"Fuenteovejuna" ballat per Geòrgia

El Ballet de Geòrgia, sota la direcció artística de Nina Ananiashvili, va oferir el dissabte el primer dels seus dos espectacles, "Fuenteovejuna", al Centre Cultural Terrassa. La companyia va executar amb bona nota la versió de la directora a partir de la creada pel coreògraf i ballarí georgià, Vakhtang Chabukian, sobre la història de Lope de Vega escrita el 1613.

De la interpretació van destacar les primeres figures, Nutsa Chekruashvili i Yonen Takano, que van assumir el rol dels personatges principals. Ambdós van entusiasmar amb els passos a dos i variacions elegants i exigents. A la cloenda, la companyia i Nina van sortir a l'escenari i van exhibir la bandera del seu Estat mentre rebien els aplaudiments del públic. Cal posar en relleu que era la primera vegada que el Ballet de Geòrgia representava aquesta obra fora del seu país i ho ha fet a Terrassa.

"Fuenteovejuna" ens va endinsar al segle XV a un poble del mateix nom a la província de Còrdova. És un municipi petit on els seus ciutadans viuen del camp. El poder recau en Fernando Gómez de Guzmán que, aprofitant-se de la situació, aplica les lleis pel seu compte i benefici. El cacic, a més de mofar-se dels agricultors, va darrere de les noies del poble, entre elles la Laurencia, que està a punt de casar-se amb Frondoso. El primer intent no li surt bé perquè el promès la salva però tornar a intentar-ho i aquesta vegada surt amb la seva. Quan els veïns s'assabenten del que ha succeït, decideixen acabar amb el cacic. El Rei cerca al culpable però no pot condemnar a ningú perquè del crim se'n fa responsable tot el poble.

Història inspirada en un fet real de l'època del feudalisme que no ens queda tan allunyada perquè parla de poder i masclisme, un binomi que malauradament encara és vigent avui dia. El ballet va fusionar dansa folklòrica i ballet clàssic i cal dir que en aquest últim estil vàrem quedar entusiasmats. El ballet té unes primeres figures excel·lents i van saber delitar amb els seus moviments, puntes, salts i piruetes al públic que quasi omplia l'Auditori del Centre Cultural de Terrassa.

Vàrem gaudir especialment de la segona part quan passen els fets més importants. Aquí, el ballet va ser fidel en transmetre l'alegria que proporciona una festa de casament, el de la Laurencia i el Frondoso. També ens van fer partícips de la desgràcia, de quan el cacic segresta a la parella a casa seva i abusa sexualment de la jove esposa. La parella va expressar el seu dolor, la ràbia, la impotència, I, al final, la confabulació del tot el poble, sortint de nit al carrer, a la caça d'un personatge del tot indesitjable a qui maten amb les eines del camp. El ballet va transcórrer amb alts i baixos. Es va defendre molt bé en el clàssic i no tant en els balls més regionals. La primera part semblava que no avançava. Potser caldria depurar una mica la coreografia (també l'escenografia) i apostar per l'essència (la segona part).w