg de la seva vida si les taxes de fecunditat observades any rere any per cada tram d'edat es mantinguessin sense canvis, és d'1,29 fills, mentre que en les mares espanyoles aquest indicador no arriba més enllà de l'1,04.
També acostumen a començar la maternitat quan són més joves: les mares estrangeres han tingut una mitjana d'edat de 30,8 anys en aquest 2024 mentre que les espanyoles s'han situat als 33,2 anys.
Amb tot, a Terrassa hi ha hagut 555 nounats al llarg de l'any passat han estat fruit d'una mare estrangera (un 33%), una dada molt semblant a la d'altres ciutats del voltant, com Sabadell (32,1%) i Rubí (31,5%) i per superior al percentatge comarcal (28,14%). A nivell català, el percentatge arriba fins al 35%, el que suposen 19.070 naixements.
