Debat obert pel Portal de Sant Roc

El projecte de l’Ajuntament de Terrassa per reobrir l’aparcament soterrat del Portal de Sant Roc, pressupostat en 12,9 milions d’euros, serà una de les obres més importants per a la ciutat els pròxims anys. Mentre l’equip de govern de Tot per Terrassa i Junts defensa la idoneïtat de la infraestructura i els comerciants veuen la llum al final del túnel, després que aquest espai hagi estat una ferida oberta al centre de la ciutat des que l’equipament es va haver de tancar per deficiències a la coberta el 2019, una part de l’oposició i altres veus a la ciutat en qüestionen tant la viabilitat econòmica com l’encaix ambiental.

Les preguntes

1 • Quina és la valoració general sobre el projecte de recuperació de l’aparcament?

2 • Està justificada la inversió de 12,9 milions i com veu el model plantejat?

3 • L’aparcament és la solució per al comerç o un problema per a la mobilitat?

4 • Com veu el projecte de reurbanització? Altres consideracions?

Les respostes

Xavier Matilla, arquitecte-urbanista: “És un error històric i torna al paradigma dels anys setanta”

1 • “És un error enorme, històric.Terrassa torna a un paradigma dels anys setanta, que és recuperar un aparcament que,en els cinc o sis anys que porta tancat, s’ha demostrat que ja no és necessari. És un disbarat i una actuació molt irresponsable”.

2 • “L’Ajuntament disposa d’un estudi tècnic que conclou que l’aparcament no és viable econòmicament. S’inverteixen diners públics quan el format
habitual és el d’una concessió privada. Això suposarà malbaratar recursos i perdre oportunitats per a la ciutat”.

3 • “Dir que aquest aparcament millorarà la mobilitat es fa des de la ignorància o des del cinisme.  És tot el contrari, generarà més desplaçaments amb cotxe; és el que es persegueix, i la mobilitat empitjorarà”.

 4 • “Que s’hagi de donar resposta a l’actual espai buit no és una excusa, hi havia alternatives més interessants, com possibles equipaments ambientals, culturals o de mobilitat sostenible, connectats a l’estació d’FGC, que també permetien transformar la superfície”.

Marc Armengol (PSC): “Vam proposar estudiar un ús mixt amb l’última milla”

1 • “A nosaltres ens sembla que és una oportunitat perduda. Era una finestra d’oportunitat per a projectar un nou model de ciutat, vincular tot el tema de les baixes emissions i de l’illa de vianants. El que es fa és única i exclusivament perpetuar i replicar un model dels anys setanta, reformant el mateix aparcament”.

2 • “El 2019 vam proposar un concurs d’idees per a estudiar usos alternatius, com ara usos culturals o una biblioteca, i més endavant també un espai d’ús mixt amb les mercaderies d’última milla. Acabarà costant 14 o 15 milions d’euros; hi ha altres parts de la ciutat que necessitarien aquesta inversió d’una manera molt més prioritària”.

3 • “El pàrquing del Progrés té tres plantes i la tercera està sempre buida; quan s’inauguri el nou, encara es buidarà més. Dubtem que sigui la salvació del comerç, que té molts altres problemes”.

4 • “Ens sembla bé, però hi ha molts altres carrers i barris de la ciutat que necessiten una reurbanització amb urgència”.

Ona Martínez (ERC): “Els diners es podrien destinar a habitatge o a 16.000 arbres”

1 • “Ens sembla un despropòsit perquè és insostenible econòmicament mediambientalment. Amb l’anar fent, el govern sovint el que fa és anar en contra de cap on va el món. I això, a Terrassa, no ens ho podem permetre”.

2 • "El govern ha decidit enterrar 13 milions que es podrien destinar a 16.000 arbres, a comprar gairebé cent pisos públics, a asfaltar carrers... Han decidit enterrar-los en un aparcament soterrat en una zona on no fa falta, perquè els que hi ha no estan plens”.

3 • “Portarà 200 cotxes més a l’àrea de vianants. No té cap sentit; els carrers estaran més col·lapsats. L’aposta és clara: menys transport públic i més cotxes. El comerç no necessita un pàrquing, necessita que pels carrers hi passegi molta gent i que obrin menys grans superfícies al Parc Vallès”.

4 • “Absolutament d’acord que cal arreglar la superfície del Portal de Sant Roc. Fa anys que tenen un nyap al davant; però no està pressupostat al pla d’inversions plurianual: han prioritzat el pàrquing”.

Marta Giménez (PP): “El veiem bé, però calia una concessionària”

1 • “Nosaltres estem a favor de facilitar que el vehicle privat pugui circular i pugui aparcar. Veiem amb bons ulls que es faci un pàrquing. El problema que m’agradaria saber és perquè l’Ajuntament no s’ha posat les piles fins fa relativament poc”.

2 • “Creiem que s’haurien d'haver esforçat des de molt abans perquè l’aparcament es recuperés i perquè el tingués una concessionària. No hauria de ser una gestió directa de l’Ajuntament. El més habitual i el que hauria de ser és buscar una empresa interessada i fer-hi acords”.

3 • “Creiem que és necessari que hi hagi lloc d’aparcament, perquè a Terrassa és molt difícil aparcar; s’ha criminalitzat i atacat constantment el vehicle privat, per això també sorprèn que sigui l’aposta que fa aquest equip de govern, però hi estem a favor”.

4 • “L’arranjament de la superfície és totalment necessari. Esperem que es faci el possible perquè aquests anys d’obres no acabin suposant un problema afegit per al comerç”.

Xavier Linares (Terrassa Centre): “L’aparcament al centre és imprescindible”

1 • “Per fi, ja tocava després de la deixadesa que hem patit. Crec que no hi ha cap ciutat catalana que hagi tingut un esvoranc abandonat al centre històric durant més de set anys. Era un drama”.

2 • “Molts comerços de la zona ho estaven passant molt malament, hi ha hagut ocupes i un problema de rates. Que ningú hagi tingut la valentia fins fa uns dies de tirar això endavant, és molt preocupant i senyal d’una deixadesa latent”.

3 • “Aquest aparcament al centre és imprescindible. El cotxe no desapareixerà mai; potser seran elèctrics o híbrids, però s’han de deixar en algun lloc. Per establir una ciutat comercial, necessitem donar facilitats i no posar bastons a les rodes perquè la gent hi pugui arribar”.

4 • “Ens van convocar per dir-nos que l’amanida ja estava servida i ens tocava menjar aquell menú. Ens hauria agradat que ens demanessin el parer i poder aportar el coneixement dels nostres arquitectes, i no només preguntar-nos on posarem els contenidors”.

2019: l’inici del forat negre al Portal de Sant Roc

L’any 2019 s’acostava la fi de la concessió de l’aparcament del Portal de Sant Roc, prevista per al 2022, però va acabar sent el de la seva clausura indefinida. Després de dècades de servei sota una gestió privada que exhauria el termini, el futur de la infraestructura va quedar estroncat i va deixar una ferida oberta al bell mig de l’illa de vianants.

El 31 de juliol d’aquell any es van confirmar els pitjors presagis. Els informes tècnics havien alertat de greus deficiències estructurals en els forjats que posaven en risc la seguretat. De fet, des del desembre de 2018 ja s’havia barrat el pas al Portal de Sant Roc i només s’hi permetia l’accés a l’aparcament. Davant el perill d’esfondraments parcials, el nou govern de Tot per Terrassa i ERC va ordenar-ne el tancament immediat i el puntalament d’emergència.

Aquesta mesura no només va deixar el centre sense centenars de places d’estacionament, sinó que va obligar a afrontar un projecte per assegurar la coberta i garantir la solidesa de la construcció. El desembre d’aquell mateix any, l’Ajuntament en va recuperar la possessió.

Amb la ciutat encara commocionada pel tancament, la tardor del 2019 va viure el primer debat sobre el futur de l’espai. El PSC, que acabava de passar a l’oposició, va presentar una proposta de resolució conjuntament amb Junts i Ciutadans. Aquella iniciativa reclamava que l’Ajuntament no es limités a refer el pàrquing, sinó que convoqués un concurs d’idees ambiciós per a estudiar usos alternatius, com ara equipaments culturals o galeries comercials. Aleshores, el govern Ballart va respondre que la prioritat era recuperar la infraestructura i la seguretat de la plaça. 

Aquells mesos d’incertesa van començar a fixar el taulell de joc actual: una infraestructura degradada, un comerç que s’ha sentit abandonat i un govern municipal que ha decidit que el futur de l’espai passaria per una gestió directa d’Egarvia i un projecte que no s’ha concretat fins al 2026, i que serà una realitat el 2029.