Terrassa ha entrat de ple al multivers del Carnestoltes. Pels carrers de la ciutat s'han creuat cavernícoles amb Pokemons, pirates amb superherois i els Minions amb un equip sencer de mecànics de la Fórmula 1. Fins i tot s'ha donat vida a alguns objectes quotidians, com unes fregones que passaven pels carrers totes soles i unes xancletes que caminaven sense peus. Aquesta és la màgia del Carnestoltes: expressar el que es vulgui, per molt que allò pugui ser simple o estrany, sense tenir por a les represàlies del recte codi del decòrum. Tot i que la festa va començar a principis de setmana, l'epicentre carnavalesc ha estat la rua d'aquest dissabte, en la qual 25 comparses de tota la ciutat han lluït les carrosses, disfresses i coreografies (i, fins i tot, música en directe) en què han estat treballant aquests darrers mesos.
Com ja s'ha dit, el Carnestoltes és un moment d'expressió festiva alliberada, però també és el moment de fer crítiques mordaces i que, gràcies a la ironia, són també d'allò més divertides. Moltes han estat les organitzacions que han optat pel camí de la reivindicació: un grup d'estàtues que ataquen els turistes que han fet fora els veïns del seu barri, un grup de toreros antitaurins, tot d'Eduardos Manostijeras amb bata blanca per denunciar la violència en les consultes ginecològiques i en l'obstetrícia... Fins i tot hi ha hagut un gran Donald Trump i el seu seguici de titelles amb qui vol dominar el món i una comparsa de verges i sants recreant "la darrera farra de Jesús" per tocar la moral als sectors eclesiàstics que van censurar el cartell del Carnestoltes d'una edició passada.
- Una gran turba de toreros antitaurins han proclamat la fi de la taourmàqua al ritme de
- Nebridi Aróztegui
Per la seva banda, la comparsa oficial de la Rua de Carnestoltes, Groc Cridaner gràcies a haver guanyat en l'edició anterior, ha estat l'encarregada d'obrir el camí de la rua "posant llum a la foscor" gràcies a les seves disfresses lluminoses. D'aquesta manera, un gran assortiment de làmpades han escortat el rei Ti-Fanal i la reina Ti-Farola fins a l'Ajuntament, on ses majestats han rebut la clau de la ciutat (també lluminosa, és clar).
Tot això és un petit tastet de tot el que ha desfilat pel centre de la ciutat, començant per l'avinguda de Josep Tarradellas i anant Rambla avall fins al parc dels Catalans per després girar cua una altra vegada per la Rambla fins enfilar el Raval de Montserrat. No hi havia cap tram del recorregut buit, ans al contrari, una gran gentada s'ha acostat amb les seves disfresses a participar de la festa muntada a la rua. Una vegada les carrosses arribaven al davant de l'Ajuntament, els jutges, un col·lectiu molt íntegre però que accepta suborns de tota mena, han avaluat cada carrossa i disfresses per tal de determinar quina ha estat la guanyadora d'aquesta nova edició. Això sí, els resultats no se solen saber fins ben entrada la matinada, segurament perquè han prioritzat la festa a la feina.
- La comparsa Flawless Dance ha ofert música en directe en alguns moments de la Rua de Carnestoltes
- Nebridi Aróztegui
Un pregó per la igualtat de les dones
El Casal de la Dona, com a entitat que lluita pels drets i la igualtat de les dones a la ciutat, ha estat la convidada a fer el pregó d'enguany. Com ha passat amb les comparses, la reivindicació ha estat la tònica general del discurs. "Ha arribat el temps sagrat del desordre, el temps de capgirar-ho tot", han començat les seves representants. L'entrant del pregó ha estat la reivindicació del republicanisme: "Avui els trons no els volem, les corones ens ofeguen i el poder imposat ens fa riure", han proclamat, i han anat directament al plat principal, el feminisme. "Obrim les portes a un nou temps on els rols caduquen, les normes tremolen i el patriarcat sua purpurina", han afegit, i també han fet una petició a l'Església: "Bisbe de la ciutat, treu els rosaris dels nostres ovaris".
- Un grup d`arlequins portaven la festa a tot arreu per on passaven a la Rua de Carnestoltes de Terrassa
- Nebridi Aróztegui
Durant el discurs, el Casal de la Dona s'ha recordat de la violència que pateixen les dones a institucions públiques, com són la justícia o la sanitat, i d'altres lluites que s'emmarquen dins del moviment feminista, per exemple l'abolició dels rols de gènere i l'acceptació dels cossos no normatius. "El feminisme no és cortesia, és irreverència. No és silenci, és crit. I no és un decorat, és un incendi", han afirmat amb contundència i han proclamat l'inici del "regnat de la gatzara feminista i republicana" on "celebrem la festa com a acte polític".
