L'empresa terrassenca Finsa Arquitectura, especialitzada en teixits metàl·lics, ha col·laborat en un dels projectes museístics més rellevants del planeta: el nou Gran Museu Egipci, ubicat a dos quilòmetres a l'oest de les Piràmides de Guiza. Des de la seva seu de Terrassa, l’empresa ha dissenyat la malla metàl·lica de bronze que decora el sostre d'una de les sales més emblemàtiques del museu, la dedicada a Tutankamon.
El museu va ser inaugurat el passat 1 de novembre i va obrir les portes al públic el dia 4, després d'anys de retard, desplegant així tot el seu potencial i mostrant al món la col·lecció egípcia més gran mai exposada. La malla creada per Finsa va ser instal·lada fa aproximadament tres anys, durant les obres. Combina disseny a mida i tecnologia, presidint l'espai del recinte on es custodien els objectes més valuosos del tresor de la tomba del faraó.
Segons Joaquín Badrinas, gerent de Finsa, l’oportunitat va sorgir gràcies a un col·laborador a Sevilla que treballava també per a una empresa espanyola que estava intervenint en la construcció del museu. Finsa va oferir diverses opcions i entre les seves propostes i les d'altres empreses competidores finalment l’arquitecte va prescriure una malla de bronze de Finsa formada per milers d’anelles metàl·liques que recorden una cota de malla medieval, detalla el director tècnic de Finsa, José González.
La malla va ser dissenyada i desenvolupada a Terrassa, fabricada a través d'uns socis de Finsa a Alemanya –sota la seva especificació–, i transportada fins a Egipte per a la instal·lació. Tot plegat, amb uns terminis força marcats, exposa González.
Abans, però, l'empresa egarenca havia creat, amb aquests socis alemanys, un model a mida i havia fet un "mock-up" per validar l’efecte visual i la funcionalitat al museu, una pràctica habitual en projectes d’aquesta envergadura, en què cal garantir que la proposta compleix les expectatives estètiques i tècniques del client. Badrinas va viatjar dos cops al Caire amb el metal·lista per parlar amb els caps d'obra i la instal·lació de la malla definitiva es va dur a terme uns tres mesos després, un cop rebut el vistiplau. Avui la malla cobreix una superfície aproximada d’uns 1.000 metres quadrats.
Funció estètica
Segons Badrinas la malla ofereix una mica de protecció: “Si del sostre caigués alguna cosa, si es desprengués alguna cosa, una mica de ciment o... La sala quedaria protegida per la malla”, diu. Ara bé, González precisa que l'elecció d'aquesta opció de Finsa va respondre sobretot a criteris estètics. “Buscaven unes tonalitats de color bronze, or, un material que anés cap aquí i amb una certa lleugeresa i que amb aquest joc que pot tenir amb els milers d'anelles amb la llum indirecta o la il·luminació aportés una sensació, un què, a tot aquell ambient d'una sala tan emblemàtica”, assenyala. Alhora, el director tècnic de Finsa subratlla que es tracta d'un material que no necessita manteniment i de molt llarga durabilitat.
“El bronze no s’oxida, agafa diferents tonalitats. A la llarga s'acaba enfosquint una miqueta, però això no deixa de ser un avantatge, és un element artístic, també”, comenta Badrinas. "La sala de Tutankamon és en un recinte fosc però alhora molt ben il·luminat. I la malla té una presència molt important. Sembla que faci com una espècie de túnel. No és una superfícia llisa, recta i tensada, sinó que la malla està penjada a trams, fent com una mica de bossa, com una mena de faldons, com una espècia de catenària, de cantó a cantó del sostre", afegeix.
Per a Finsa, participar en un projecte tan emblemàtic és un reconeixement a la trajectòria de l’empresa: “Forma part del fons de comerç de l’empresa”, destaca Badrinas, que explica que no és el primer cop que Finsa participa en obres de gran projecció. La mateixa empresa ha intervingut en altres obres emblemàtiques i projectes a la Caja Mágica o el Museo del Traje de Madrid, la Casa Àsia, alguns hotels, la Casa Batlló o amb ells lluernaris de la Sagrada Família, entre altres.
