Cada
Sant Silvestre s’hi assembla a la seva manera: el 31 de desembre, un recorregut curtet... Però la de Terrassa és peculiarment alternativa. Potser perquè és
“no competitiva”. I fins i tot fan aturades durant el recorregut per reagrupar-se i córrer en un únic bloc.
Així va ser la tarda de Cap d’Any, en la que un miler i escaig de corredors van arrencar la cursa des de
la plaça de Can Roca. “Vam arribar a donar fins a
920 dorsals”, explica
Emilio Sánchez, de l’organització, “a banda dels corredors que s’afegeixen sense inscripció”. La cursa és gratuïta i reporta l’obsequi de la samarreta.
58 voluntaris la fan possible. “Hem estat una mica més de corredors que l’any passat, això els voluntaris ho percebem”, diu Sánchez.
[caption id="attachment_524104" align="aligncenter" width="700"]
Corredors ataviats amb llums de Nadal / LLUÍS CLOTET[/caption]
Aquesta
14a edició ha estat una de les més multitudinàries i també una de les més ràpides, amb una mitjana de
7,9 quiklòmetres/hora, fita que no és tan senzilla tenint en compte que hi corren famílies amb cotxets de nadons.
I molta disfressa: “La majoria porten barrets del
Pare Noel o banyes de rens, però també hi havia uns corredors vestits d
’arbre de Nadal, amb llums i tot; uns personatges de ‘
On és el Wally?’, un
Spiderman...”, enumera Sánchez. “I mira que ha de ser còmoda, per córrer!”.
Definitivament, la Runneada és la Sant Silvestre alternativa.
[caption id="attachment_524105" align="aligncenter" width="700"]
Els gossos eren benvinguts / LLUÍS CLOTET[/caption]
De Can Roca a una cursa “de ciutat”
Fa 16 anys que van començar a organitzar la cursa, amb origen al barri de Can Roca. Però amb el temps ha guanyat pes i coneixement arreu de Terrassa. I d’un esdeveniment veïnal, ha passat a ser una “cursa de ciutat”, sosté Emilio Sánchez.
“Ens agradaria que
l’Ajuntament s’impliqués més, no tant a nivell de calers, sinó de manera institucional”, afegeix. I un desig per a 2024? “A veure si enguany podem guanyar la Nit de l’Esportista”, diu amb un riure.
