Terrassa ja veu de lluny el Nadal, malgrat ser encara ple novembre. El fred congela els carrers, els llums -encara apagades- comencen a veure’s, i alguns comerços s’han preparat ja per afrontar la temporada més exigent de l’any. Hi ha un sector, però, que està preparat des de fa dies, podríem dir setmanes, preveient aquesta època frenètica de consum, com és l’alimentació, i l’exemple més clar es pot trobar als mercats de la ciutat.
Són uns quants els terrassencs que decideixen que el Nadal comença abans d’hora, no pas per posar l’arbre o encendre els llums, sinó per anar al mercat a comprar productes que, d’aquí a unes setmanes, s’encariran o fins i tot escassejaran. És una pràctica que no és nova, però que sembla guanyar pes en un context on la inflació continua pressionant les llars i alguns preus d’aliments ja són, ara mateix, iguals o superiors als del desembre passat.
El Diari de Terrassa ha comparat els preus dels productes més habituals de Nadal al novembre del 2025 amb els del desembre del 2024. L’estudi s’ha fet a partir d’una petita mostra actual de diverses parades del Mercat de la Independència i amb dades del Servei de Comerç de l’Ajuntament de Terrassa del mateix mercat l’any passat. El resultat mostra que, tot i que encara no som al Nadal, alguns productes ja han assolit -o fins i tot, superat- els mateixos preus que tenien durant les festes de l’any passat.
És el cas, per exemple, del cabrit, quan ara es troba al voltant d’uns 35 euros, mentre al desembre del 2024 costava 27,67 euros. L’ànec també és més costós, arribant a uns 22 euros actualment, qual el Nadal passat es trobava en 15,32. La cua de rap, sobre els 33 euros de mitjana, es troba en xifres similars, mentre que d’altra banda, el calamar és més barat: 25 euros ara pels 43,27 euros del desembre passat.
En primera persona
Als passadissos del Mercat, els paradistes ho tenen clar. Pilar Aznar, de Peixos Ortiz, explica que els clients “busquen el producte fresc i més bé de preu” i que molts avancen la compra de calamar, gamba o cua de rap perquè “al Nadal sempre puja”. El calamar farcit és el rei d’aquest novembre: “Ara es ven molt. La gent el fa, el congela i s’estalvia la feina i uns quants euros”.
A la carnisseria de Josep Solà, la imatge és similar. Les espatlles de xai, les de cabrit i la llata “són les estrelles”. Solà recomana a tots els seus clients que ho comprin amb temps: “Cada any puja un 20% tranquil·lament. Si t’estalvies 20 o 30 euros en un plat, és molt de diners en una taula de Nadal”.
A la peixateria Juan y Casas, l’Àlex Jurado confirma la tendència: “Rap, lluç, gamba, llagostí… tot això puja 10 o 15 euros per quilo quan arriben les festes”. I afegeix un consell: “Congelar-ho bé i descongelar-ho a poc a poc per no perdre qualitat”.
Però no només els paradistes ho veuen. Entre els compradors, hi ha perfils que ja fa anys que ho fan i d’altres que s’hi estan incorporant. La Carme, habitual del mercat, ja té “els canelons fets i l’espatlla de xai al congelador”. Ho fa més per comoditat que no pas pel preu: “Al desembre hi ha massa gent i massa presses”. L’Àngels compra espatlletes de cabrit a poc a poc cada setmana “per tenir-les iguals i no haver de córrer l’últim dia”. I la Gemma, que congela tot l’any “si trobo una bona oportunitat”, assegura que “l’estalvi pesa cada cop més”.
Un estalvi real?
Segons l’economista terrassenc Gabriel Izard, sí: avançar la compra d’aliments de Nadal comporta un estalvi tangible. “Quan la demanda puja i l’oferta no pot respondre al mateix ritme, els preus pugen. És economia bàsica”, explica. Desembre és un mes inflacionari, especialment en productes molt estandarditzats com el marisc o les carns més típiques del Nadal. Per això, comprar al ara pot evitar la pujada.
Izard també recorda que el pes dels aliments dins l’IPC és rellevant, però no determinant: l’habitatge i l’energia influeixen molt més en la inflació general. Tot i així, la tendència a l’alça de l’últim any fa que alguns preus actuals siguin ja superiors als del desembre del 2024.
L’economista apunta que, tot i que es compra de manera més immediata, hi ha una sensació general d’inseguretat econòmica que afavoreix l’estalvi i la planificació. “Quan hi ha incertesa, la gent reté el consum quotidià i pensa més les compres importants”, diu. Per això, l’anticipació podria anar a més, sobretot en llars amb pressupostos ajustats o famílies que han de cuinar per molts comensals.
Com canvia la cistella: menys aliments, més habitatge
Les variacions de l’IPC dels darrers anys mostren un desplaçament clar de la despesa: l’alimentació pesa cada vegada menys dins la cistella perquè, tot i que els preus han pujat, ho han fet amb menys intensitat que l’habitatge. Segons dades de l’INE, l’alimentació suposa un 18,54% de les ponderacions de l’IPC, mentre fa tres anys superava el 22,6%. En canvi, el cost de viure -lloguer, subministraments i manteniment- ha augmentat gairebé un 2% (0,16 punts) en un sol any. El resultat és que les llars destinen avui menys diners al menjar i molt més a mantenir el sostre.
