Continuant amb el busseig pels petits i estrets carrers que rodegen la Plaça Vella, avui ens aturem en el carrer de Mosterol, un exemple més de vies minses que envolten un dels enclavaments principals de la ciutat.
[bafg id="525220"]
Fotos: Ricars Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Tot el panorama que podem visionar en la instantània més antiga, que és de l’any 1994, ha desaparegut, com es pot albirar a la més actual.
No en queda res de res. Els edificis de llavors, van traspassar per sempre més i el que es pot contemplar ara és una sèrie de locals comercials i algun habitatge, adaptats completament als nostres dies.
Tot ha variat o gairebé tot per aquesta zona, inclosa la fesomia de la Plaça Vella, que ara no té res a veure amb el seu passat. No només pel que fa a la seva denominació, que va tenir-ne més d’una: Major, de la República, de la Constitució i d’España, aquesta quan manava el del bigoti. No és la primera vegada ni l’última. Passa a les millors cases.
Curta dimensió
Tornant al carrer de Mosterol, la seva curta dimensió promou, sense voler-ho, el seu oblit. No oblit que no interessa, sinó que és d’aquells carrerons que molta part de la ciutadania no acostuma a travessar i que desconeixen el seu nom.
Són carrers que porten per nom “aquell petitó d’allà baix” o altres com “el de sobre o el de sota del carrer tal o pasqual”. És molt típic que ens entenguem d’aquesta forma, amb frases que no estarien entre les més recordades de la història. Frases amb tints populars.
