Una Festa Major consolidada i multitudinària

Els concerts de Miki Núñez, Doctor Prats, Chambao, Lildami i Buhos, entre d’altres, han omplert els diferents espais de música en directe. A més, la cultura popular ha tornat a tenir un paper protagonista. La pluja ha respectat una celebració massiva

  • Un públic entregat a Vallparadís en el concert de Miki Núnez -
Publicat el 07 de juliol de 2025 a les 20:21

Hi va haver un instant, divendres al vespre, quan els carrers ja bullien de gent, en què la Festa Major es va concentrar en un sol moment: caminant cap a Vallparadís entre joves que anaven Buhos cantant consignes i rient, se sentia de fons el concert de Lildami a la plaça Nova i, en la distància, l’eco dels últims petards del Raval Infernal. Una banda sonora espontània de Festa Major, on música, festa i tradició van coincidir. 

Lildami, ambaixador del trap català, va fer ballar la plaça Nova amb les cançons del seu nou àlbum “Bentornat”, en un espectacle carregat de ritme i identitat local. Va començar més tard del previst, perquè la pluja havia ajornat l’inici. No gaire després, la nit va arrencar amb força a l’Escenari Vela del parc de Vallparadís, on Buhos va oferir un concert intens i reivindicatiu, fent vibrar el públic amb èxits com “Volcans” i “Barcelona s’il·lumina”. 

La variada oferta musical va continuar amb força dissabte. La Fúmiga va portar fins a Vallparadís el seu mestissatge festiu i compromès, mentre que el duo sabadellenc Flashy Ice Cream hi va fer gala del millor repertori. 

A la plaça Nova, Chambao, amb La Mari al capdavant, tornava a Terrassa després de vint anys, oferint un concert de flamenc “chill” que va captivar el públic. La seva veu, càlida i profunda, va connectar des del primer moment. En acabar, la gent es va repartir per la ciutat amb la sensació d’haver assistit a un espectacle genuí, que va fer ballar-la tant joves com famílies amb nens, fins i tot nadons amb cotxets, així com persones grans assegudes a les cadires facilitades —que, tot i això, van quedar curtes. Altres espais com la Taifa i l’Espai Vapor també van acollir actuacions destacades com les de Gessamí, Hinds o la dj Nahoomie. Mocadors grocs, ventalls de colors i gots de plàstic plens van acompanyar la nit allà on es mirés fins ben entrada la matinada. A les barres, dissabte no hi cabia ni una agulla i tocades les 3 quan la música va aturar-se, alguns es resistien a anar de retirada. La beguda més venuda? Podria semblar que fos la cervesa o els combinats, però, segons van explicar al Diari en alguns punts, també es van consumir litres i litres d’aigua.

La nit de diumenge va estar marcada per l’actuació de Miki Núñez a l’Espai Vela, on el cantant terrassenc va mostrar tota la il·lusió de ser a casa. Després, Doctor Prats va fer vibrar de nou els milers d’assistents. No hi ha dades oficials, però l’afluència va ser massiva, probablement a l’altura dels 17.000 espectadors d’edicions passades.

Altres propostes com les actuacions de Cantores de Híspalis a la plaça Nova i diversos concerts a la plaça Didó i altres espais han completat una programació musical que fa de la Festa Major de Terrassa una cita imprescindible per als amants de la veu en directe.

Cultura popular 

La cultura popular ha estat, com sempre, protagonista indiscutible. La cercavila de dissabte va recórrer els carrers del centre amb la participació de la imatgeria terrassenca, que es va vestir de gala per a l’ocasió. Diumenge, després d’un inici entelat per l’extrema dreta, el ball de plaça es va celebrar amb normalitat i la solemnitat que mereix. I la Diada Castellera va reunir els Minyons de Terrassa, els Castellers de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en una actuació memorable al Raval de Montserrat. Tot i un contratemps inicial, una aturada d’uns trenta minuts per manca d’efectius mèdics després d’una caiguda, les colles van portar la gamma extra a Terrassa.

Quan la diada es va reprendre, els centenars de persones que esperaven sota una calor intensa van vibrar amb el 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons. Els crits eufòrics entre els de malva i l’empenta que això va donar al públic després de l’aturada van ajudar a suportar el sol de justícia, i l’emoció ja no es va esvair fins ben entrada l’hora de dinar, entre èxits i intents no reeixits. L’Amy, una noia anglesa que veia castells per primera vegada mentre escoltava les explicacions d’una amiga, s’ho mirava esglaïada.

No massa lluny, l’espai de les entitats de cultura popular, la Taifa s’ha consolidat en la seva tercera edició com un lloc on s’ha pogut gaudir d’una copa, escoltar música de qualitat, interactuar i tocar els gegants i els dracs, i fins i tot viure la festa amb tranquil·litat, evitant les aglomeracions. També hi ha hagut moments per la nostàlgia amb karaoke en català amb la Frikassa i protagonisme del folk. 

Sardanes, gegants, batucades... l’activitat va seguir als carrers del centre diumenge a la tarda. I el foc va convertir-se en cosa de la canalla. La pólvora ja havia esclatat al Raval Infernal de divendres i al Correfoc de dissabte, però ahir els grups de foc infantils de Terrassa van tenir el seu propi correfoc i lluïments, amb una cercavila que va recórrer el trajecte del Raval de Montserrat fins a la plaça Ricard Camí. Entre les activitats familiars, també el Ferrocarril de Vallparadís i un espectacle itinerant de titelles.

Malgrat les previsions i la petita aturada de divendres, la pluja ha respectat la major part de la festa i totes les maneres de celebrar-la. Lluny de la programació musical i dels actes oficials, alguns joves han optat simplement per gaudir de les atraccions: pujar a la sínia, la granota o els autos de xoc, provar sort als dards, als ganxos mecànics o fer un mos a les parades de fira de creps i xurros.

A flor de pell

Durant la Festa Major d’aquest any hauran quedat per al record moments molt emotius, com el pregó de Xavi Casas, que va homenatjar els tres terrassencs morts en un incendi a la muntanya de Montserrat el 4 de juliol de 1994 –una efemèride que deixa especialment la pell de gallina, en un estiu que es preveu complicat als boscos–. També hi ha hagut alguna sorpresa que ha generat més d’un somriure a les sobretaules: un porc senglar a Vallparadís va fer anar de corcoll diumenge la Policia Municipal. 

El castell de foc posarà el punt final dimecres

El gran castell de focs del 9 de juliol tornarà a posar punt final a la festa des de la cruïlla entre les avingudes Abat Marcet i Josep Tarradellas, amb una aposta destacada per l’accessibilitat, que prioritza la llum i el color per sobre del soroll.

També hi haurà havaneres del grup Mar i Vent i amb el tradicional rom cremat, a la plaça Lluís Companys. La festa ha estat més inclusiva que mai: hi ha hagut punts liles per prevenir agressions sexuals i homòfobes, intèrprets en llengua de signes catalana en els actes institucionals, motxilles vibratòries per a persones amb discapacitat auditiva i espais tranquils identificats al programa.