Mor Carles Barba, tot un referent del cinema documental, als 97 anys

El cineasta amateur i empresari terrassenc Carles Barba va morir dimarts als 97 anys. Autor de més de quaranta cintes documentals, el seu llegat fílmic esdevé una valuosa crònica de la societat de la segona meitat del segle XX, i fins i tot de ben entrat el XXI. Terrassenc de l'Any 2004, l'extensa obra de Barba mostra centenars de personatges dispars, des de La Bella Dorita, a escriptors com Espinàs, Salisachs, Néstor Lujan o Camilo José Cela. També va estar a la mítica Bodega Bohemia, immortalitzant Oh Gran Gilbert. I va arribar a filmar el dictador Franco i l'aleshores príncep Juan Carlos a "La semana naval".

Nascut l'any 1923, Carles Barba era perit mercantil de professió, expert en comerç de matèries primeres tèxtils. L'afició per la càmera, la va agafar quan comptava amb poc més de 30 anys. "Ja tenia fills i filmava les criatures", explicava Barba en una entrevista publicada a Diari de Terrassa l'octubre del 2017. De fet, el cineasta va començar gravant escenes familiars. La protagonista de la seva primera pel·lícula va ser la seva filla, quan aquesta tenia 3 anys.

"Representava que la feien Miss España", recordava. Aquella cinta, que va titular-se "Mariel va para miss", la va presentar a Televisió Espanyola que, per a sorpresa de l'autor, va emetre la cinta.

Llegat
Alguns dels títols més destacables del seu valuós llegat són "¡A mi París!", "Pinceladas romanas!", "Barcelona, Barcelona!", "Barcelona Show", "Los Sanfermines", "Primera Copa del Mundo Barcelona" o "De terrassencs", aquesta última, de l'any 2000.

Entre les seves creacions preferides hi havia "Paris, 23 Rue Jacob", rodada a mitjans dels anys 70 a la capital francesa. Sobre aquesta, el cineasta indicava que "s'imaginava els personatges d'una casa de pisos, tots ells antiquaris, senyors distingits o pendons".

També es quedava amb "Barcelona, Barcelona", basada en aquelles persones dels barris "baixos" de la ciutat, en aquells que pitjor ho passaven. Amb la cinta, Barba es va presentar al premi Ciutat de Barcelona, tot i que no el va guanyar.

Aquest guardó, però, sí que se'l va endur dues vegades. Una amb "Aspectes i personatges" (1964); i una altra, amb "Primera Copa del Mundo Barcelona" (1971).

El seu va ser un cinema de contrastos, un mirall de la disparitat de la societat, ja que va captar des de les dificultats dels personatges del Raval o del barri xinès de Barcelona fins a la vida de la burgesia catalana de Sarrià, passant per la realitat de les persones vingudes a Catalunya des d'altres parts d'Espanya durant el franquisme.

Ahir, Terrassa Ciy of Film, la taula local de l'audiovisual, que agrupa entitats, personalitats i centres de formació relacionats amb el cinema i la cultura de la ciutat, va emetre un comunicat de condol a tota la família i els amics de Barba arran de la mort del cineasta.

"El seu llegat i empremta en la cinematografia amateur i documental serà sempre una guia imprescindible", indicava el text. "'Aspectes i personatges de Barcelona", 'Barcelona Show' i 'Barcelona era una festa' són només alguns exemples de les seves meravelloses creacions, que retraten una manera de fer cinema bonica, propera i, alhora, de denúncia social, com només en Carles sabia fer", afegia.

La cerimònia de comiat de Carles Barba tindrà lloc avui, a les 9.30 hores, al cementiri de Terrassa. El seu patrimoni audiovisual es conserva a l'arxiu de la Filmació de Catalunya.