
Cada Sant Silvestre s’hi assembla a la seva manera: el 31 de desembre, un recorregut curtet… Però la de Terrassa és peculiarment alternativa. Potser perquè és “no competitiva”. I fins i tot fan aturades durant el recorregut per reagrupar-se i córrer en un únic bloc.
Així va ser la tarda de Cap d’Any, en la que un miler i escaig de corredors van arrencar la cursa des de la plaça de Can Roca. “Vam arribar a donar fins a 920 dorsals”, explica Emilio Sánchez, de l’organització, “a banda dels corredors que s’afegeixen sense inscripció”. La cursa és gratuïta i reporta l’obsequi de la samarreta.
58 voluntaris la fan possible. “Hem estat una mica més de corredors que l’any passat, això els voluntaris ho percebem”, diu Sánchez.

Corredors ataviats amb llums de Nadal / LLUÍS CLOTET
Aquesta 14a edició ha estat una de les més multitudinàries i també una de les més ràpides, amb una mitjana de 7,9 quiklòmetres/hora, fita que no és tan senzilla tenint en compte que hi corren famílies amb cotxets de nadons.
I molta disfressa: “La majoria porten barrets del Pare Noel o banyes de rens, però també hi havia uns corredors vestits d’arbre de Nadal, amb llums i tot; uns personatges de ‘On és el Wally?’, un Spiderman…”, enumera Sánchez. “I mira que ha de ser còmoda, per córrer!”.
Definitivament, la Runneada és la Sant Silvestre alternativa.

Els gossos eren benvinguts / LLUÍS CLOTET
De Can Roca a una cursa “de ciutat”
Fa 16 anys que van començar a organitzar la cursa, amb origen al barri de Can Roca. Però amb el temps ha guanyat pes i coneixement arreu de Terrassa. I d’un esdeveniment veïnal, ha passat a ser una “cursa de ciutat”, sosté Emilio Sánchez.
“Ens agradaria que l’Ajuntament s’impliqués més, no tant a nivell de calers, sinó de manera institucional”, afegeix. I un desig per a 2024? “A veure si enguany podem guanyar la Nit de l’Esportista”, diu amb un riure.
