En un món que s’està reordenant a una velocitat desconcertant, les empreses hauran d’aprendre a conviure amb més incertesa, més actors i menys mapes previs. Aquesta és la idea que es desprèn de la jornada de Cambractiva que ha acollit aquest divendres la seu de la Cambra de Comerç de Terrassa, on s'ha analitzat com el nou ordre mundial i les tensions geopolítiques estan redibuixant el comerç internacional i condicionant l’activitat econòmica.
El gruix de l’anàlisi econòmica l'ha aportat l'especialista geopolític Jordi Torrent, cap d’Estratègia del Port de Barcelona i secretari general de MedPorts, que ha situat l’origen de l’escenari actual en transformacions dels últims 40 o 50 anys: “El món que tenim ara no s’explica sense la reforma i obertura de la Xina l’any 78-79” i “l’esfondrament del bloc soviètic”, ha dit. Segons Torrent, des daleshores, la combinació de descens de conflictes armats, desregulació financera, tecnologia, automatització, massificació del turisme i “el gegantisme i la fiabilitat del transport marítim” va accelerar l’expansió del comerç global, consolidat amb la creació de l’OMC el 1995, quan es "fixa un marc jurídic estable a les relacions econòmiques internacionals.”
Torrent, però, també ha assenyalat el creixement d’Àsia i la desindustrialització d’Occident, així com les disrupcions logístiques, polítiques i econòmiques recents, arran de la crisi financera i la pandèmia, i el paper creixent de les potències emergents, que han despertat una reacció proteccionista d’Occident per intentar recuperar la sobirania econòmica. Torrent ha reconegut que hi ha “una certa regionalització de la producció”, però ha advertit que és molt incipient i que, en realitat, “la integració global és imparable” i ha posat l’exemple d’un avió de Boeing fet als EUA però amb components de 41 països diferents.
- Jordi Torrent, cap d’Estratègia del Port de Barcelona i secretari general de MedPorts, durant la seva intervenció
- Nebridi Aróztegui
Sobre el futur, ha opinat que fins que no s’assenti el nou ordre multipolar amb actors com Turquia, l’Azerbaidjan o Israel, la conflictivitat continuarà, però no la veu estructural. També ha insistit que Europa pot sortir reforçada si sap adaptar-se. La clau, ha dit, no és enfrontar-se a Orient: “La UE té més oportunitats que desavantatges si continua col·laborant amb l’Extrem Orient”, ha dit.
Geopolítica i fragmentació social
L'escriptor i articulista Antoni Puigverd ha posat l’accent en les conseqüències polítiques i culturals del canvi global. Ha lligat la seva intervenció amb la de Jordi Torrent i ha destacat la retirada dels Estats Units de l’Afganistan com un fet clau dels últims anys. Puigverd ha subratllat també l’ascens de Turquia a escala regional i la seva influència en països com Síria i Qatar. També ha destacat les dificultats de l’Índia i la Xina per expandir-se per motius interns i ha advertit de la fragmentació social i cultural a Occident.
Rearmament i dubtes ciutadans
Per la seva banda, el sociòleg Salvador Cardús s'ha centrat en les implicacions econòmiques i socials del rearmament europeu, qüestionant la viabilitat i la distribució dels recursos: “Si Europa realment fa el que diu... això d'on sortirà? Com es pagarà?”, s'ha preguntat. Ha posat en dubte la força de les decisions i la cessió real de poder que facin els estats a la UE i l'impacte social i adhesió popular que pugui generar o no aquest increment d’inversió militar i sobre qui estaria disposat a combatre: "Fins a quin punt al ciutadà li semblarà bé, si se l'ha espantat prou, com perquè digui que li és igual que li retallin la pensió perquè hem de vigilar per una guerra nuclear que ens pot venir a sobre?".
Finalment, Cardús ha denunciat la manca de transparència dels interessos darrere la despesa militar: “Tinc la impressió que llegeixo més propaganda que no pas informació clara sobre quins interessos hi ha al darrere de tots aquests moviments", ha dit.
