Sempre li ha agradat dibuixar i va fer classes “amb el senyor Josep Rigol i també amb el Bach-Esteve” i, finalment, va passar per Belles Arts de Sabadell i el Cercle Artístic de Barcelona. Més tard, va formar-se a Terrassa, a l’Escola de Belles Arts, amb l’Artur Sansó, “un professor extraordinari”. En principi feia dibuix, però, més endavant “em vaig animar a pintar”.
“Vaig descobrir tot un món, un món fantàstic, perquè penso que la pintura és un espai que et dona la facilitat de ser tu mateix sense cap filtre”, manifesta. Reconeix, tanmateix, que “a vegades sí que tens com una mena de restricció quan estàs pintant, que te la poses tu mateix perquè estàs condicionat potser per com ho veuran, com ho interpretaran l’altra gent”. “Jo em sento lliure quan pinto i quan estàs davant d’una tela en blanc, llavors tu ets tu mateix i només penses què faràs, el color, la composició...”, agrega.
Diu també que quan pintes “el pas del temps és una cosa que no la perceps”. Explica que “fins no fa massa, sempre m’he restringit en el tema figuratiu”, però ha derivat cap a l’abstracte. Opina que seria molt important per a aquesta ciutat “tenir un espai dedicat precisament a l’exposició pictòrica d’una forma permanent” perquè totes les persones “poguéssim exposar de forma lliure i gratuïta o amb un cost menor”.
Des de fa uns tretze anys, forma part del grup Art-7. Són un total de deu integrants, entre pintors i escultors, que es troben al carrer de Montserrat. “L’accés és lliure, a qualsevol hora o dia”, explica.
