Malgrat ser un dels grans motors de la humanitat, sempre hem patit pel desig. I tot ho impregna (o almenys això ho creiem).
Però, i quan parlem de la seva absència? Perquè el desig també hi pot tenir una altra cara: la de la seva mancança. La del buit que se sent quan un està desconnectat del desig propi. Quan no ha fet un procés d’autoconeixement exhaustiu.
Una pista: Recordes un desig o un somni que va morir, vas abandonar o oblidar... Però que si connectes amb el foc de la teva ànima, encara ressonen espurnes de la seva presència al teu cos?
Aquestes son les conjuntures de les quals està forjada “Eroseria”, un espectacle performàtic que neix de la col·laboració entre Marc Baltà i Andrea Ceballos, amb música en directe d’Alexandra Alexieva.
I que representaran aquest divendres i dissabte a la Sala Joaquim Cardellach d’Amics de les Arts (amb entrades a taquilla inversa).
El mite d’Eros i Psique
La peça pren com a eix central la investigació sobre el desig. I acudeixen als vells amics de la Grècia clàssica, com a eina per ajudar a emparaular el món. “Ens hem basat en el mite d’Eros i Psique, a l’hora de construir la trama. Ambdós fan un viatge personal i cadascú es transforma a la seva manera, tot i que finalment arriben a la mateixa estació. Perquè en el fons, es fan de mirall l’un a l’altre”, explica Marc Baltà. Cervell i cor. Eros i Psique.
- Marc Baltà i Andrea Ceballos
- ALBERTO TALLÓN
I mentre la trama avança, s’introdueix la música de la pianista Alexandra Alexieva, que alhora simbolitzarà el paper del Déu Eó, del temps i de l’eternitat.
Un ús de la mitologia grecollatina per ajudar a identificar els grans conceptes (desig, ment), mitjançant la seva personificació en un Déu. “És bonic, perquè és una manera d’entendre el món”.
Aquesta mirada al passat és interessant, tot i que Baltà no creu que estigui tot dit. “És cert que estem teoritzant sobre coses que ja s’han teoritzat abans, que hi ha gent que s’ha preguntat el mateix que nosaltres molt abans que nosaltres...”, reconeix.
Malgrat que matisa: “No està tot dit, però. De fet, encara tenim més preguntes. Perquè aquesta peça no pretén ser una classe magistral o una resposta absoluta. És més aviat una exploració, que de fet continua viva”. Encara més: Baltà anuncia que la peça és un “work in progress”, o sigui pot tenir una segona part en el futur.
Michel Foucault
Però “Eroseria” no només està impregnada per la mitologia grega. També hi ha pensament contemporani. “Al final, ve de les grans xerrades que l’Andrea i jo mateix hem tingut com a amics”, diu Baltà. “Quina és la nostra pròpia eròtica, la dels altres... L’amor, el desamor... Com ens vinculem als altres...”.
Unes reflexions que han agafat musculatura intel·lectual amb lectures com Michel Foucault, en el cas de Baltà, i altres referents en gènere i sexualitat, especialment de l’àmbit queer. També d'autores feministes com Audre Lorde, Sara Torres, Judit Butler, entre d'altres. "I ens hem contraposat bastant a les idees de Freud".
De fet, el desig emergeix, es transforma... I també es reprimeix. “Actualment, hi ha una mecanització de l’individu, en el qual la Intel·ligència Artificial està substituint el desig”, conclou Baltà.
