Tampoc no fa tant. “A barris com la Maurina i Sant Pere, ara fa 50 anys, era normal entrar a un bar i veure que en la barra hi havia tres amics fent-se uns ‘xatos’ i cantant a la barra”.
Aquest és el record d’Antoni Merino, president del Centro de Entidades Andaluzas de Terrassa (CEAT), que aquesta setmana està organitzant la 4a edició del Festival de Flamenc de Terrassa.
“Perquè Terrassa ha estat, tradicionalment, una ciutat flamenca”, afegeix. “Potser el que ens falta ara una mica més de visibilitat”, sosté, en plena setmana en la qual el flamenc -amb raó- demana el seu protagonisme.
“Però de relleu generacional, en tenim”, sosté. Fa anys, l’escena estava liderada per artistes ara veterans com Manolo Linares i Blas Maqueda. Ramoni, en la copla aflamencada; Loli Ferrera… “I ara tenim talent terrassenc que està emergint”, afegeix. Parla dels germans Díaz: Jordi és “cantaor” i Toni és guitarrista. De Verónica Herraz i el seu grup: Jéssica Fernández, Oscar Puig i Jordi Prieto. Parla de Rocío Linares, que amb tan sols 25 anys, ja ha trepitjat escenaris a mitja dotzena de països arreu del món.
“Al cap i a la fi, si fem un festival a terrassa és per aquesta escena emergent, per aquest canvi generacional, per poder donar-li’s protagonisme”, afegeix Merino.
Així neix un festival que enguany arriba a la quarta edició. “La nostra filosofia és combinar artistes locals amb primeres espases”, diu, que en el cas del 2024 és una realitat objectiva: porten el “cantaor” José Mercé, considerat l’artista més rellevant (o dels més) dins del flamenc pur.
El seu concert té lloc demà diumenge, en un Teatre Principal que estarà a vessar i on mancaran butaques lliures. Jéssica Martin presentarà els actes, a partir de les 19 hores. Inicialment, donarà pas als ja esmentats germans Díaz i més tard a la “bailaora” Rocío Merino. Serà llavors quan comenci l’actuació del “cantaor” andalús.
Fins a Chipiona
No ha estat fàcil, però, arribar fins aquí. Si bé és cert que membres de la CEAT havien coincidit informalment amb Mercé fa dos anys, a Cadis, ara ha estat més difícil. Després de fer gestions amb diferents representants, però, van fer via directa des d’una penya flamenca gaditana a Chipiona. El resultat? El concert de Mercé de demà al centre de Terrassa. “És com si traguéssim Terrassa fora de la ciutat”.
No haurà estat, però, l’únic acte d’aquesta setmana flamenca. De fet, el dimarts van organitzar una jornada sobre la influència de la dona en el món del flamenc. Reunits al Vapor Prodis, la catedràtica en antropòloga social Cristina Cruces, de la Universidad de Sevilla, va destacar la lluita de les dones. “Hi havia molt bones guitarristes, però el masclisme flamenc no les deixava tocar, sinó cantar. Tanmateix, això s’ha revertit”, conclou Merino.