A Nàpols, els pessebres són diferents dels de qualsevol altre lloc del món. Tenen moltes figures, molts grosses (d’uns 35 centímetres d’alçada) i que es munten per parts i es pinten i es vesteixen amb gran detall i luxe, quatre escenes fixes (el naixement, l’anunciació dels pastors, els Reis en camí i l’ambient popular), cadascuna amb les seves característiques, i tot de personatges i elements propis. Josep Massagué, que ha estat figurinista i escenògraf de cinema, teatre i televisió, ara ja jubilat als seus 72 anys, va descobrir el "presebbio napulitano" en un viatge, el va fascinar, i va decidir fer-ne un a casa seva. Al petit carreró de San Gregorio Armeno, la Fira de Santa Llúcia napolitana, hi ha comprat moltes peces, per construir figures a les quals ha fet vestits i adornament, i així el seu pessebre napolità ha anat creixent.
Fa dos anys, quan la directora del Museu Tèxtil, Sílvia Carbonell, va anar a casa de Josep Massagué per demanar-li figurins per a l’exposició del Mag Lari, li va veure el pessebre, i va dir que l’havia d’exposar. De manera que, el Nadal passat, els terrassencs vam veure i descobrir el "pessebre napolità del segle XXI", com el seu autor l’anomena, perquè tot i respectar-ne l’essència, l’estètica i el vestuari característics, està elaborat amb materials, teixits i pintures actuals, i hi ha afegit elements i personatges de la seva creació: el Quixot, "que podia haver anat a Nàpols"; un valencià venedor d’orxata "que hi ha anat a ampliar el seu negoci"; la "Cantastiore", "que va cantant les aunques, i a la que jo li he fet una, d’història sagrada" o una venedora de loteria.
L’ èxit de la seva exposició, l’any passat, ha fet que el Museu Tèxtil torni a presentar el pessebre per aquest Nadal. "És un gran privilegi tenir a Terrassa a Josep Massagué, una eminència, que com a figurinista ha treballat amb els grans noms, i tenir-lo explicant aquesta obra d’art tan meravellosa", va dir ahir la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, en l’acte inaugural. "L’ any passat ens vam quedar amb ganes de continuar, i ara el presentem ampliat, d’una manera (sobre una gran taula circular) que es pot veure millor", va afegir Sílvia Carbonell. La directora del museu va recalcar la perfecció del treball de Massagué en la selecció dels teixits i la confecció dels vestits, i també les fruites i verdures. "Tot s’ho ha fet ell."
Col·laboració del IES Terrassa
En el muntatge al Museu Tèxtil, però, Massagué ha comptat amb la col·laboració d’una professora i tres alumnes del grau mitjà de confecció i moda de l’IES Terrassa (Mónica La Rosa, Samuel Meza, Marta Valbuena i Isabel Rey). També amb la voluntat, va reconéixer el pessebrista, "d’anar creant una escola de gent que li agradi vestir les figures, construir les escenografies, fer un pessebre napolità". Una tradició, doncs, a la que li estan creixent arrels al Museu Tèxtil de Terrassa.
Escoltar Massagué parlar del "presebbio napulitano", ahir, va ser una delícia, per l’erudició i la passió amb què l’explica. Va repassar els personatges típics que no hi poden faltar, com ara el Benino, "el pastoret que dorm, equivalent al Rabadà", la dida, l’home que dóna la bona fortuna, el que va pels llocs amb unes brases oferint encendre els cigars, la parella de nobles (ella, circasiana, ell mongol), i la particular representació dels Reis Mags.
A Nàpols , Melcior, Gaspar i Baltasar porten molts criats que tiren de carros on la gent hi posava orfebreria, plata, de tot, perquè, als segles XVII i XVIII, els napolitans feien ostentació de riquesa amb el seu pessebre, que s’anaven a veure a les cases. Aquest és el factor clau que explica l’existència d’aquesta tradició pessebrista única.
Les dades
Exposició: "Un pessebre napolità del segle XXI"
Autor: Josep Massagué
Lloc: Museu Tèxtil (Espai Zero)
Dates: Fins al 19 de gener
