Fos perquè s'han acostat molt a observar l’operació artística, o potser perquè Teresa Jordà s'ha deixat portar pel seu particular tarannà animós, diverses persones han marxat aquest dijous dels jardins de la Casa Alegre de Sagrera amb les robes tacades (lleugerament) per les esquitxades de pintura; sobretot, de gotes blaves. Coses de la Teresa, l’ànim i el color. L’aportació de David Chaler, l’altre protagonista, ha estat més calmada, potser més precisa. Ella és aquarel·lista. Ell ha agafat aquest dijous les ceres de nou, 60 anys després d’aquella exposició a Amics de les Arts de Terrassa, efemèride que Teresa Jordà Vitó i David Chaler han volgut commemorar de diverses maneres. La més singular, pintant aquest dijous, a quatre mans, una obra als jardins, a l’ombra agraïda dels arbres. El resultat: un fragment de Terrassa en paper d’aquarel·la de 300 grams, DIN A2, dues peces unides que en formen una de sola de 140 x 50 centímetres.
“Fiques la camisa en aigua, la deixes en remull una estona, i les taques marxaran, però costarà una mica”, ha recomanat la Teresa al cineasta Antoni Verdaguer, un dels “damnificats” per l’expansió cromàtica blavosa. Verdaguer va fer en el seu moment un documental sobre la pintora i aquest dijous ha estat gravant als jardins per elaborar un treball breu sobre el retrobament dels dos artistes. “Som els dos únics Beatles que quedem d’aquell moment”, deia David Chaler. Ell tenia 20 anys, ella 23. A la primavera del 1966, tots dos formaven part del grup d’alumnes de Ramon Cortés. “Un dia vam anar a l’estudi, que estava a Amics de les Arts, i Cortés va proposar als seus alumnes predilectes fer-hi una exposició. I la vam fer: érem la Teresa, Josep Herrera Solà, Salvador Ignasi Parera i jo. Només en quedem dos”. Herrera Solà era figurativista i pintava a l’oli. Salvador Ignasi Parera era ceramista.
- Detall de la creació
- Lluís Clotet
Ella segueix fidel a l’aquarel·la. “Fidel? No. No és només fidelitat. És enamorament. Estic enamorada de l’aquarel·la!”, exclamava, mentre David Chaler recordava les seves mutacions de registre: “Jo sempre he canviat de procediments i estils. I vaig estar 10 anys sense pintar. Vaig arribar a tirar les pintures”, explicava. Fa 12 anys es va reenganxar a la febre artística com a dibuixant, de la mà del moviment Urban Sketcher, del qual s’ha convertit en referent local i més enllà. “Crec que soc l’únic pintor del món que ha tornat de l’art abstracte al figuratiu”, puntualitzava.
El juny del 1966, Chaler i Jordà van exposar obres amb Josep Herrera Solà i Salvador Ignasi Parera
La seva signatura figurava aquest dijous en la part inferior esquerra de l’obra, que Chaler i Jordà han acabat en tot just 15 minuts, ell siluetejant la Catedral del Sant Esperit i fragments de l’escenari enjardinat de la maniobra. Seva era també la cal·ligrafia explicativa. De l’ànim de la Teresa ha nascut la resta de la pintura. Aquells blaus... Les siluetes semblaven en perill davant la inundació de l’aquarel·la, però han anat recobrant l’alè del seu perfil quan l’assecat va fer el seu efecte reparador.
Quan, setmanes enrere, al David li van fer a mans una reproducció d’aquell programa, el de l’exposició del 18 al 30 de juny del 1966, va proposar a la Teresa “celebrar-ho d’alguna manera”. Dit i fet. Aquest dijous al vespre volien deconstruir la peça pintada al matí i repartir-ne els fragments entre amics i coneguts. Aquest divendres i aquest dissabte tornaran a exposar a Amics de les Arts. “No ens hem deixat de veure. Sempre hem estat amics. Fa 60 anys. Amb això n’hi ha prou per viure bé tota la vida”, reflexionava la Teresa.
- Jordà i Chaler, fa 60 anys
“Teresa Jordà és la millor aquarel·lista del món. És cavall de raça”, comentava Anna Massimissa. Ha vingut d’Itàlia només per assistir a la commemoració. No sols és amiga de la pintora terrassenca. Massimissa és l’organitzadora del FabrianoInAcquarello, certamen internacional d’aquest estil que exposa cada any 1.800 obres a Bolonya. “A David Chaler no el coneixia, però és molt talentós”, va afegir.
Antoni Verdaguer tenia la camisa tacada amb gotes de color blau, també. té dos quadres de Teresa Jordà a casa seva. "Crec que exhibiré la camisa al costat de les obres", anuncia, amb un somriure.
