Esquelets d’edificis quan faltava per fer

Passeig del Vint-i-dos de Juliol (1997-2023)

La foto més antiga de les que es poden veure en aquesta edició és de 1997, any de la primera emissió del longeu concurs televisiu de TVE i que presenta l’inefable i també longeu professional, Jordi Hurtado. És una imatge que ho diu tot i en la qual es pot contemplar com eren els esquelets d’alguns dels edificis que, en la instantània d’ara, ja es veuen ferms i sense fissures. [bafg id="524502"] Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Les estructures de les construccions són elements pelats, sense res de tot el que es podrà visionar més tard, quan tot està lligat i ben lligat. La paciència és una qualitat fonamental si s’és la persona o les persones que esperen que aquell edifici acabi convertint-se en una part de la seva vida i que serveixi per viure-hi. La imatge actual és com quan veiem a algú disfressat o ben arregladet i empolainat per anar a alguna celebració. De l’esquelet o una estructura ben despullada, a quan es poden lluir les millors gales i vestir-se per a les ocasions, que s’acostuma a dir de forma popular.

Més encisador

D’un solar a blocs de pisos i habitatges que configuren un panorama molt més encisador per a la ciutadania. Dels maons i el ciment a una construcció sencera i agradable per observar i, per als que hi viuen, còmoda per afrontar les vicissituds diàries, que no sempre són fàcils. El passeig del Vint-i-dos de Juliol ja ho té, això, que no deixa de ser una via transformada i que s’alça per sobre de construccions o edificis del passat, que van passar a formar part dels records, només.