La Diada d’aquest diumenge, ha posat punt final a una temporada que Minyons de Terrassa ja considera extraordinària. Un any de creixement sostingut, d’ambició recuperada i de retorn al màxim nivell casteller, culminat amb castells que feia anys —en alguns casos dècades— que la colla no duia a plaça. “La valoració és molt positiva. Hem assolit l’objectiu principal, que era descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles, i això és fruit de la feina de tot l’any”, explica el cap de colla sortint, Albert Pérez, en la seva última Diada al càrrec.
El 3d10fm no es descarregava des del 2016 i el 4 de 9 net —el castell més difícil del panorama casteller actual— no es carregava des del 2001, ni es portava a plaça des del 2002.
El ressò d’aquests castells és especialment significatiu perquè remeten directament als anys d’or de finals dels noranta, quan Minyons marcava el ritme del món casteller. Així ho recorda Enric Cardús, minyó des de 1980 i membre dels baixos d’aquells castells mítics. “El 1998 vam descarregar el 4 de 9 net i el 3 de 10 amb folre i manilles per primera vegada a la història. Estàvem en una fase de creixement estratosfèric”, explica. Eren temps en què la colla acabava de trencar el sostre del 2 de 9 amb folre i manilles l’any 1993 i encadenava reptes que semblaven impossibles.
Cardús, que enguany ha format part dels baixos del 3 de 9 de vigília i s’acomiada dels castells grans, parla amb perspectiva. “Aquell 4 de 9 net del 1998 va ser excepcional. El món casteller tenia clar que era —i encara és— el castell dels castells, per la seva enorme dificultat. És una construcció sense defensa: o la fas bé o no la fas.” La comparació amb el 4 de 9 net portat a plaça aquest diumenge és inevitable: carregat, però amb caiguda. “Quan un castell cau no pots celebrar res. Carregar-lo té molt de valor, però sempre queda la sensació de feina a mitges.”
- 4 de 9 net carregat de Minyons a la Diada de 2001
- Francisco Ruda
Per què han tardat tant?
En aquest sentit, Cardús creu que si ha tardat tant a tornar és perquè al món casteller “les segones i terceres vegades sempre són més difícils. La primera vegada no saps què et trobaràs. La segona ja saps què implica, l’esforç, la concentració, i això genera dubtes.”. Segons el malva, fins aquest any, aquella confiança no va acabar de ser-hi.
“Aquest any tothom sabia quines eren les condicions necessàries per portar un castell de 10 a plaça”, explica. I afegeix: “El castell depèn sempre de les persones que tens. Si perds gent clau, no el pots fer. I hi ha hagut moments, aquests anys, en què senzillament no hi havia prou gent.” Aquesta idea coincideix plenament amb el diagnòstic d’Albert Pérez: “L’objectiu principal era créixer socialment, i això ho hem aconseguit. Sense una massa social gran i compromesa, un 3de10 és impossible.”
- Diada de Minyons de Terrassa 2025
- Nebridi Aróztegui
Una de les explicacions més contundents sobre per què Minyons ha trigat dues dècades a tornar a aquests castells la dona també Cardús: el tall generacional provocat per la pandèmia.
“La canalla és l’element més fràgil del castell. I durant la pandèmia es va trencar completament la transmissió del coneixement. Els nens que pujaven després no havien vist mai castells així”, explica. Enguany, diu, s’ha recuperat la roda de confiança: “Hem tornat a donar a la canalla l’actitud i la seguretat que necessiten. I això ha estat clau per tornar a castells de màxima dificultat.”
La gestació del 4 de 9
El retorn del 4 de 9 net no és fruit d’un rampell final, sinó d’un procés llarg. “L’equip tècnic treballa setmanes abans que la colla se n’adoni”, relata Cardús. “Primer busca les persones clau, fa proves discretes i, quan veu que pot ser viable, fa una prova més visible.”
És en aquell moment quan la colla ho entén: “Quan veus una prova de 4 de 9 net, la notícia corre com la pólvora. I llavors la colla diu a la tècnica: ‘Ens heu ensenyat que ho podem fer, doncs fem-ho’”. Pérez coincideix: “No era un objectiu inicial, però l’hem anat treballant. Carregar-lo 23 anys després és un pas endavant.”
L’any 2025 ha servit per consolidar castells que l’any passat només apareixien puntualment. Els Minyons han completat set 2de9fm i diversos 5de9f, convertint-los en castells habituals. De cara la temporada vivent, tot i que l’Albert Pérez ja no estarà al capdavant de la colla, entén “que el castell de 10 i el 4 de 9 net han arribat per quedar-se”.
