Correlació entre el valor d'una empresa i el preu de les seves accions

Publicat el 23 de novembre de 2025 a les 07:00

La correlació entre el valor d’una empresa i el preu de les seves accions és molt forta a llarg termini, però més feble a curt i mitjà termini. Hi ha dues maneres principals de valorar una empresa, mitjançant l’anàlisi fonamental, basades en el seu compte de resultats (correlació entre el compte de resultats d’una empresa i el preu de les seves accions) o el seu balanç (correlació entre el balanç d’una empresa i el preu de les seves accions). Aquests dos mètodes es poden utilitzar de manera independent o en combinació.

És important tenir en compte que no tothom que participa en el mercat de valors és un inversor a llarg termini. Si ho fos, els preus serien molt menys volàtils del que realment són i sempre es negociarien a un preu molt proper al seu valor. Però hi ha inversors i operadors amb tota mena d’estratègies i horitzons temporals que hi participen. Això és el que fa que la correlació entre el preu de les accions d’una empresa i el seu valor sigui relativament feble a curt i mitjà termini. Moltes persones que compren accions no tenen gens d’interès a conèixer el valor de les empreses, però això no vol dir que siguin mals inversors o que obtinguin mals resultats. Simplement, vol dir que la seva manera d’operar és molt diferent, ni millor ni pitjor.

Aquesta descorrelació és una font d’incertesa per a molts inversors a llarg termini, que no poden entendre, per exemple, per què una bona empresa amb beneficis creixents pot continuar caient al mercat. El problema és que analitzen la situació com si tots els que invertissin en aquesta empresa tinguessin la mateixa mentalitat que ells i troben irracional que les accions d’una empresa sòlida es venguin a preus de ganga. L’explicació rau en la gran varietat de participants del mercat amb innombrables objectius diferents i de vegades contradictoris.

No obstant això, aquest desacoblament a curt i mitjà termini entre preu i valor crea importants oportunitats de compra i venda, que no existirien si tots els compradors d’accions fossin inversors a llarg termini. Un inversor a llarg termini no s’hauria de queixar quan les accions d’una bona empresa cauen per raons tècniques de mercat mentre els seus beneficis continuen augmentant, sinó que hauria d’aprofitar l’oportunitat d’invertir en aquesta empresa amb la certesa que, a llarg termini, el valor i el preu convergiran.