Primer va ser un cafè que podia tenir reminiscències proustianes i al voltant de la taula es va sembrar la llavor que germinaria en verb; aquest, potser, fora principi, en realitat. L’associació Un Munt de Mots, de fabricants de poesia, de trobada a vegades terapèutica, celebra dues dècades de vida a Terrassa. Entrem en un dels seus tallers.
“Adverteixo un rierol farcit de pedres”, declama Montse Hernández entre el silenci de les seves companyes d’exercici literari consistent a emplenar amb paraules els buits deixats en poemes incomplets. Cada participant dona vida al blanc de l’espai, i així el poema resultant sempre és diferent; “diversos versos volen”, es llegeix. “Més lent, més lent, si us plau”, demana Masé Balaguer, escriptora i coordinadora de la sessió, d’aquest taller, “Poetitza la teva vida” que es duu a terme al Ateneu Terrassenc i que esdevé un dels primers actes de commemoració dels 20 anys d’Un Munt de Mots.
La porta verda
“Què us inspira aquesta porta verda?”, pregunta la Masé mentre ensenya una fotografia amb l'atrotinada entrada a una casa antiga i humida. Està proposant un altre joc, perquè l’associació ara d’aniversari promou això precisament, jugar amb els mots, edificar castells de paraules, o camins farcit de pedres, com aquell rierol del principi. “Ara no heu de comptar síl·labes, ni forçar rimes”, suggereix la poeta. En el centre de la taula de la sala hi ha dos diccionaris de sinònims.
- Sessió literària celebrada a l`Ateneu Terrassenc
- Alberto Tallón
“Atreveix-te a iniciar-te amb la poesia i si ja escrius, vine a experimentar, a jugar amb les paraules, a treure allò que et bull al cor o als budells”, resava la presentació d’aquesta activitat inaugural en perfecte resum de les pretensions “d’un grup divers de conreadors de mots” nascut fa dues dècades d’un curs que en va ser la llavor, com recorda Toni Lázaro, un dels membres fundadors. L’escriptora Sílvia Alcàntara conduïa aquell curs. Llavors ningún sabia on els duria aquella primera pàgina en blanc, afegeix Lázaro: “Érem molt diferents, però compartíem una mateixa inquietud: la necessitat d’escriure”. Hi havia tots els colors: "El verd dels boscos imaginaris, de les fades i dels follets; el color sèpia de la història i les aquarel·les aigualides de la memòria; el negre de la novel·la criminal, i tots els matisos que cadascuna i cadascú hi aportava amb la seva mirada. També hi havia relats escrits a quatre, sis i moltes més mans, perquè la literatura, quan es comparteix, sempre és més gran"
“Érem molt diferents, però compartíem una mateixa inquietud: la necessitat d’escriure”
Un dissabte al mes es reunien al voltant d’un cafè: ara a casa de la Maria, ara a la de la Montse, de la Maria Jesús, de l’Eli, de la Marta. Les converses literàries (gastronòmiques, també) s’allargaven més que el beuratge. “Sense adonar-nos-en, ja estàvem escrivint una altra història: la nostra”, diu Lázaro. Un dia van entendre que el grup mereixia casa pròpia. Van fundar Un Munt de Mots, amb Alcàntara com a presidenta. Pere Miquel n’exerceix el càrrec ara. Ella continua repartint el seu magisteri amb Lletra Menuda, un taller de perfeccionament. Pere Miquel en fa un d'iniciació.
- Exercicis a l`Ateneu Terrassenc
- Alberto Tallón
Montse Villares es presentava a alguna de les trobades amb la Georgina, la seva filla, asseguda a les faldilles d’aquella aventura. Georgina Nieto omple ara, també, pàgines en blanc en el taller impartit per la Masé, al costat de la mare. Lázaro creu que una pàgina en blanc “és un dels llocs més extraordinaris que existeixen”. No hi ha res i, alhora, hi cap tot: “Hi caben mons sencers. Hi caben persones que encara no han nascut, records que encara no han despertat i la possibilitat meravellosa de fer possible allò que semblava impossible”. Dolors Frigola pensava que el món literari era “inaccessible”; pensava que es tractava d’un territori “només apte per a gent com Jaume Cabré, un Déu de la literatura”, comenta la Dolors durant el taller. Set dones s’apliquen als buits en blanc en la sessió, sense comptar la coodinadora. Són la Dolors, la Georgina, Montse Villares, Montse Hernández, Marina Aloum, Anna Fargas i Rosa Maria Beser.
L’associació es va fundar després d’un curs impartit per l’escriptora Sílvia Alcàntara
Una troba la poesia “molt díficil”. Una altra escriu diaris “com a via d’escapament”, però vol aprendre “a sintetitzar”. Es troben un cop al mes, experimenten a partir d’un poema o una cançó, s’ajuden a millorar un text, s’impliquen en dates i compromisos, malgrat que després la tasca d’escriptura sigui solitària. “Jo no soc la mestra ni vosaltres les alumnes”, explica la Masé a les seves confrares de lletres. “Aquí volem compartir experiències. La poesia és la meva passió i la meva teràpia", conclou. D’aquella llavor han germinat premis, parelles, noves amistats i mitja dotzena de llibres escrits per membres del grup que va començar amb un cafè i ara compta amb uns 50 integrants, 15 dels quals es reuneixen mensualment.
El programa de celebració de l'aniversari prosseguirà aquesi dilluns vinent, 26 d'octubre, amb una nova activitat gratuïta a l'Ateneu Terrassenc: un taller de narracióoral impartit per Asja Olga Schalekamp que hi tindrà lloc a les 18 hores. El rierol segueix el seu curs.
