Cultura i Espectacles

L’ Anna Frank terrassenca

L’Arxiu Nacional ingressa el diari infantil i adolescent de la terrassenca Conxita Simarro i Solsona (1938-1944)

Conxita Simarro / ANC

L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) acaba d’ingressar el fons documental de Conxita Simarro i Solsona, que va néixer a Terrassa l’any 1927 i va morir a Ciutat de Mèxic el 1988. Les germanes Arias Simarro, filles de la Conxita, han fet possible la donació d’aquest arxiu personal tan valuós que atresora una peça extraordinària: el seu diari infantil i adolescent que reflecteix la vivència particular amb ulls de nena de la guerra, l’exili, la migració i l’establiment a Mèxic (1938-1944). En aquest sentit, l’Arxiu Nacional significa que aquest diari és un fons molt original, atès que són comptats els diaris infantils semblants que han estat divulgats en el context de la Guerra Civil (1936-1939) i l’immediat exili.

Conxita Simarro procedia d’una família barcelonina que, en el moment més àlgid de la Guerra Civil, l’any 1938, es va refugiar en una “torre familiar” a Matadepera. La redacció del diari arrenca quan ella tenia 10 anys al municipi veí i s’allarga fins als 16, justament fins a l’11 de setembre de 1944, quan ja feia tres anys que havien establert la seva residència a Mèxic després d’un temps d’exili a França (Perpinyà i Marsella).
Les filles de la Conxita expliquen que el diari de la seva mare està configurat per uns senzills quaderns, en què ella anava escrivint les situacions de la família. I que l’han volgut donar a conèixer, a través del seu lliurament a l’Arxiu Nacional de Catalunya, perquè ajudi a reflexionar sobre la pau després del sofriment i desolació que comporta una guerra.

Recerca i llibre
El fons documental de la nena terrassenca fou material d’investigació per part de Susana Sosenski, de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), i va donar com a resultat un llibre publicat l’any 2015. L’autora ha manifestat que el treball sobre aquest dietari ha estat una experiència excepcional. “Trobar-nos amb els escrits d’una nena és inusual perquè els arxius no solen preservar cartes de nens i per això aquest de la Conxita és tan important perquè expressa el que veu i sent en primera veu.”
La historiadora detalla que la nena narra des de la seva perspectiva mirades, emocions i sentiments que li provoquen la guerra, els bombardejos i el drama que estan vivint, però no solament això, sinó també com era la relació amb els seus amics, els canvis continus d’escola (espai d’aixopluc i socialització) i de casa perquè la família és perseguida.

Conxita Simarro / Foto procedència Susana Sosenski

Protecció i suport
Sosenski destaca que, a través del dietari, ens podem fer un retrat molt proper de com era el dia a dia durant la guerra. “Els nens i nenes tenien la família, els adults, com l’espai protector, però feien moltes tasques de suport a casa, sobretot ajudant la mare a netejar i a fer la compra. I, fins i tot, intervenien en temes de caràcter polític.” D’això últim, la investigadora ressenya que la Conxita va cercar agents de la policia per intercedir en la petició d’alliberament del seu pare (Francesc Simarro Garcia), que era empresonat en un camp de concentració. “La nena va dur la conversa perquè la seva mare tenia problemes d’oïda”, relata.

Donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya / ANC

Els quaderns de la Conxita fan el viatge de Terrassa i Matadepera cap a França i des d’allà cap a Mèxic, on es van quedar per sempre. La nena també parla de l’exili i de la migració a un altre país lluny de casa. D’aquesta nova etapa a Ciutat de Mèxic, la Conxita fa referència al seu període formatiu, primer al Colegio Madrid, i a partir de l’hivern de 1943 a l’Academia Hispano-Mexicana. Uns anys després ingressava a la Universidad de Puebla per completar estudis de comptabilitat (va ser pionera en l’especialitat) i es va graduar en la carrera de Contador Público l’any 1948.

Publicitat

També parla de les noves amistats, entorn de famílies exiliades i de mexicans a través d’associacions i d’activitats com la celebració de tornejos esportius. I fa una reflexió sobre les contradiccions que comporta el fet de l’exili, de no ser d’aquí ni d’allà, de tenir el cor dividit entre la terra d’origen i la que l’acull. El fons lliurat a l’ANC no solament aplega els quaderns més personals (un total de set) sinó que també hi ha altra documentació acadèmica i quaderns escolars, mostres de la seva activitat associativa.

Correspondència
L’arxiu reuneix la correspondència amb el seu futur marit, David Arias Fernández, també refugiat, fill de l’alcalde republicà d’Avilés (Astúries), així com cartes amb familiars i amigues d’infantesa a Catalunya i missives intercanviades amb altres refugiats i les noves amistats a Ciutat de Mèxic. L’Arxiu Nacional subratlla que “tot l’arxiu de la terrassenca ajuda a interpretar amb molta eloqüència i profunditat el contingut del diari infantil i adolescent, les vivències, els anhels i les esperances” de la protagonista terrassenca.

Una de les pàgines dels diaris de Conxita Solsona / procedència Susana Sosenski

Terres d’acollida i exili

El viatge obligat que van fer la Conxita Simarro i Solsona i la seva família té moltes coincidències amb el de molts catalans, alguns dels quals són més visibles per tractar-se de personalitats de les lletres o d’altres àmbits. Agustí Bartra i Anna Murià, fills adoptius de Terrassa, també es van refugiar a Mèxic durant la Guerra Civil. En el cas de la nostra nena protagonista egarenca, van marxar de Terrassa i Matadepera (allí tenien una torre) en el moment més cru de la guerra cap a França. De primer, entre 1939 i 1940, es van establir a Perpinyà i el seu entorn, on el pare, Francesc Simarro, va treballar en el proveïment dels refugiats organitzat pel Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols (Sere). Amb l’amenaça de l’ocupació alemanya, a finals de 1940, van passar a Marsella. I des d’allí van aconseguir, a través d’un amic diplomàtic mexicà, arribar al nord d’Àfrica i embarcar-se al vapor portuguès Serpa Pinto en direcció al port de Veracruz amb altres 400 refugiats. La travessia va durar més d’un mes. El 16 de desembre de 1941 començaven una nova vida a Mèxic.

Les set llibretes i quaderns en diversos formats que constitueixen el diari de Conxita Simarro / ANC

Publicitat
L’ Anna Frank terrassenca
To Top