Els metges catalans han tornat a mobilitzar-se aquest dilluns en una nova vaga convocada per Metges de Catalunya, en el marc d’un conflicte que va més enllà de les condicions laborals. El sindicat adverteix que el sistema sanitari públic es troba en una situació “insostenible” i alerta que, si no hi ha canvis reals, el que està en joc és la seva mateixa supervivència del sistema sanitari.
A Catalunya, la convocatòria preveia aturades aquest dilluns i divendres, tot i que els facultatius poden sumar-se a la vaga estatal de cinc dies impulsada pel comitè de vaga de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM). Durant aquesta primera jornada, Metges de Catalunya xifra el seguiment a la vaga en un 39%: un 44% als CAP i d'un 25% als hospitals. Segons Salut, el seguiment dels metges i metgesses dels centres del Siscat ha estat del 6,2%. El sindicat ja ha anunciat que les mobilitzacions es repetiran previsiblement fins al mes de juny.
Segons el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, la vaga era inevitable: “El sistema sanitari estava dissenyat per atendre sis milions de persones i ara n’atén vuit o més. A això s’hi suma un relleu generacional de professionals amb les mateixes ganes i vocació, però amb altres prioritats vitals, com la conciliació”, explica. Aquest còctel ha acabat generant, segons Lleonart, “una tempesta perfecta” que ha portat el col·lectiu mèdic “al límit de no poder fer bé la seva feina”.
Un dels elements que diferencia aquesta convocatòria de les anteriors és que no inclou reivindicacions retributives. “No recordo cap vaga mèdica en què no hi hagués cap demanda salarial. Aquesta vegada no n’hi ha ni una. Això diu molt clarament fins a quin punt la situació és crítica”, assegura. Metges de Catalunya reclama, entre altres mesures, la reducció de la sobrecàrrega assistencial, una revisió profunda de les jornades laborals i dels descansos, i la supressió de les guàrdies de 24 hores, que consideren incompatibles tant amb la salut dels professionals com amb la seguretat dels pacients.
El Vallès, un territori especialment tensionat
Les dades de llistes d’espera i proves diagnòstiques reforcen aquest diagnòstic. Només a Terrassa, als hospitals de MútuaTerrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), hi ha més 23.000 proves pendents des del desembre, segons dades del CatSalut. “El Vallès és, amb diferència, una de les zones més tensionades”, apunta Lleonart. “Tot i tenir tres grans hospitals, els recursos són insuficients per a la població que han d’atendre”. Posa com a exemple els CAP Rambla i Sant Llàtzer, a Terrassa, que concentren entre 40.000 i 45.000 pacients assignats, gairebé el doble del que es considera gestionable.
Malgrat les reiterades advertències al Govern, el sindicat assegura que no ha rebut cap resposta per part del Departament de Salut. “Cap ni una”, afirma Lleonart, que es mostra especialment crític amb la consellera Olga Pané. En aquest sentit, carrega contra les últimes mesures anunciades sobre la gestió de les incapacitats temporals. “Són mesures que encaixen amb un discurs basat exclusivament en l’eficiència, la productivitat i els criteris econòmics. No l’he sentida mai parlar de persones, de cures o de qualitat assistencial”, retreu, i afegeix que el sindicat s’hi oposa frontalment.
