Terrassa va tancar l’any 2025 amb un total de 818 denúncies per violència masclista, una xifra que consolida la tendència a la baixa i representa un descens d’un 14,1% respecte del 2024 (quan se’n van registrar 952). Aquestes dades, facilitades per l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, situen la ciutat com el segon partit judicial amb més volum de la comarca, concentrant el 29,2% del total, només superat per Sabadell (1.021 requeriments).
Aquesta dinàmica descendent es va rubricar durant el quart trimestre, en què els jutjats terrassencs van registrar 190 denúncies, un 3,1% menys respecte del trimestre anterior.
L’informe també detalla que, del total de denúncies rebudes a la ciutat en els últims tres mesos de l’any passat, un aclaparador 78,95% tenien el seu origen en un atestat policial acompanyat de la denúncia de la mateixa víctima, mentre que només un 18,42% derivaven directament d’un informe de lesions i un 2,63% d’una denúncia presentada directament per la víctima al jutjat.
Al conjunt del Vallès Occidental, l’any 2025 va tancar amb 2.945 denúncies, un augment del 6,7% respecte del 2024. Tot i aquest increment global, el quart trimestre va reflectir un clar descens a tota la comarca, amb 650 procediments registrats, un 24,8% menys que en el període anterior.
La ràtio de denúncies a Terrassa se situa en 14,6 dones per cada deu mil, una dada que supera la mitjana de la comarca (13,3), però que es manté per sota dels registres català (16,5) i estatal (21,2).
Nombre de delictes
El nombre de delictes va ser de 221, un 9,1% menys que l’anterior (243). La gran majoria (82,8%) van ser per lesions i maltractaments, seguits dels trencaments de mesures cautelars (9,5%) i els delictes contra la llibertat i la integritat moral (7,7%).
A escala comarcal, els delictes també van baixar en la recta final de l’any (732 casos, un descens del 24,5%), però el Vallès Occidental va tancar l’acumulat del 2025 amb 3.401 infraccions, un lleu increment del 0,4% respecte de l’any anterior.
Mesures cautelars rebutjades
El partit judicial terrassenc va ser l’únic del Vallès Occidental on va créixer el nombre d’ordres de protecció incoades durant el quart trimestre. No obstant això, l’estadística subratlla un altíssim rebuig judicial: a la ciutat es van denegar o no admetre el 65,6% de les ordres sol·licitades (21). És un percentatge per damunt de les denegacions a Cerdanyola del Vallès (60,5%), i a molta distància de Sabadell (41,7%) o a Rubí, on només es van descartar el 25% de les peticions.
En clar contrast amb la dificultat per obtenir mesures d’allunyament o protecció,als jutjats de Terrassa es registra una xifra molt baixa de dones que renuncien a testificar. Les dades del tancament del 2025 assenyalen que tan sols un 5,3% de les denunciants del quart trimestre es van acollir a la dispensa legal de no declarar contra l’agressor, un percentatge que xoca frontalment amb la mitjana de la comarca (17,1%).
Finalment, l’informe trimestral de l’observatori recull que el sobreseïment provisional continua sent una via freqüent de finalització (41,2% dels casos a la ciutat i 36,8% a la comarca), però, dels assumptes que van arribar a judici l’últim trimestre, pràcticament la totalitat (95,6% i 98,1%) van acabar amb una sentència condemnatòria.
- Bus nocturn a Terrassa
- Nebridi Aróztegui
El botó lila inspira un nou protocol català
La Generalitat prepara una eina per a actuar ràpidament contra l’assetjament al metro, al tren i a l’autobús, prenent com a referència el botó lila del Bus Dnit de Terrassa, que es va posar en marxa com a prova pilot el passat novembre. La mesura, que funciona actualment a la ciutat, s’estendrà pròximament a tot el territori. El Govern català treballa en el disseny d’un protocol per a instal·lar “botons liles” a la xarxa de transport públic. L’objectiu principal és garantir una resposta immediata i coordinada en casos d’abús o assetjament, independentment de la companyia operadora. L’anunci l’ha fet la cap del Servei de Mobilitat de Territori, Sara Hernández, en la jornada “El transport públic és cosa de dones”.
