La missió Artemis II s’ha convertit en el gran focus de l’actualitat espacial. Amb el retorn dels humans a l’òrbita de la Lluna cada vegada més a prop, el projecte ha despertat l’interès de la comunitat científica i també del gran públic. Però, què hi ha realment al darrere d’aquesta missió? El professor de l’Eseiaat - UPC Miquel Sureda n’analitza les claus, els reptes i el paper que pot jugar en el futur de l’exploració espacial.
Què és exactament la missió Artemis II i per què és tan important?
Artemis és una gran missió de la NASA, que té molta capacitat per generar interès. Però en aquest cas està plenament justificat. Artemis II és un pas més cap a l’objectiu final del programa: tornar a la Lluna. I no fer-ho com amb les missions Apollo, que hi anaven, deixaven la petjada i marxaven, sinó amb la idea de quedar-s’hi, establir-hi bases i començar a aprendre a viure en un altre món. No és encara la missió en què es trepitjarà la Lluna, que aquesta serà la realment espectacular, però sí que és clau per demostrar que les tecnologies funcionen i, sobretot, que són segures.
Per què ha costat tant tornar a la Lluna?
No hi ha hagut missions tripulades des del 1972, i el principal motiu és el cost. Anar a la Lluna requereix molts recursos: coets molt potents, naus complexes i tota una infraestructura. Als anys 60, amb la cursa espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica, hi havia una motivació política molt forta i es van destinar recursos pràcticament il·limitats. Un cop assolida la fita, aquest esforç es va reduir molt. Ara, tot i disposar de tecnologies molt més avançades, es treballa amb menys pressupost i amb uns estàndards de qualitat i seguretat molt més exigents. Les missions Apollo es van fer molt ràpid, van funcionar molt bé, però assumien riscos que avui no serien acceptables, i això fa que ara tot el procés sigui més lent i complex, tot i tenir mitjans molt més avançats.
Quin paper poden tenir les empreses privades en aquesta nova cursa espacial?
A la llarga sí. A curt termini, encara depenen molt dels governs. La majoria de projectes de les empreses privades estan finançats, directa o indirectament, per la NASA. Ara bé, a llarg termini estic convençut que podran operar missions de manera més independent. Ja ho estan fent en òrbita terrestre, i és probable que en el futur també tinguin un paper important en l’exploració i fins i tot en l’explotació comercial de la Lluna.
Què fan exactament els astronautes d’Artemis II?
Sobretot, provar la nau. Hi ha ciència, també: estudien sobre els efectes de l’espai en el cos humà, com afecta l’espai, la ingravidesa, la radiació... Però la seva missió principal és validar tots els sistemes. La nau Orion ja es va provar a Artemis I, però sense tripulació, hi anaven maniquís. Ara cal comprovar que tot funciona correctament amb persones a bord: el sistema de suport vital, que és el que dona l’oxigen, pressió, temperatura, aigua... Que la nau sigui maniobrable i que els comandaments funcionin correctament. En definitiva, assegurar que els astronautes poden viatjar amb seguretat.
El perfil dels astronautes també ha canviat molt. Quin valor té aquesta evolució?
És molt significatiu. A les missions Apollo hi anaven perfils molt concrets: homes blancs, pilots militars dels Estats Units. Avui això està canviant. Encara queda camí, però les dones i persones de perfils diversos tenen cada vegada més presència. A Artemis hi ha, per exemple, una dona, una persona afroamericana i també un astronauta canadenc, cosa que no havia passat abans en missions lunars.Això envia un missatge molt potent i lliga molt amb el mateix nom de la missió, ja que Artemis, en la mitologia grega, és la bessona d’Apol·lo. És una manera de dir que aquesta nova etapa es fa d’una altra manera.
Artemis ens acosta a Mart?
Sí, totalment. Una de les grans raons per tornar a la Lluna és utilitzar-la com a camp de proves. Allà podem aprendre a viure fora de la Terra i desenvolupar tecnologies en un entorn real. Això és imprescindible per fer el salt a Mart, i més enllà de l’entorn Terra - Lluna, que és un repte molt més complex
Des de l’Eseiaat, com es treballa aquesta realitat? Es fa un seguiment especial de la missió?
En el nostre cas, tenim assignatures en què els estudiants dissenyen missions espacials. Aquest any, per exemple, hem treballat sobre missions a la Lluna, fent una anàlisi crítica del programa Artemis. És una manera d’apropar-los a projectes reals i actuals.
I per a la ciutadania, quin impacte té una missió com aquesta?
D’una banda, hi ha un component de recuperar la fascinació per l’espai. Veure que l’espai continua captivant i inspira, a part de fer passes importants per la humanitat. Però, més enllà d’això, la tecnologia espacial té un retorn molt important. És un àmbit molt punter, on es desenvolupen materials, sistemes i innovacions que després acaben aplicant-se en la vida quotidiana. Molts dels avenços tecnològics que utilitzem avui —des de la miniaturització de dispositius fins a noves bateries o materials lleugers— tenen origen en la recerca espacial. Per tant, tot aquest esforç acaba repercutint en la societat.
