D’on li ve el seu interès per les telecomunicacions, la computació i les noves tecnologies? El meu pare l’any 1987 ens va comprar el primer ordinador, a mi i al meu germà, perquè aprenguéssim. Ell deia que seria el futur. Jo volia ser enginyer, volia fer coses amb els ordinadors. Quan va arribar l’oportunitat d’escollir, em vaig decantar per Telecos. Vaig anar a Suïssa a fer el màster d’EPFL i després vaig tornar i vaig fer el doctorat a la UPC. D’allà ja vaig saltar a la indústria.
Com va arribar a treballar per a empreses com Microsoft o Meta? Quin balanç en fa de la seva etapa en aquestes grans corporacions? Totes dues em van venir buscant. Jo treballava per a Vicon a Oxford i Microsoft em va trucar buscant un expert en intel·ligència artificial, que en aquella època era una disciplina encara molt primerenca. Va sortir l’oportunitat de treballar a Microsoft Research, que era la meca de la intel·ligència artificial. Al cap d’uns anys, Meta em va venir a reclutar. En els últims 15 anys, la meva feina s’ha centrat a fer la IA per fer el bé: per prevenir abús infantil, atemptats terroristes, tràfic de drogues, abusos de tota mena. Vaig passar també molts anys a Meta portant tota la part que feia la IA responsable: que sigui justa, equitativa, que els algoritmes de Facebook o Instagram no tinguin biaixos.
A Silicon Valley devia coincidir amb més d’un català. Vostè ha decidit tornar ara. Què hauria de fer Catalunya per atraure i retenir el talent científic i tecnològic? Hi ha moltíssim talent català a fora. Les oportunitats, aquí, fa un temps eren menors. Als Estats Units o les grans corporacions instal·lades aquí ofereixen uns sous estratosfèrics, però penso que amb el temps això s’homogeneïtzarà. Catalunya, Europa, Espanya estan posant-se les piles i espero que a poc a poc el talent es quedi aquí. Hem de continuar picant pedra perquè la gent reconegui Catalunya, Espanya i Europa com el lloc on fer la seva carrera tecnològica perquè és on tens els millors experts, els millors recursos i pots fer una feina que contribueixi al món.
A vostè, què l’ha portat a fer el canvi? Jo treballava per a Meta, però vivia a Catalunya, em tocava anar molt sovint a San Francisco, treballar de nit. El canvi de política als Estats Units, amb Trump, també et desencoratja una mica. Volia sortir d’aquestes grans corporacions, seguir fent coses pel bé social. Volia servir al país, contribuir a Catalunya, a Espanya, a Europa, d’una forma que aprofiti el que he après i els talents que tinc. I el BSC és una de les institucions més punteres d’Europa.
Com definiria en paraules senzilles què fa el Barcelona Supercomputing Centre i per a què serveix? El BSC és una institució que fa ciència. Ciències de la vida, ciències de la Terra, recerca en temes de salut, canvi climàtic, disseny de xips… Una sèrie d’àrees que tenen una contribució directa a la societat. Té un dels ordinadors més grans d’Europa, que no solament serveix al BSC, sinó a un conjunt d’investigadors arreu d’Europa. També fa transferència tecnològica. Tenim col·laboracions amb empreses externes i s’han creat 14 “start-ups”, totes d’èxit. Per tant, és una font de creació de talent i d’empreses. A més, som socis amb la UPC i amb altres universitats. També tenim investigadors i catedràtics que ens visiten i això permet també aixecar més talent dins de la casa.
Podria posar algun exemple d’algun projecte en què estiguin treballant actualment? En tenim un de predicció de la qualitat de l’aire a les cruïlles de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, en el moment complex geopolític que estem veient és important tenir certa independència tecnològica i tenim més de 400 persones treballant des de fa 20 anys en disseny de xips. També tenim projectes de preservació de patrimoni, de disseny de ciències de materials... Tenim 80 grups de recerca treballant en paral·lel dintre de la casa. Som gairebé 1.400 persones, la majoria científics.
L’ordinador de què parlava abans és el Marenostrum 5. Què el fa especial? Es fa servir per fer simulacions del clima, simulacions de genòmica... una colla de tòpics que ens permeten fer avançar la ciència. A més a més, ara estem afegint la intel·ligència artificial com una eina potentíssima i, utilitzant aquest superordinador, si no seria impossible, esperem fer avançar la ciència encara més. Un dels reptes és com articular aquesta IA perquè sigui útil per a tothom que el fa servir aquí; intentar evitar la fragmentació, que cada persona faci la seva IA o els seus algoritmes, sinó que tothom desenvolupi aquesta tecnologia d’una forma conjunta. I l’altra aposta important és com fem que el BSC es pugui convertir en un dels centres mundials de referència de la IA per a la ciència. Per això hem creat el BSC AI Institute.
De fet, el BSC es convertirà en una de les factories d’IA de la Unió Europea. Què suposa això? Sí, tenim les AI Factories, una aposta d’Europa per tenir un ordinador molt gran, que l’estem construint ara mateix, que es posarà al servei d’“start-ups” i pimes dins d’Espanya perquè puguin utilitzar intel·ligència artificial i entrenar models. Serà un servei gratuït. Hi haurà un concurs per accedir-hi, però permetrà que molta gent que no tingui aquests recursos els pugui tenir. Això arribarà aviat. Per tant, el BSC és un catalitzador d’impacte econòmic també dins de Catalunya.
I després hi ha la computació quàntica. Sí, tenim els dos únics computadors quàntics d’Espanya. És una d’aquelles àrees en què s’han d’invertir encara molts esforços, però si funciona, serà la pròxima gran revolució tecnològica de la humanitat. Si ho aconseguim fer funcionar en els pròxims 20 anys, estarem davant d’una d’aquelles revolucions tecnològiques com quan es va inventar la roda. El que permetrà resoldre la computació quàntica són problemes avui en dia intractables dins de la ciència.
